Els Nens del Vendrell han lliurat avui al seu històric i emblemàtic casteller Marcel·lí Güixens, Marcelino, la Medalla d’Or de la colla, en un emotiu acte de reconeixement a una de les trajectòries més sòlides, fornides i meritòries, no únicament del Vendrell, sinó del conjunt del món casteller. La importància del reconeixement queda palès en què només dues figures com Jan Julivert i Emili Miró havien rebut abans la Medalla d’Or dels Nens en la seva gairebé centenària història.
Ha estat un acte d’emocions, d’agraïment i de generositat, tant per part del mateix Marcelino com del conjunt de la colla i bona part de la vila, que han deixat petit l’auditori del Tívoli. Visiblement emocionat, Güixens ha adreçat unes breus paraules d’agraïment, però, sobretot, ha transmès un estat de felicitat a través de la seva dolça mirada en fer-se palès el que tothom al Vendrell sap des de fa molt i molt temps: que és un referent, estimat i reconegut.
Marcel·lí Güixens va començar a fer castells amb els Nens el 1945, quan tenia 9 anys, pujant a dosos i, posteriorment, al quint. Anys més tard, la seva concepció física, alt i prim, el va dur a fer d’agulla. El 1969 va ocupar aquesta posició en el primer folre assolit del segle XX, el de pilar de 7 que els Nens van descarregar al primer intent.
La seva pertinença a la colla ha estat fidel des del primer dia i el seu recorregut com a casteller actiu, ha resultat immens, com pocs altres casos en la història els castells: 79 anys lluint la camisa vermella dels Nens amb plena i inqüestionable estima. Va fer el pas a liderar la colla el 1978, en uns moments complicats, quan els Nens havien perdut el liderat compartit que havien exercit pocs anys abans amb la Colla Vella. Ho va ser fins el 1980 i després ho va tornar a ser entre 1984 i 88 i el 2000 i el 2002. En tots tres períodes, la colla va plantar castells de 8. L’any 2011 va rebre el Premi a la Trajectòria de la Nit de Castells.
Amb la seva decisió de lliurar la tercera Medalla d’Or de la seva història, els Nens del Vendrell han demostrat doblement la seva grandesa: d’una banda, en reconèixer una figura de la colla amb els màxims honors i, d’una altra, lluint uns galons que només poden atorgar la història, la identitat i la fidelitat, tres valors que identifiquen una de les colles més grans de l’univers casteller.
L’acte ha estat compacte i perfectament organitzat. Conduït per Pere Rovira i Carmen Montesinos –els dos rostres mediàtics de la colla–, ha visualitzat com els Nens saben conjugar amb encert tradició i modernitat. Especialment rellevant ha estat la intervenció de Guillem Bartolí, ex-dirigent de la Colla Vella, amb qui els Nens van rivalitzar als anys seixanta i setanta, però que sempre ha mantingut una bona relació personal amb Güixens.
També hi han parlat dues persones històriques de la colla amb qui en Marcelino ha compartit responsabilitats en diversos períodes: Xavier Inglés i Montse Turdiu, a més de Rebeca Rodríguez –que va debutar de canalla en la seva darrera etapa com a cap de colla–; Rubén Gaón –en tant que president de la CCCC–; l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez; el cap de colla, Kevin Prados; el president, Valentí Usón, i el periodista Santi Terraza.
Güixens ha estat assegut en un sofà, acompanyat dels seus tres nets, membres de la colla. Un dels moments emotius de l’acte ha estat quan el més petit, Roger Agramunt Guïxens, de 10 anys i que forma part del grup de grallers i tabalers, ha rebut la camisa vermella de mans del seu avi.
El simbolisme de l’acte ha quedat recollit en el lloc on finalment s’ha dut a terme (inicialment, s’havia previst el Museu Deu). L’actual auditori del Tívoli està situat on temps enrere hi havia l’immens cinema Tívoli –amb capacitat per a 1.500 places–, que el 1969 la colla va utilitzar per assajar el pilar de 7 amb folre. En aquells assaigs hi era en Marcelino i també altres històrics castellers que encara són al peu del canó, com Valentí Ferrer, Jaume Nin Clavetaire, Manel Gràcia, Sisco Guardiola, Josep Maria Canyelles o Joan Ramon Ivern Pataquilla.
Articles relacionats:
Tota una vida fent castells, de David Prats
