Deia Aitana Bonmatí diumenge després de guanyar 7 a 0 al Reial Madrid que les jugadores volen i busquen competitivitat. “Nosaltres ens ho passem molt bé aquí, 7-0, però el que volem és competir i crec que a tothom li agradaria veure una Lliga competitiva”, deia després de l’escandalós resultat. No costa d’imaginar com se senten els equips rivals, impotents davant el potencial esportiu de l’equip femení del Barça. Potser igual que Vingegaard, Roglic, Enric Mas i altres grans ciclistes que deuen maleir la mala sort de ser coetanis de Tadej Pogacar, que ho guanya tot i a qui només se’l pot vèncer si fa un mal pas, com li va passar a l’última volta a Espanya. A Valls, les colles castelleres tenen una mica aquesta sensació. A la Joves s’ha vist clar que li falten recursos. I a la Vella, hi ha un cert estat d’impotència després d’haver fet el millor concurs de la seva història, i no guanyar-lo. Els Castellers de Vilafranca són ara mateix com el Barça femení, o com Pogacar: es troben en un estadi superior i només se’ls podrà vèncer el dia que fallin.

Actuació incontestable. L’actuació dels Castellers de Vilafranca és del tot incontestable: Els dos castells de 10 i el 9de9f descarregats (aquest per primer cop en la història), a més de l’intent de pilar de 9, és una actuació estratosfèrica que, a més, no va sorprendre la plaça, en el sentit que estava dins la lògica de la temporada que estava fent la colla. Dit d’una altra manera, els Castellers de Vilafranca no van forçar la màquina: un castell que ja havien descarregat, un altre que havien carregat, i una estrena absoluta. El resultat obtingut, doncs, era un just premi a la temporada que anaven fent, i, vist el que s’ha vist, convé cridar l’atenció i recordar que la temporada encara no s’ha acabat.

La qüestió que plantejo és si aquesta actuació és, ara com ara, reproduïble per algú altre, i si amb l’actual normativa del Concurs hi ha alguna altra colla capaç de plantar cara als Castellers de Vilafranca, tenint en compte la diferència de punts que hi ha entre els grans castells de 10 i els grans castells desfolrats. El Concurs premia els castells de 10 (tècnicament de gran complexitat, que necessiten gent, els de folre i manilles) en detriment dels castells desfolrats, tècnicament de gran dificultat. No vull entrar en quin dels dos tipus de castells són més difícils, perquè la dificultat dels dos tipus ho és per raons diferents, però és evident que mentre es premiïn els castells de 10 emmanillats difícilment cap altra colla podrà vèncer els Castellers de Vilafranca, per la simple raó que serà impossible seguir-los el ritme.

El factor demogràfic. M’expliquen que el divendres anterior al Concurs, els Castellers de Vilafranca tenien més de 550 persones apuntades a l’APP per a l’assaig, a les quals caldria sumar una bona part de les 800 persones a qui se’ls havia lliurat samarretes per al concurs, que no es van comptar. També hi havia 75 govindes. Tant és: comptem que hi havia al voltant d’un miler de persones assajant. Si no és del tot cert, poc hi falta. En qualsevol cas, eren molta gent, i durant la temporada, han tingut prou efectius en molts assajos per fer proves exigents dels dos castells de 10, del 9de9f, i del pde9fmp, entre altres. Prou proves per a anar perfilant aquests castells i portar-los a plaça amb garanties. Poden fer-ho i, òbviament, ho fan.

Aquest ritme és impossible de portar a Valls. Vilafranca té 42.000 habitants i lidera una comarca amb un total de 116.000 persones, que, amb el permís dels Xicots de Vilafranca, tenen en els Castellers de Vilafranca un clar referent. A més, la colla ha treballat com ningú (i tot el món casteller li ho hauria d’agrair) la difusió del fet casteller (el JoVerd és una iniciativa elogiable). Si fem matemàtica d’aficionats, veurem que 1.000 persones assajant en una ciutat de 42.000 habitants vol dir que un 2,83 % de la població ha sortit de casa per anar a fer castells.

Valls, en canvi, té 24.000 habitants i és capital d’una comarca amb un total de 47.000 habitants. Gairebé tota la comarca cabria a Vilafranca! A la Colla Vella assistien a l’assaig multitudinari, apuntats, 450 castellers de la colla. Sumem-hi aficionats i seguidors de fora, i ens surten en total unes 600 persones, potser una mica més perquè no tothom s’apunta a l’APP. A la Joves, eren 380 apuntats a l’APP, comptem unes 420 persones en total, sumant-hi aficionats que els van voler donar suport. Així doncs, si sumem la gent que divendres va anar a assajar a les dues colles, unes 1.000 en total, i apliquem el mateix càlcul que aplicàvem a Vilafranca, tindrem que divendres, un 4,16 % del cens de Valls estava assajant castells. Gairebé el doble que a Vilafranca, i el mateix nombre de castellers.

Però, és clar, convé remarcar que és un percentatge que cal dividir entre dues colles. Els Xiquets de Valls són una realitat dual, i aquest és un dels factors que li permeten a Valls mantenir un nivell alt, alimentat pel factor rivalitat, que es remunta a temps molt antics. Que ningú demani a la ciutat que hi renunciï. En qualsevol cas, és pertinent preguntar-se si aquesta xifra es pot fer créixer. Però doblant el percentatge de Vilafranca, a les colles de Valls no li arriba per poder fer els assajos que caldria per assegurar bé els castells de 10.

Les excepcions. Algú podria dir que la tesi principal de l’article és falsa, perquè la Colla Vella ha tingut actuacions amb dos castells de 10 descarregats, i tindria raó. Quan faig l’afirmació (amb voluntat de provocar, és cert) que difícilment cap altra colla podrà vèncer els Castellers de Vilafranca, parlo en situació de normalitat. És evident que la Colla Vella, o la Joves, o alguna altra, poden tenir un any excel·lent, i que els Castellers de Vilafranca poden tenir una temporada més fluixa, o una mala actuació en un mal dia.

En aquest punt de la reflexió hi ha d’entrar la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Ara per ara, és l’única que per demografia i dimensió de colla pot aspirar a ser com els Castellers de Vilafranca. A veure si el canvi de mentalitat que li està introduint Gina Fort com a cap de colla permet avançar en aquesta línia, tot i que algun element estructural pot suposar una dificultat afegida, com és el cas de no disposar d’un local adequat.

El Barça d’Aitana Bonmatí pot perdre, igual que a Pogacar se li pot rebentar una roda en un moment inoportú. Això dona oportunitats als rivals. Per sort, els castells tenen un punt d’imprevisibilitat que els fan més atractius. Però en situació de normalitat, els Castellers de Vilafranca són, de moment, invencibles.

Els punts. Anant més enllà en la reflexió que es proposa arribaríem aviat a la qüestió dels punts i de quins castells cal valorar més, si els de 10 o els desfolrats. Una de les característiques de la taula de puntuacions utilitzada enguany era l’increment de diferències entre els de 10 i els desfolrats, alguns dels quals, especialment el 4de9 sense folre, per a molts, estan infravalorats (el 3de9fp descarregat val més que el 4de9sf carregat). L’any passat es va obrir un debat seriós sobre el tema, especialment a partir del treball elaborat per encàrrec del CEPAC i la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller a Pau Ricomà, Carles Esteve i Enric Güell que, entre altres coses, proposava l’agrupació de castells. No se n’ha parlat més, i el Concurs ha tirat milles. Hi té tot el dret, i les colles han de tenir clar que participar en el Concurs vol dir acceptar-ne les bases. Però potser seria convenient obrir el debat que l’any passat va quedar estroncat, en benefici del mateix Concurs.

No tot és Concurs. És clar que el Concurs de Castells de Tarragona és un fet excepcional, però la temporada es decideix a les places. A la Jove de Tarragona li queda Santa Teresa del Vendrell i l’Espiridió; a les colles de Valls, la diada clau de la temporada, Santa Úrsula, i als Castellers de Vilafranca, Tots Sants. I encara, als Minyons de Terrassa la seva diada, que cada any diu l’última paraula. Però molt em sembla que el balanç final d’aquest any no farà que variïn massa les conclusions que s’exposen en aquest article.  I no seria bo per al món casteller que els Castellers de Vilafranca es convertissin en el Barça d’Aitana Bonmatí, o en el Pogacar dels castells. Els castells, que tenen un component competitiu evident, no serien tan interessants.

Articles relacionats:
La màquina verda (6 d’octubre de 2026)
Dues colles immenses, una campiona (4 d’octubre de 2026)