Aquest cap de setmana dues notícies relacionades amb dones castelleres han estat en la primera fila del focus casteller. Per una banda, Iruna Rugau, dels Marrecs, ha parat el pilar de 6 a terços: és el primer cop que una dona fa de terç en un pilar de mèrit, una posició on es necessita una bona condició física i molta força, a banda d’equilibri. Altrament, la Joves ha estat protagonista per una doble causa: una dona ha anat de baix al pilar de 7 amb folre i dues dones han parat el 4de8 dels vermells al pis de terços. La presència de la dona en els castells i en posicions on es necessita força i pes, ha guanyat importància en els últims anys, i per això hem preparat aquest reportatge.
Hi ha referències històriques de participació femenina en les estructures del segle XIX. Fins al final del franquisme, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la Colla Nova dels Xiquets de Valls, la Muixerra de Valls o els Xiquets de Tarragona van comptar amb els primers noms. Dels 80 en endavant, a partir de l’impuls dels Minyons de Terrassa, multitud d’agrupacions han implantat la feminització fins al punt que cinc dones han tingut l’oportunitat de completar els galons de 9 al pis de quarts. L’Amaia Comas, la Maria Vall, la Júlia Montserrat, l’Aina Mallol i la Karina Estivill reivindiquen més igualtat de condicions. Coincideixen que de cara un futur n’han d’existir més i fan una crida a veure’n a terços d’un castell bàsic de 9 o a quarts damunt d’un folre i unes manilles.
Pionera amb segell malva. És una llegenda viva dels castells i la primera dona a defensar un castell de 9 al pis de quarts. Amaia Comas, nascuda a Terrassa el 18 d’octubre de 1974, entra a formar part dels Minyons la temporada 1985 i, de seguida, fent-se un lloc en els millors castells de la colla. Junt amb ella, tota la seva família han estat castellers malves, els quals han estat involucrats en diversitat de responsabilitats.
A banda de parar a quarts el 4de9 sense folre de les Fires de Sant Narcís de Girona de 1998, ha tingut l’oportunitat de pujar al tronc en posicions destacades en innombrables grans castells: pilar de 6, pilar de 7 amb folre, 3de9 amb folre, 4de9 amb folre, 9de8, 2de9 amb folre i manilles, 5de9 amb folre, 4de9 amb folre i l’agulla, 3de9 amb folre i l’agulla, 4de9 sense folre, 3de10 amb folre i manilles i 4de10 amb folre i manilles.
Ha pujat en tots els castells de 8 de la colla i, com a dada curiosa, ha tingut l’oportunitat de formar part d’alineacions d’estructures mítiques com ser una de les primeres noies a formar part d’un tronc de 5de8, integrant del primer pis íntegrament femení d’un castell de 8 i la primera dona de la història al quart i al terç d’un pilar de 6.
L’any 2007, va ser una de les persones del nucli creador d’una nova castellera en una zona allunyada del circuit més habitual, els Margeners de Guissona, amb els quals va col·laborar durant un període llarg de temps amb el 2de7 i el 4de8 com fites principals i introduint en el repertori un nou castell inèdit: el 7de7.
Comas considera que l’activitat castellera ha estat una de les parts més importants de la seva vida. Abans no podia imaginar viure sense fer-ne o pensar-ne. Actualment, reconeix que es pot estar sense, però amb la sensació que sempre els enyorarà. És partidària de no considerar-se excepcional per haver estat la primera dona que ha parat al quart un castell de 9. Per això, moltes vegades es penedeix als anys noranta de no haver tingut més consciència de la discriminació que han patit les dones als castells.
25 anys després d’haver format part de l’alineació del primer 4de9 sense folre del segle XX, la castellera dels de la camisa malva somia el dia que una noia pujarà a terços en un castell de 9 bàsic o quarts d’un de 10 amb folre i manilles. Tot i les bones perspectives, té dubtes que la presència femenina s’hagi normalitzat al fet casteller. Tampoc creu que s’hagi instaurat una diversitat que pugui entendre que els éssers humans són tots diferents.
La trajectòria a Terrassa i Guissona ha fet veure a Comas que per ser una bona quart és lògic que les direccions tècniques vulguin posar components de més a menys pes si es pensa de baix a dalt. Pel que fa a l’hora de mesurar la qualitat psíquica té clar que pugi una persona que hagi mantingut constància en l’assaig i tingui nocions del significat que té el treball en equip.
Oberta a qualsevol repte. El domini aclaparador a què han arribat els Castellers de Vilafranca és fruit de la constància diària de preparació que hi aboquen molts dels seus i les seves integrants. La Maria Vall té 32 anys i ha pogut comprovar en primera persona el significat que representa defensar un 4de9 sense folre.
El seu punt de partida amb el castell total va començar la temporada 2010 amb les primeres proves a Cal Figarot. Un any després, a la diada del Mercadal de Reus, va aconseguir-lo coronar a quarts. Seguidament, s’ha mantingut en aquesta posició, però també l’ha tastat de quinta davant del requeriment de l’equip tècnic d’alleugerir-lo cap a fronteres inimaginables. Durant el període 2019 i 2022 n’ha pogut descarregar dos més.
Vall argumenta que entre els pisos de quarts i quints ha experimentat sensacions tècniques diferents. Com a quarta, s’ha trobat amb menys moviment, encara que ha hagut de protegir-se tota l’estona de la musculatura de tot el tronc per mantenir la posició. De quinta, l’exercici creu que s’enfoca més en l’equilibri i el control de la mida.
De cara el futur més immediat, té ambició i assegura que acceptarà amb totes les ganes qualsevol posició nova que li proposi la tècnica pel fet que és una castellera que mai li han espantat els reptes.
En relació amb la normalització de la presència femenina als castells, Vall creu que la societat va perdent l’estigma de si és home o dona, encara que s’ha de continuar remant per una igualtat d’oportunitats per a tothom.
Folre i net en menys d’un mes. La Júlia Montserrat de la Colla Joves Xiquets de Valls s’ha convertit en la primera noia de la història castellera en descarregar un 4de9 amb folre i un 4de9 sense folre a quarts en una mateixa temporada. Ambdós castells han arribat el 2023. El folrat va descarregar-lo a la diada de la Firagost, mentre que el net va arribar unes setmanes després a la diada de Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès.
L’agost del 2018, a la festa major de Gràcia, va parar el seu primer 4de8 com a terça. A banda de lluir la camisa vermella, Montserrat també té el distintiu de ser l’única dona que fins al moment ha fet un carro gros a terços amb els Arreplegats de la Zona Universitària. Ho va fer el passat mes de novembre a la macrodiada de Sant Tolomeu que es va celebrar a la capital de l’Alt Camp.
Als seus 24 anys, la castellera dels de la camisa vermella afirma que en un 4de9 sense folre preveu menys les coses que passaran. Per tant, convé que la posició que ocupa pugui llegir el que es necessita en tot moment. Saber analitzar és un mètode que també ha hagut d’emprar al 4de9 amb folre, encara que els detalls si s’escapen no tenen tanta repercussió.
Sobre la possibilitat que algun dia la Colla Joves pugui disposar d’una terça de castell de 9 creu que per estadística hi ha menys possibilitats. Tot i això, afegeix que les colles han de tenir una visió més àmplia tant per homes i dones.
A l’hora de qualificar l’empoderament de la dona, Montserrat afirma que hi ha hagut un avenç respecte dels anys noranta, però calen més recursos per no donar pas enrere.
L’efecte colla petita. Abans d’aterrar als Xicots de Vilafranca, l’Aina Mallol va lluir la camisa dels Castellers de Mallorca i els Castellers de Sants. En el camp universitari, ha format part dels Arreplegats de la Zona Universitària. La seva passió i l’excel·lent capacitat analítica en tècnica castellera la van conduir entre 2012 i 2016 a liderar el timó d’una de les etapes més exitoses dels de Cal Noi Noi amb la consecució dels dos castells bàsics de 9.
Als seus 37 anys, Mallol, que va defensar al quart el 3 i el 4de9 folrats, ha deixat a segona línia el fet de pujar als castells, però es manté el vincle ferm a l’activitat des del vessant periodístic. A banda dels castells de 9, també ha fet el 2de8 amb folre al quart i el 3de8 de terça.
La ja excap de colla dels Xicots reconeix que el salt als castells de 9 els va costar per la dificultat d’assajar folres. Des del pis de quarts assegura que havien d’estar preparats perquè totes les batzegades i cops els vinguessin des de tot arreu. A més, reconeix que no sabia si la incertesa els vindria entre el folre i els terços, els quals no estaven acostumats a estar en aquella posició, o dels nervis de la part superior d’assolir una construcció d’aquestes característiques.
El fil metodològic des de la seva posició -tenint en compte que ocupava el càrrec de màxima responsable tècnica – va ser intentar evadir-se i centrar-se purament en la feina de posar-li el més fàcil possible al pis de sota i aixecar-li les espatlles al dalt.
Els penedesencs arriben per accident al 4de9 amb folre perquè se’l volien plantejar els Xiquets de Hangzhou al Concurs de Castells de 2016. En aquella temporada, copsen més dificultats tècniques per descarregar el 3de9 amb folre pel fet de no saber-lo agafar per la part superior.
A l’hora de valorar la presència femenina, Mallol afirma que el fet casteller hauria de tenir l’obligació moral de tenir unes juntes administratives i tècniques paritàries pel fet que el món està ple d’homes mediocres i no passa res perquè es posin al davant dones mediocres. També veu molt lluny que una dona pugui defensar un castell de 9 al pis de terços pel fet que a les colles tenen la mancança d’aportar una mirada més àmplia i de credibilitat. D’altra banda, creu que el panorama universitari ha ajudat les dones a crear lideratges que després han desenvolupat el seu rol a les colles convencionals.
Força mental rosada. La Karina Estivill té 31 anys i ha estat l’última dona fins al moment que ha parat un castell de 9 al pis de quarts. L’any 2023 va formar part de les alineacions dels 4de9 sense folre que la Colla Vella dels Xiquets de Valls va descarregar en les diades del primer diumenge de Festes de Santa Tecla a Tarragona i Santa Úrsula. Onze anys enrere, s’havia estrenat de terça en un 4de8 a la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès en el marc de l’actuació del 30è aniversari dels Xicots. D’altra banda, ha tingut l’oportunitat de defensar castells bàsics de 9 a quints.
Quan va arribar el dia de pujar al 4de9 sense folre a la plaça de la Font, Estivill assegura que tenia moltes ganes de fer-lo després de comprovar el treball intens de setmanes que s’havia fet a l’assaig. Dels dos que ha defensat a quarts, es queda amb de la plaça del Blat. A diferència dels problemes d’amplada que va patir a Tarragona, el de Valls li dona un protagonisme més especial per descarregar-se al costat de l’altra colla i per tot el caliu històric que arrossega la mare de totes les diades. A més, destaca que a l’hora d’afrontar una fita d’aquestes característiques convé presentar-hi amb bona condició física i capacitat de controlar els nervis.
La diferència que ha notat entre de fer el castell sense folre o un bàsic de 9 són les sensacions diferents en l’obertura i el pes. Tot i el privilegi que dona formar part del pis de quarts d’un 4de9 sense folre, troba més comoditat en un 4de9 amb folre a quints.
En l’aspecte de la normalització de les dones als troncs de les estructures opina que les colles les han de tenir molt més en compte. Un dels seus desigs particulars per aquest 2024 és que una altra noia pugui acompanyar-la al pis de quarts. A mitjà termini, confia que hi haurà dones al terç en un 3 o un 4de9 amb folre.
