Semblava que la ressaca i els efectes negatius del Concurs de Castells s’havien superat, especialment durant la setmana anterior a la diada de Santa Úrsula, però no. La mare de totes les diades d’enguany ha traslladat als assistents la sensació d’un cert esgotament de forces, especialment a la Colla Vella, que, tot i tornar a carregar el 3de9sf, no se n’ha sortit de descarregar el 4de10fm, el quart que deixa a mitges aquesta temporada.

A la Joves, el 4de9sf de la primera ronda, un altre cop descarregat, i el 2de8sf coronat a la segona, han donat llustre a una diada que tenia un plantejament inicial difícil. Ha estat una Santa Úrsula complexa i pesada, en què els canvis per lesions del Concurs i per les caigudes de la mateixa diada han estat determinants. Hi ha hagut amb massa llenya, i la rivalitat, que altres anys ha dominat l’actuació, ha estat pràcticament absent, potser perquè ningú ha complert objectius i no ha pogut sortir content del que s’ha viscut.

El final que Manel Urbano no volia. El cap de colla de la Colla Vella, Manel Urbano, va deixar clar a l’arenga de l’assaig de divendres, que aquell era l’últim assaig que dirigia, i que Santa Úrsula marcava el final de l’actual etapa com a màxim dirigent de la colla. I les circumstàncies han fet que la diada hagi estat força injusta amb la trajectòria d’Urbano, el gran impulsor del creixement dels últims anys de la Colla Vella.

L’objectiu estava clar: descarregar el 4de10 amb folre i manilles. Han desmuntat un peu amb els quints posats. A la segona, s’ha fet evident massa aviat com un dels quarts anava entrant de pit de manera perillosa a mesura que el castell pujava. El cas és que, just carregat, el castell ha cedit. S’ha trencat molt abans que el de Sant Fèlix, que el del Primer Diumenge de Festes a Tarragona, i molt abans que el del Concurs, que ja era molt avall. Aquells es veien descarregables, el d’aquesta Santa Úrsula, no. En toit cas, era el quart carregat enguany i, per tant, l’espina continua clavada, a la vegada que s’obren debats tècnics entre els entesos sobre quin problema té aquest 4de10 de la Vella, que si l’agafen massa obert, que per què els segones mans fan d’escaleta… Ara ja no hi ha res a corregir. El gran objectiu quedava a mitges, però hi havia un segon objectiu que podia maquillar la decepció.

Un altre 3de9sf a la plaça del Blat. No s’ha rendit la colla Vella a la segona ronda, i ha optat per atacar el 3de9sf, l’altra construcció cridada a donar una alegria als rosats, després de la bona sensació que els va donar aquesta construcció al Concurs. Després d’un peu desmuntat, el 3de9 ha anat pujant amb solvència, fins que s’ha observat que una sisena anava perdent posició, acotxant-se posant en perill l’estabilitat de la canalla, fins que no s’ha pogut més. Si al Concurs, el 3de9 semblava que demanava que algú el descarregui, el d’aquesta Santa Úrsula, ha demostrat la fragilitat d’una construcció que voldrà més intents abans que es pugui descarregar. Vist el que s’ha vist, costarà veure’l descarregat.

El domini del 4de9sf. Si la Vella portava un programa que obligava a renunciar al 4de9sf, descarregat enguany set vegades pels rosats, a la Joves estava clar que l’utilitzaria com a castell de sortida, per la confiança que li tenen i per la solvència  demostrada les quatre vegades que l’havien descarregat. Sovintejar un castell tan difícil i fer-lo de la manera que l’ha fet avui la Joves, amb molts canvis forçats, entre els quals la meitat del pis de terços, ajuda a que el castell, encara mític per a molts, perdi prestigi, sembla molt més fàcil del que és. Ha estat una lliçó de com encarar un 4de9, de com defensar-lo quan les forces pretenen desequilibrar-lo, una lliçó de tècnica castellera.

La bèstia torna a ser indomable. La descarregada del castell total ha donat molts ànims a la Joves, que a la segona ronda ha encarat el 2de8sf. El castell s’ha carregat bé, el moviment ha començat amb l’entrada de l’aixecador, i a partir d’aquí ha estat imparable, fins que, després de l’aleta, el castell s’ha trencat al pis de quarts, quan ja no era possible defensar-lo més. El 2de8sf, doncs, sembla que torna a ser la bèstia indomable. Avui se n’han vist dos i només un s’ha carregat, el segon de l’any.

Mal final. Que Santa Úrsula no ha anat tan bé com s’esperava ho demostren les terceres rondes d’una i altra colla. La Vella ha deixat en intent el 2de8sf i ha acabat amb el 3de9f, en un final de temporada amb diverses diades amb la colla sortint amb quatre castells de gamma extra, I a la Joves, tres quarts del mateix: ha desmuntat el 2de9fm, i ha tancat amb el 3de9f, castell de circumstàncies, i per omplir l’expedient en una diada de la qual se n’esperava més a una i altra banda de la plaça del Blat.

Els pilars. Quedava la ronda de pilars. La Vella escassa de forces ha renunciat al pilar de mèrit, i la Joves ha mostrat el seu projecte de pilar de 7 sense folre. Amb l’enxaneta entre el quint i l’aixecador, el pilar s’ha trencat. Ara, és impressionant veure com un pilar de sis sencer espera que li arribi un enxaneta. Veure-ho impressiona.

Santa Úrsula, doncs, amb grans castells, però molt condicionada per les circumstàncies, que haurà de provocar reflexions a una banda i l’altra de la plaça del Blat. A la Vella, els canvis ja estan en marxa. A la Joves, pendents d’anuncis oficials.