Malgrat la percepció de certs avenços les dades indiquen que les colles tenen molta feina a fer per feminitzar els seus lideratges.

El 2024, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) va fer públic que tres de cada deu ciutadans de Catalunya està “molt d’acord i bastant d’acord” amb l’afirmació “ell moviment feminista ha anat massa lluny”. De fet, tinc la sensació que aquesta és una percepció cada cop més estesa, en què el discurs populista i reaccionari hi ha jugat un paper fonamental. I l’activitat castellera, com a petita mostra de la societat, és també permeable a aquests moviments ideològics.

En aquest context, he decidit revisar l’informe El paper de les dones a les estructures de poder de les colles castelleres, que ara fa més de dos anys publicàvem, en una iniciativa conjunta entre el Centre de Prospecció i Anàlisi dels Castells (CEPAC) i l’Observatori per la Igualtat de Gènere de la Universitat Rovira i Virgili. Per a aquest estudi vam recollir dades durant la temporada 2017 per analitzar quina era la presència de dones als càrrecs directius de les colles. I si bé l’informe va mostrar que la composició de les colles és cada cop més paritària pel que fa al gènere (42% de dones, 58% d’homes), la presència de dones en els llocs de decisió encara se situava molt per sota d’aquesta proporció.

Després de set anys, si el feminisme ha anat tan enllà, aquesta fotografia de dones al capdavant de les colles hauria de ser sensiblement diferent, no? Però quina és la sorpresa si analitzem qui va encapçalar les colles punteres el passat 2024, tant en l’àmbit tècnic com en l’administratiu. La fotografia és aquesta:

Una fotografia que evidencia que malgrat que una part important de la societat pensa que la igualtat entre dones i homes és real i efectiva, i que les feministes ens queixem per vici, la presència de dones al capdavant de les colles castelleres el 2024 ha continuat sent, per dir-ho finament, irrisòria. D’un total de 12 caps de colla i 12 presidències, entre les principals colles del país, una sola fèmina: la Yasmina Armesto de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. El que posa de manifest que les colles castelleres tenen/tenim encara molta feina per fer en aquest sentit. O que pot ser el fet casteller és una mena d’oasi davant tanta pressió feminista.

Per què les dones no arriben als espais de decisió té molt a veure amb la distribució desigual del temps entre dones i homes pel que fa al que s’ha anomenat tasques reproductives, en contraposició a les tasques productives. Perquè si bé és cert que les dones s’han incorporat al mercat del treball productiu de manera massiva, no succeeix el mateix i en la mateixa proporció en les tasques de cura.

I què passa en una colla castellera? Fins que arriba la maternitat –en aquells casos en què ho fa– no hi ha pràcticament distincions entre sexes. Això sí, ser dona i jove et relega a una colla castellera a les posicions de cap de canalla i, en el millor dels casos a ser la número dos: la segona cap de colla, la sotscap de colla… Perquè sent dona i jove “no s’està preparada” per encapçalar una entitat castellera; si ets home ja són figues d’un altre paner.

Després d’anys de rodatge, quan podria ser el seu moment, arriba la maternitat. I aquí es trunquen la major part de les oportunitats. Perquè els assaigs són divendres al tard, a Valls encara més tard, i aquests horaris són incompatibles amb cap mena de conciliació, ja que cada cop hi ha més exigència d’hores, i els qui van davant, no només han d’anar a assaig, sinó que han de preparar-lo, comentar-lo, gestionar egos, fer tasques de representació i institucionals, atendre mitjans… I aquí no hi ha distincions entre Zona Tradicional i Zona No Tradicional.

La falta de referents tampoc no ajuda perquè ara que som en aquells dies de l’any en què algunes colles canvien lideratges; a les porres pràcticament i trista no hi apareixen castelleres. Costa d’imaginar-les fent una funció que prèviament sempre ha desenvolupat un home.

Una sana excepció, més enllà de les colles que puntualment han tingut una dona al capdavant, són els Xicots de Vilafranca, on després del pas de l’Aina Mallol, com a responsable tècnica hi tenen la Tamara Gonzalez. No només una dona, sinó una d’aquelles dones que quan hi són donen oportunitats a companyes i fan créixer altres lideratges femenins. Tan de bo la llavor dels Xicots sigui mirall i exemple per a moltes de les colles que tot just ara comencen a aprovar plans d’igualtat i protocols contra l’assetjament, però que tenen una feina ingent per feminitzar els seus lideratges. N’estic convençuda que si ho fan, que si ho fem, ens anirà una mica millor.

Articles relacionats:
Les dones són minoria en els rols tècnics de les colles (26 de gener de 2023)