Aquest 2024 fa 25 anys del primer 2de8sf de la nova era, la torre de 8 sense folre que van carregar els Castellers de Vilafranca a la Diada de Tots Sants de 1999. A l’Anuari Castells 2024 dediquem àmplia atenció a aquesta efemèride, amb un article que explica l’evolució, analitza els detalls tècnics i recull tots els cops que la fràgil construcció ha anat a plaça. Amb aquest motiu, recollim aquí l’article de Raquel Sans Guerra que vam publicar en l’edició en paper de la Revista Castells de setembre – octubre de 2007 (núm 17), que conversava amb tres protagonistes de posicions diferents de les tres colles que en aquells moments, i encara avui, són les úniques que han fet el castell. Encara faltaven tres anys per veure’l descarregat per primer cop.

El mateix castell, tres maneres de fer-lo. El 2de8 sense folre (net) o la torre de 8 sense folre, depenent del lloc on es miri, és un plat exquisit que fins al moment només han tastat tres colles. És per això que la Revista Castells ha conversat amb tres castellers –un segon, un terç i un quart– de les agrupacions que tenen aquesta construcció al seu palmarès: els Castellers de Vilafranca, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls.

Els primers que es van plantejar el 2de8 net van ser els castellers de la Joves de Valls. Va ser per Santa Úrsula de 1987 i, malgrat que no s’havia assajat massa, la prova va ser prou digna, l’aixecador i l’enxaneta, que en aquella ocasió van pujar de forma simultània, van arribar a l’esquena dels quints. Els vermells ho van tornar a intentar, sense èxit, per Sant Fèlix de 1994, a la diada de Santa Teresa de 1996 i al Concurs de Castells d’aquell mateix any. A partir de llavors, el fet casteller, en ple boom i amb un increment notable de camises, va centrar-se en altres objectius amb els folres i les manilles com a protagonistes.

No va ser fins la temporada de 1999 quan els Castellers de Vilafranca se’l van començar a plantejar per a la diada de Tots Sants. “Va ser cosa d’un mes”, explica el Josep Antoni Sánchez conegut en el món casteller amb el sobrenom de Tonet. “Havíem fet moltes torres de 9, el tronc estava consolidat i les ganes de provar castells nous ens van fer pensar en la torre de 8”, afirma el Tonet, que en aquesta construcció puja al pis de quarts. Aquest casteller que baixa dels pisos superiors reconeix: “a nivell personal, la torre de 8 és un castell molt més complicat que, per exemple el 3de10”, però té clar que a l’hora de valorar la dificultat de l’un i de l’altre “és més complicat el 3de10” ja que, segons ell, “s’ha de valorar en el seu global”. L’accés dels Verds a aquesta construcció no els va fer deixar de banda altres castells que requereixen més gent, per la qual cosa el Tonet creu que la torre de 8 sense folre va canviar la forma de treballar, sobretot de la gent del tronc. “La primera vegada que la vam carregar, els qui pujàvem vam estar quinze dies seguits assajant i després, gràcies a la xarxa, vam poder ajuntar l’assaig de la torre amb el pilar sense necessitat que el gruix de la colla hagués de venir”. Per al Tonet la manera com s’ha d’assajar aquest castell no divergeix de la de la resta: “primer has de treballar el de dalt i anar afegint els pisos de sota”.

La Vella, a Vila-rodona. Els Castellers de Vilafranca van tornar a carregar aquest castell la temporada 2000, any en què també el va assolir la Vella de Valls. Va ser ja en les acaballes de la temporada, en l’actuació que els rosats van fer a Vila-rodona i Manel Urbano ocupava la posició de terç. El seu és un cas curiós, ja que tot i que va introduir-se a la colla com a graller ha acabat sent un dels indiscutibles en el tronc. “A nivell personal és un honor que el cap de colla et triï per a pujar en un castell com el 2de8”, assegura Urbano. A l’hora d’establir un rànquing de dificultat entre el 2de8 sense folre i el 3de10 amb folre i manilles, Urbano creu que “és molt complicat dir quin dels dos s’ha de puntuar més” perquè, segons ell, “tot depèn de si es valora la tècnica o el conjunt” i afegeix, a més, que “en aquesta discussió cal introduir-hi un nou element de debat, el 4de9 net”. “El 2de8 no permet cap errada i necessites una alineació perfecta i sense canvis, el 4de9 requereix tenir molts castellers amb tècnica i el 3de10 només te’l pots plantejar quan la colla està dalt de tot”, opina el terç de la Vella.

L’interès del rosats per aquest castell neix, com és lògic, fruit de la rivalitat i la competència pel lideratge. “Sabíem que els Castellers de Vilafranca el treballaven i vam fer algunes proves, tot i que sense cap intenció concreta. L’any següent, el 2000 [any en que la Vella va guanyar el Concurs], va ser quan el vam començar assajar de veritat”, reconeix Urbano, que la temporada passada va poder tornar a carregar aquest gran castell. Va ser precisament al mateix escenari on ho havia fet sis anys abans, la plaça de la Vila de Vila-rodona –l’indret escollit per realitzar la fotografia de portada d’aquest número–.

Tot i que va ser la tercera en aconseguir carregar aquest castell, la primera en creure en el 2de8 va ser, precisament, la Joves de Valls. L’èxit els va arribar en la diada de Santa Úrsula del 2004 i el Josep Maria Queralt, que ocupava la posició de segons, recorda que aquell any “no es va començar a treballar de debò fins després del Concurs de Castells”. “Abans de carregar-lo, però, vam fer un intent desmuntat al Vendrell, que va ser un gran assaig i que de cara a  Santa Úrsula ens va permetre corregir alguns defectes”, explica Queralt, un d’aquells castellers que enlloc de baixar de pis ha pujat de terra.

Tres maneres de treballar. Està clar que la xarxa és una de les innovacions del món casteller que ha contribuït a poder treballar aquest castell amb regularitat. Manel Urbano explica que “les proves que cal fer a l’hora de plantejar-se aquest castell són sobretot les de 2de7 net”. Cal distingir aquí, però, entre les diferents maneres de treballar de les tres agrupacions, ja que mentre els Castellers de Vilafranca abans de tirar la torre de 8 sense folre a plaça han arribat a fer, tal i com explica el Tonet, “entre sis i set torres de 7 netes senceres”, la Vella només ha fet aquesta prova un cop, i la Joves no l’ha arribat a fer mai amb enxaneta. I és que, tot i l’ajut de la xarxa, “el 2de7 net pesa més que el 2de8 sense folre a la pinya”, assegura Josep Maria Queralt –mentre els altres dos protagonistes assenteixen amb el cap–. Actualment, tant els Castellers de Vilafranca com la Vella de Valls dediquen un dia exclusiu a l’assaig de torre i pilar, altres temporades –en què el 2de8sf era un objectiu– la Joves també havia optat per aquest sistema.

Els punt crítics. “El moment més complicat d’aquest castell és quan entra i surt la canalla. De fet, els dos intents més macos que he vist són els de l’altra colla –s’entén la Joves– al Vendrell i el nostre per Santa Úrsula de l’any passat i en cap dels dos ni l’aixecador ni l’enxaneta no va arribar a traspassar”, explica Manel Urbano. En el cas dels Castellers de Vilafranca, “els problemes han vingut a l’hora de lligar el pis de quints amb els dosos –diu el Tonet–. Hem optat per uns quints molt lleugers i les complicacions s’han centrat en aquest pis”. Un altre dels inconvenients d’aquest castell, assegura Josep Maria Queralt, és que “és molt complicat trobar i estabilitzar un pis de dosos equilibrat”, ja que assegura que en aquestes edats “estan en període de creixement i es perden d’un any per l’altre”. La Vella també topa amb dificultats en el pis de dosos, tot i que en el cas dels quints ha optat per castellers més grans d’edat i, per tant, “sense risc que creixin més”, afirma entre somriures Manel Urbano.

La caiguda. Els tres protagonistes coincideixen amb què la caiguda de torre de 8 sense folre és una de les pitjors. Per a un quart, “la velocitat de la caiguda és més gran”, explica el Tonet, mentre que el Josep Maria Queralt i el Manel Urbano creuen que tant per a un segon com per a un terç és una de les caigudes “més seques”. “Si et marxa el terç… que t’agafin confessat”, sentencia amb ironia Queralt.

De fet, tot i que només s’ha pogut carregat en vuit ocasions a plaça –cinc els Castellers de Vilafranca, dues la Vella de Valls i una la Joves– i una a l’assaig –per part dels Verds–, els tertulians somnien amb què algun dia es podrà descarregar. “Però com més es tardi, pitjor”, recalca el Tonet, qui creu que en aquest castell “és molt important saltar una barrera psicològica”. “L’al·licient de què no s’hagi descarregat mai també converteix el 2de8 en un castell encara més interessant”, confessa Queralt, mentre Urbano es lamenta que “és un castell injust, ja que moltes vegades el que es veu a plaça no reflecteix la feina que s’ha fet a l’assaig”. De moment, aquest any, i en el moment de tancar-se aquest reportatge, encara no l’ha provat ningú, no es descarta, però, que d’aquí a finals de temporada el puguem veure.