La Nit de Castells 21 va guardonar a la gent gran del món casteller, com a símbol d’un dels sectors que més ha patit els terribles efectes de la pandèmia. Hi van pujar sis castellers a recollir-lo, que havien estat canalla en la seva època: Marcel·lí Güixens (Nens del Vendrell), Joan Vallès (Minyons de l’Arboç), Mariano Borreda (Xiquets de Tarragona), Francesc Moreno Melilla (Castellers de Vilafranca), Lluís Lirón (Colla Joves) i Sendo Anguera (Colla Vella). Aquests van ser els protagonistes d’una fotografia realitzada per la Revista Castells just abans de l’inici de la pandèmia, el desembre del 2019, amb motiu d’un reportatge –que compartim a continuació– que narrava els seus records de quan eren canalla (Rafel Pena, Xamalí, també va participar en el reportatge, però no va poder estar a l’escenari). 

L’augment i la tecnificació de la canalla en les colles castelleres ha fet un salt endavant respecte a la dècada dels 50, 60 i 70, anys en què aquest àmbit es trobava més limitat i, fins i tot, no es podien celebrar algunes sortides. L’ampliació dels equips tècnics de les agrupacions, que també disposen d’una àrea especifica adreçada a la canalla, permet tenir enxanetes, aixecadors i dosos de qualitat. Sis exenxanetes històrics es van reunir amb la Revista Castells per recordar vivències de quan s’enfilaven a dalt de tot i analitzar les habilitats que té un enxaneta actualment.

Al llarg de la història, el món casteller ha tingut integrants del pom de dalt que, a mesura que han passat els anys, s’han convertit en caps de colla o en persones que han contribuït en fer-la créixer. La Revista Castells va convocar al monument dels Castells de Tarragona sis exenxanetes que es van iniciar en l’activitat castellera entre finals dels anys 40 i principis dels anys 60.

Mariano Borrero Gordito (Colla Nova de Tarragona, Colla Nova Xiquets de Sant Magí i Xiquets de Tarragona), Lluís Lirón (La Muixerra i Colla Joves Xiquets de Valls), Marcel·lí Güixens (Nens del Vendrell), Francesc Moreno Melilla (Colla Vella dels Xiquets de Valls i Castellers de Vilafranca), Rosend Anguera (Colla Vella dels Xiquets de Valls) i Rafel Pena Xamalí (Colla Vella dels Xiquets de Valls) són alguns dels molts savis que té el món casteller. Han tingut l’oportunitat de viure els castells des de ben petits. A més, gaudeixen del privilegi encara, amb més o menys freqüència, de seguir fent costat a les seves colles en una època en què la canalla està molt més preparada. Hem parlat amb ells sobre com eren els enxanetes d’abans respecte als d’ara, les dinàmiques d’assaig i les claus que ha de seguir un nen/a a l’hora d’enfilar-se al capdamunt d’un castell.

Lluís Lirón (colla unificada dels Xiquets de Valls, La Muixerra i Colla Joves Xiquets de Valls)

L’etapa de Lirón com a casteller en actiu va començar el 1946 amb la colla unificada dels Xiquets de Valls. La diada de Reis d’aquella mateixa temporada va fer diferents castells de 6 com a enxaneta a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Coma-ruga. Ja el 1947, per Sant Josep, la seva colla passa a rebre el nom de Muixerra. Lirón va continuar essent l’enxaneta. De fet, aquell dia ja va descarregar el 4de8 en una actuació que es va celebrar a la plaça del Blat en homenatge a l’alcalde de l’època, Josep Maria Fàbregas Cisteré. A Montserrat, un mes després, també va descarregar el primer 2de7.

Va fer pràcticament tots els castells de la Muixerra com a enxaneta fins els 14 anys. El 1949 també n’havia fet algun d’aixecador. El 1954, Anton Domingo Baldrich Foguet, va marxar a Veneçuela i la colla vallenca es va quedar uns mesos sense cap de colla. Com que hi havia el Concurs de Castells, la Muixerra va decidir no participar-hi perquè estaven desarticulats. Tot i declinar la invitació, components de la canalla van anar a Tarragona a veure al Jaume González El Coix de Morret, que era el responsable tècnic de la Colla Nova dels Xiquets de Sant Magí. Aquell home els va dir que no podien acceptar la seva canalla perquè les altres agrupacions participants s’ho podrien prendre malament. L’any següent, però, hi va haver un intercanvi de canalla entre vallencs i tarragonins. Durant l’acord de col·laboració, que va durar tres temporades, el Gordito de Tarragona, per exemple, va fer de dosos en una actuació a la plaça del Blat.

Eren èpoques en què la canalla no sobrava i les colles existents patien per portar els castells a la plaça. El consell de Lluís Lirón, premi Trajectòria castellera de la Revista de Castells, per esdevenir un bon enxaneta és que tingui valentia màxima. Aquesta característica s’ha donat enguany a la Colla Joves i ha permès que poguessin carregar el 3de9 sense folre.

Marcel·lí Güixens (Nens del Vendrell)

Des del 1946, Marcel·lí Güixens fa castells amb els Nens del Vendrell. Va començar d’enxaneta amb castells de 6 i posteriorment va fer algun castell de 8 a dosos. Finalment, va anar d’agulla. El veterà casteller de la capital del Baix Penedès, que va rebre el guardó per la seva trajectòria castellera a la Nit de Castells del 2011, també va ocupar el càrrec de cap de colla durant tres etapes (1978, 1984 i 2000).

Güixens assegura que la manera de fer castells i tractar la canalla és totalment diferent respecte a la d’abans. També s’han ampliat el nombre de colles (abans només existeixen les dues de Tarragona, les dues de Valls, els Minyons de l’Arboç i els Castellers de Vilafranca) i fa que les temporades siguin més llargues.

Quant a les dinàmiques d’assaig, Güixens recorda l’època dels 60 i 70 en què la seva colla només assajava si havien de prendre part en alguna sortida. A més, només van disposar d’una enxaneta i aixecador per fer el pilar de 6, el pilar de 7 amb folre i la torre de 8 amb folre.

Mariano Borrero Gordito (Colla Nova de Tarragona, Colla Nova Xiquets de Sant Magí i Xiquets de Tarragona)

El Gordito o el Nen del carrer Ferrers és natural de Tarragona. El seu pare provenia de Huelva i la seva mare de Cuenca. Va començar a fer castells entre el 1948 i 1949 amb la Colla Nova de Tarragona, formació unificada per l’ordre de la autoritat durant la postguerra. Seguidament, el 1951, l’agrupació es va passar anomenar Colla Nova Xiquets de Sant Magí. Durant les primeres temporades, en Mariano va fer d’enxaneta i aixecador. A partir del 1955, un acord d’intercanvi entre els tarragonins i la Muixerra, li va brindar l’oportunitat de fer castells a Valls.

L’etapa de Borrero amb la Muixerra va ser molt intensa. Va tenir l’oportunitat de completar el 4de8 a dosos. També recorda una caiguda de 2de7 a l’Arboç i quan es quedaven a dormir a l’Hotel París de Valls (avui conegut can Segarra, damunt del Bar Bruch) durant la vigília de la diada de Sant Joan.

Borrero destaca la feminització que han guanyat els poms de dalt de les colles, especialment les posicions d’enxaneta. La incorporació de la dona que van fer en el seu dia els Minyons de Terrassa ha permès que des del pis de quints fins al capdamunt de l’estructura hi hagi moltes noies. D’altra banda, també creu que la canalla de l’actualitat està més ben preparada a diferència del passat en què pràcticament no assajava.

Rafel Pena Xamalí (Colla Vella dels Xiquets de Valls)

Rafel Pena Xamalí pertany a la Colla Vella des del 1956. Actualment té 69 anys i, a banda de ser enxaneta, també va poder ser cap de colla de la formació del Portal Nou durant la temporada 2008. És fill de Joan Pena Gavaldà Xamalí i oncle de Manel Urbano, també excap de colla dels rosats.

El Xamalí va començar a pujar d’enxaneta l’any 1957. Se’n recorda de moltes anècdotes. Reconeix que abans el tema de la canalla era molt més complicat de coordinar. Al Concurs de Castells de 1956 el van cridar pel 3de8 que van carregar. L’enxaneta que hi havia d’anar no volia pujar. Quan el preparaven, però, l’equip tècnic d’aquella època va donar un sobre de diners al pare del titular i al final van convèncer perquè pugés.

Pena creu que el món casteller actual ha millorat en tècnica i també ha aconseguit ampliar la massa social. També destaca que una colla s’assembla cada vegada més a un equip de futbol pel ritme frenètic d’assaig.

Francesc Moreno Melilla (Colla Vella dels Xiquets de Valls, Minyons de l’Arboç i Castellers de Vilafranca)

Francesc Moreno Melilla va ser premiat l’any 2018 a la Nit de Castells amb el guardó de la trajectòria castellera per la seva estada a la Colla Vella dels Xiquets de Valls, on va pujar d’enxaneta; als Minyons de l’Arboç i als Castellers de Vilafranca. Uns anys després, va ser cap de colla dels verds entre el 1995 i el 2003, període en què va saber dotar una mentalitat guanyadora que va dur als vilafranquins al cim del món casteller.

L’etapa d’enxaneta del Melilla va ser molt profitosa. En primer lloc, va tenir l’oportunitat d’aprendre i conèixer molta gent. La seva arribada a Catalunya l’any 1957, quan comença a fer castells amb els Castellers de Vilafranca, va fer que també descobrís la manera de treballar de la Colla Vella.

Sobre l’evolució entre la canalla d’ara amb la d’abans, Moreno afirma que la diferència és total. Les edats són cada cop més joves. També hi ha més preparació física, psicològica i tècnica. Per acabar, la presència femenina al pom de dalt s’ha intensificat, una situació inexistent en les seves primeres temporades com a casteller.

Melilla conclou que els enxanetes d’ara estan prou valorats. Sense la seva contribució, els grans castells que s’han assolit serien impossibles. La fabricació d’un enxaneta s’ha de basar, sobretot, en l’ambició psicològica del nen/a. També ha de tenir el suport per d’un equip experimentat que ajudi a superar les pors.

Rosend Anguera (Colla Vella dels Xiquets de Valls)

Rosend Anguera va anar d’enxaneta de la Colla Vella a partir del 1968. Ho va ser fins que va complir els 11 anys, una edat poc freqüent per ocupar aquesta posició actualment. La tècnica de llavors va veure que era un nen que pesava poc i era ràpid. I no n’hi havia cap més.

Després de tretze anys a la formació rosada, el 1981 Anguera va entrar a formar part dels Xiquets de Reus on va ser el primer cap de colla. Més endavant, per diferents circumstàncies, va engegar el projecte dels Ganxets de Reus, on també va ser-ne responsable tècnic durant cinc temporades.

Encara que ha format part d’altres colles, Anguera sempre s’ha sentit orgullós de pertànyer a la Colla Vella. No hi ha tornat per la família i el fet d’haver-se de desplaçar de Reus fins a Valls. De la seva època com a enxaneta, explica les dificultats per trobar canalla substituta en el cas de lesió. També recorda el pilar de la sortida de Completes del 1969 en què va aixecar la mà i va relliscar. Tot i espantar-se una mica, va aconseguir fer mitja volta i va tornar a pujar.