Parlar de la història de la Colla Vella dels Xiquets de Valls és sinònim de parlar, necessàriament, de la història del fet casteller. Els rosats poden presumir de ser els únics  que s’han mantingut actius des dels seus orígens, el 1791, de manera gairebé ininterrompuda, només alterada per guerres o per fusions imposades per les autoritats. Des dels orígens mítics del fet casteller fins la consolidació de les grans estructures del segle XXI, la Vella ha mantingut una relació tel·lúrica amb la plaça del Blat i ha convertit la rivalitat vallenca en un dels grans motors de transformació dels castells.

Entendre la Vella és comprendre la recerca constant del límit. Al llarg de més de dos segles, els del Portal Nou han conegut moments d’esplendor, davallades i renaixements, però han conservat una capacitat extraordinària per reinventar-se des de la tradició i tornar una vegada i una altra allà on el món casteller semblava tocar sostre. El 1851 per Sant Magí, a Tarragona, van completa el primer castell de 9 documentat de la història. El 1878, a Altafulla, van signar una de les grans gestes del segle XIX amb el pde8fm, el 1881 a Tarragona van completar el mític 4de9 sense folre i dos anys més tard, per Santa Úrsula, van plantar el 5de9f, la supercatedral, per primera vegada.

Més enllà dels alts i baixos que marquen la història de qualsevol entitat bicentenària, els del Portal Nou han demostrat una capacitat única per reinventar-se des de la tradició. Perquè si alguna cosa ha definit els rosats al llarg de la seva història és aquesta voluntat persistent de convertir el límit, una vegada assolit, en el punt de partida del repte següent.

El regnat dels castells desfolrats. La Vella ha escrit les seves pàgines més brillants quan ha mirat als ulls als castells sense folre. El 4de9sf i el 2de8sf no són només de les estructures de màxima dificultat del seu historial; representen també una manera molt vallenca d’entendre els castells: tècnica, confiança i ambició portades fins al límit. 145 anys després del primer 4de9sf del 1881, el castell total continua parlant rosat: aquesta temporada ja l’han descarregat sis vegades i han igualat el millor registre en un mateix curs.

El camí cap al domini absolut d’aquestes estructures desfolrades, tanmateix, no ha estat planer. Després de les grans conquestes dels anys vuitanta i noranta, la colla va travessar períodes de dubtes i ferides profundes provocades per caigudes dures en l’intent d’assolir els grans reptes amb manilles. Durant algunes temporades, certa manca de continuïtat va obligar l’entitat a fer una reflexió profunda, reconstruir la massa social i remodelar l’escola de canalla des dels fonaments. Aquell procés de reconstrucció acabaria retornant els rosats al capdamunt i convertint els castells sense folre en una de les seves grans senyes d’identitat. Avui, per a la Vella, ja no són només una frontera: són territori propi.

La resposta rosada al domini exercit per altres colles en moments puntuals, va ser el treball silenciós de reconstrucció i una renovada i decidida aposta per l’assaig. L’esclat que va precedir la diada de Santa Úrsula de 2015 i les temporades posteriors va confirmar el retorn de la millor versió de la colla: una Vella capaç de descarregar el 4de10fm, el 3de10fm, el 2de8sf i el 4de9sf, signant algunes de les millors diades de la història dels castells, com les Santa Úrsula dels 2016 i 2019.

La solvència amb què la formació rosada ha convertit l’impossible en habitual reafirma el seu paper de referent indiscutible. Quan la Vella prem l’accelerador, el món casteller sencer s’atura a mirar fins on és capaç d’arribar..

Si hi hagués hagut una lliga regular, no hi ha gaire dubte que la temporada passada els del Portal Nou n’haurien estat els campions indiscutibles. La Vella va ser la colla més regular del curs 2025-2026 i, alhora, la que va exhibir un dels ventalls de gamma més amplis del panorama casteller.

Les xifres d’enguany parlen per si soles: els rosats han completat fins a sis vegades el 4de9sf. A més, a la seva cartera hi sumen dos 4de10fm carregats. Però la feina no s’atura aquí: la Vella treballa als assajos estructures límit com el 3de9sf i el 2de9sm, dos castells mai descarregats en la història i que poden entrar en la seva cartera de diumenge. Si algun d’aquests reptes acaba fent-se realitat a la TAP, els rosats disposaran d’una carta de màxim valor per entrar de ple en la lluita pel triomf final. Perquè, arribats a aquest punt, la Vella ja no treballa només per ampliar registres: treballa per tornar a empènyer una mica més amunt el sostre dels castells.

Dues rondes segures. Els vallencs  tenen molt clares les dues primeres rondes. De sortida hi anirà el seu castell insígnia, el castell total que els rosats fan veure fàcil: un 4de9sf que ja han descarregat en sis ocasions aquesta temporada i que els permetrà afrontar amb certa tranquil·litat la segona ronda.

En el segon assalt aniran pel 4de10fm. És una estructura que han intentat en dues diades aquesta temporada i que els ha quedat en carregada les dues ocasions, cedint quan la canalla ja era fora. La temporada passada per la diada de Santa Úrsula la van aconseguir descarregar després de vuit anys. A la plaça de la Font, fa dues setmanes, el 4de10fm va tornar a demostrar que els rosats li tenen la mida presa i que la descarregada és al seu abast. Aquest serà, sens dubte, el gran objectiu de la jornada per als de la camisa rosada.

El cap de colla, Manel Urbano, confirma que el 4de9sf i el 4de10fm formen el punt de partida del programa rosat. El Concurs, però, és llarg i els plantejaments variaran radicalment en funció del que faci la resta de colles a la plaça; per això resulta difícil anticipar quin serà el seu tercer castell. Tot apunta a que pot ser el 3de9sf, al que a l’assaig de diumenge li van col·locar l’aixecador sobre la pinya, a més de fer el 3de8 net. Això no obstant, el nom del tercer castell el marcaran el desenvolupament de la jornada, ja que una altra aposta possible aposta per a aquesta o un quarta ronda seria el 2de9sm, que mai han coronat. Al seu abast disposen estructures menors, com el 4de9fp, el 7de9f o el 5de9f.

Els vallencs arriben a la TAP amb la voluntat de culminar la feina feta als assajos i amb l’ambició de tornar a portar el Concurs cap a Valls, però saben que, un cop comenci la jornada, tocarà llegir la plaça. Ho resumeixen amb una frase que explica perfectament el plantejament: “veurem com fem jugar aquestes cartes”, apunta Urbano.

I cartes no els en falten. El seu repertori li permet començar amb un guió definit i, alhora, reservar-se la capacitat d’alterar-lo si l’actuació ho exigeix. Potser aquesta és la gran diferència dels rosats: no necessiten saber ara com acabarà la seva diada. En tindran prou de saber, ronda rere ronda, fins on cal apujar l’aposta. Perquè a la TAP no sempre guanya qui porta el guió més tancat, sinó qui és capaç de reescriure’l quan el Concurs comença a dictar les seves pròpies regles.

Articles relacionats:
Colla a Colla Especial Concurs: Colla Joves (29 de setembre de 2026)
Colla a Colla Especial Concurs: Jove de Tarragona (30 de setembre de 2026)