La Fundació Futbol Base Reus ha decidit nomenar la cap de colla dels Xiquets de Reus, Marina Bertran, com a capitana d’honor del Reus femení. No tinc cap dubte que l’eclosió del futbol femení en els darrers anys amb figures com Aitana Bonmati, o Alèxia Putellas, reconegudes internacionalment, ha fet molt de bé als lideratges femenins en el món de l’esport i a la societat en general. Però aquest és una article per parlar d’altres líders femenines que han assumit reptes majúsculs a l’entomar el paper de cap de les seves respectives colles castelleres.

La idea me la va inspirar, efectivament, la Marina Bertran, cap de colla dels Xiquets de Reus. La Marina ha fet bona feina amb un bon equip i en aquests dos anys del seu mandat s’ha produït un canvi de xip a la colla, aconseguint descarregar, per fi, el 4de9 amb folre i la tripleta màgica. A la colla ja havíem tingut una altra cap de colla dona, Maria Alegret, que havia compartit mandat amb Edu Valls, i hem tingut diverses presidentes. A més, l’equip de canalla enguany l’han encapçalat Lluna Pallejà i Aina Polo, també amb el seu respectiu equip i que han fet una feinada ingent. O sigui ben bé podríem dir que el paper de les dones a la colla, més enllà de les posicions al castell que cada cop són més i més compromeses, comença a ser reconegut, i alhora indispensable. Encara queda molta feina per fer, però a més de fer bons castells, no tinc dubte que aquest també és un motiu d’orgull a l’hora de sentir la camisa avellana.

No és molt habitual que hi hagi caps de colla femenines al món casteller. De les colles de 10 és obligatori citar la històrica Helena Llagostera, de la Joves Xiquets de Valls, i enguany Gina Fort, que al capdavant de la Jove de Tarragona ha fet una feinada increïble, assolint la millor temporada de la colla de tota la seva història. També en aquest podi és obligatori esmentar Mireia Prat, dels Moixiganguers d’Igualada, que a la plaça més castellera va carregar el 2de9 amb folre i manilles (la torre pels igualadins) per primer cop a la història dels morats, assolint un altre repte colossal. Una tarragonina, una igualadina i una reusenca han portat les seves colles als millors registres de la seva història.

Sense entrar en el detall de totes les colles sí que voldria destacar que si ens atenem només a la jornada de diumenge del darrer concurs de Castells, de les dotze colles que van competir, quatre tenien una cap de colla. Les esmentades Marina Bertran (Xiquets de Reus), Gina Fort (Jove de Tarragona) i Mireia Prat (Moixiganguers d’Igualada) i també Carla Piñera, dels Castellers de la Vila de Gràcia, que enguany també han assolit un gran nivell. Un terç de les colles participants amb màximes responsables tècniques dones. No està malament, però també crec, sincerament, que no és suficient.

El món casteller és un món massa masculí i masculinitzat (tot plegat per no emprar el mot masclista perquè és cert que ho era, i poc a poc va deixant aquesta pàtina, però no estem lliures de pecat encara). I quan els homes ocupem llocs de responsabilitat impedim que ho facin les dones. Així de fàcil. I els homes ho fan millor? En cap cas. Bàsicament es tracta de normalitzar el que sempre hauria d’haver sigut normal, les dones tenen un paper destacadíssim a l’hora de fer castells. N’estic convençut que els grans castells assolits en aquesta darrera època d’or (de fet ja deu ser època d’or, platí i diamants com a mínim) ha sigut possible, entre d’altres coses per la presència, cada cop més important de les dones en posicions importants del castell, però també per les dinàmiques generades pels seus lideratges, fossin tècnics o directius. Per sort la taca d’oli es va fent gran. Cada cop hi ha més colles amb caps de colla femenines i encara més colles que tenen una presidència femenina.

A part, i tècnicament parlant, és evident que la presència de les dones als pisos superiors, però també a llocs clau de les pinyes, folres i manilles, ha fet evolucionar molt la manera de fer castells. Evidentment que hi ha altres factors, però aquest, des del meu modest punt de vista, n’és un dels més rellevants. En aquesta mateixa Revista Castells podeu trobar un article que rememora el 10è aniversari del primer 4de8 amb tres dones al terç, que van fer els Xicots de Vilafranca, i on Xavi Llenas aposta per donar més oportunitats a les dones en aquestes posicions encara reservades només per als homes.

Cada castell és un món, i un món divers i diferent. Fins i tot dels castells que fa una mateixa colla. Però aquesta feminització dels castells que es nota en els pisos superiors de manera indiscutible, com també a peces claus de les pinyes, folres i manilles, i que ha estat clau per generar dinàmiques socials diferents a moltes colles, s’ha de potenciar amb mentalitat oberta i sent conscients que el món, la societat, el país i també les colles castelleres evolucionen. Donar el tomb a un món tan masculinitzat com és el casteller, no és ni fàcil, ni ràpid, Però és indispensable.

Tant de bo que surtin més Marines, Mireies, Gines, Carles, Helenes, Aines, Palmires, Roses, Paules, Sares, Neus, Maries, Blanques, Thaïs…

Articles relacionats:
Es tracta de donar oportunitats: deu anys del primer 4de8 amb quatre dones al terç (4 de novembre de 2026)
Equilibri, valor, seny… i també força (7d’abril de 2026)
On són les dones? (7 de març de 2025)
Dones al baix: Força física, però sobretot mental (14 de gener de 2025)
Dones al quart dels castells de 9 (9 de juliol de 2024)
Les dones dels Xicots i el 4de8 (7 de novembre de 2016)
Dones al terç del 4de8 (12 de novembre de 2014)