El creixement del món casteller en els darrers anys s’ha traduït també en un canvi de tonalitat a les places. Fa temps que el color tradicional –el vermell– va deixar de dominar. Avui el panorama és molt més divers: blaus amb múltiples varietats, verds de diferents tons, granats més uniformes i fins i tot camises que trenquen esquemes.
Durant dècades, el vermell va ser hegemònic. És el color de la Colla Joves i ja el lluïen la Nova i la Muixerra. També altres colles històriques, com els Nens del Vendrell (1926), els primers Castellers de Vilafranca (1948), els Minyons de l’Arboç (1958), els Castellers de Barcelona (1969) o els Xicots de Vilafranca (1982).
Actualment, el blau és el color més present, seguit del verd i del granat o bordeus. Des de fa més de 25 anys, blau i verd marquen tendència, sobretot arran del boom casteller dels noranta i de l’expansió a la Zona No Tradicional.
La tria del color de la camisa és una de les primeres decisions d’una colla. Sovint respon elements identitaris del territori, com l’avellana dels Xiquets de Reus o el blau-verd de l’estany de Banyoles dels Esperxats. En altres casos, però, el criteri ha estat purament pràctic.
Algunes colles refundades han recuperat el color original, mentre que d’altres han canviat de tonalitat, amb el nou nom. A Sitges, el blau va donar pas al color vi, i a Alcover, el granat al verd. També hi ha casos singulars, com els Castellers de l’Adroc, o exemples històrics com els Castellers de Vilafranca, que abans de ser verds van vestir de rosa i de vermell.
En aquest mosaic cromàtic destaquen les colles universitàries, nascudes majoritàriament a partir dels anys noranta. El seu caràcter obert ha ampliat la paleta amb el blau com a color principal –seguint la tendència de les convencionals–, però també amb verds, granes, grocs, taronges, liles, marrons, grisos o roses. Aquestes colles han convertit el color en un element clau de visibilitat i cohesió, reforçant la idea que el fet casteller és també un espai d’innovació constant.
Els orígens de la camisa uniforme es remunten als anys vint del segle passat, quan es va iniciar una progressiva uniformització de les colles. Un canvi que continua.
