En la passada Santa Úrsula, la castellera de la Colla Vella Cristina Pérez va parar de baix el pilar de 8 amb folre i manilles amb què els rosats van tancar la diada. Aprofitant aquesta gesta, publiquem al nostre web el reportatge sobre dones castelleres que fan de baix, editat a l’Anuari Castells 2024.

“A nivell físic i mental has d’estar forta. Un ‘estar forta’ que et permeti aguantar el pes que duràs a sobre, i un ‘estar forta’ mental per ser pacient i estar disposada a patir una mica. I crec que també és important poder transmetre amb calma als companys si les coses no van bé, per intentar mitigar algun dolor puntual que es pugui sentir”. Qui fa aquesta descripció de les característiques que ha de tenir un baix de castell de 8 o de 9 és Sandra Llauradó, que va ser presidenta dels Xiquets de Reus els anys 2014 i 2015, que va parar el seu primer 4de8 al Concurs de 2012 i que té en el seu currículum casteller haver parat a baixos el 3de9f en diverses ocasions, a més del 4de9f carregat, diversos pilars, el 5de8, el 2de8f i, com ella mateixa remarca, en les proves de 3de8 net que els reusencs havien fet en algun assaig. 

Una opinió similar l’expressa Montse Albà, dels Bordegassos de Vilanova, cap de colla els anys 2004 i 2005. Va parar a baixos tots els castells de la gamma de 7 i de 8, com el 3de8, el 4de8 el 2de8f, el 4de8a o el 5de8. I diu que un bon baix “no ha de ser massa alt i, sobretot, tenir capacitat de sofriment”, i combinar fortalesa física i mental: “un baix ha d’estar preparat psicològicament pel que farà i tenir una forma física acceptable”. I una altra opinió l’expressa Judit Fuster, dels Castellers del Foix de Cubelles: “Una baix ha de mesurar entre 1,55 i 1,70, i ha de tenir resistència. Li cal força de cames i braços, però, sobretot, fortalesa mental per saber patir quan et costa respirar, o tens un peu mal col·locat que et pinça un nervi o fa que se t’adormi un braç…”.

Guanyar-se la confiança. Un bon cap, doncs, és clau, com, de fet, ho és en totes les posicions més compromeses d’un castell. La capacitat de resistència i la força física i mental són la base que ha permès a aquestes castelleres ocupar la posició de baix. En alguns casos, guanyar-se la confiança de la colla en aquesta posició ha estat un procés natural.

En el cas de Judit Fuster, va fer cap a la colla de Cubelles de manera fortuïta l’any 2021, a petició dels seus fills, una noia i un noi que anaven a la colla amb el pare. En un assaig, li van demanar que fes de crossa perquè fallava qui ocupava la posició de manera habitual. “Van veure que aguantava pes i que no em queixava”, i a partir d’aquí la van anar provant en altres posicions, com al baix del pilar de 4. “La meva alçada, 1,57, permetia que les primeres mans agafessin més amunt”. Van arribar altres castells, com el 4de6, per al qual la seva alçada permetia compensar un segon alt que tenen a la colla. I a poc a poc, va anar ocupant la mateixa posició en altres castells, fins a convertir-se en una baix habitual, fins al punt que en poc més de dos anys ha ocupat la posició, entre assajos i actuacions, en un centenar d’ocasions.

Hi ha força coincidència a l’hora de descriure les característiques d’un baix. Els Xics de Granollers, que tenen un diccionari divulgatiu del lèxic casteller a la seva pàgina web, diuen, després de descriure la posició del baix, que “l’ideal és que siguin baixets i robustos, perquè així les mans de la pinya arriben millor a agafar el pis de segons”. A les places i als patis d’assaig, cada cop es veuen baixos que sí que tenen poca alçada, però ja no són tan robustos com eren abans. L’aspecte físic del baix-tipus està canviant. La forma física hi fa molt, tot i que en algunes colles de llarga trajectòria encara paren a baixos castellers que freguen (o fins i tot, passen) els setanta anys.

Dificultats. En alguns casos, dones que han fet de baix han hagut de superar dificultats pel simple fet de ser dones. Una de les pioneres a ocupar aquesta posició va ser Marina Homs, dels Castellers de Barcelona. En un reportatge signat de poc per Gemma Sanz al digital Diari de Barcelona centrat en la igualtat de gènere en els castells, Homs explica que “un tècnic de pinyes em va dir que jo no faria mai res com a dona al món casteller, que seria impensable que fes un castell de 8”. Un canvi de junta va fer que la nova direcció apostés per la seva capacitat, i aquí va començar una llista llarga de castells de 8 i de 9 al pis de baixos. “Vaig poder demostrar el que podia fer i l’home que em deia que no faria mai res em va demanar perdó i va admetre que estava equivocat”. Enrere quedava una etapa en què ella participava activament a la colla i als assajos, però en la que quan arribaven les diades, a la seva posició hi posaven un home. De fet, Marina Homs va ser el 2007 la primera dona a parar a baixos un castell de 9, posició que més endavant també ocuparien dones als Castellers de la Vila de Gràcia, els Xiquets de Reus o els Marrecs de Salt en una primera etapa.

Als Bordegassos de Vilanova cal considerar-los pioners en la integració de la dona al món casteller, en una història paral·lela a la dels Minyons de Terrassa. La incorporació de Montse Albà a la posició de baix, doncs, va ser molt més natural que com la descriu Marina Homs, i com ja passa en la jove colla de Cubelles. De fet, Albà va ser la primera dona a ocupar el càrrec de cap de colla en una colla de 8, el 2004. Va ser-ho durant dos anys, en els quals els vilanovins van sovintejar els castells de la clàssica de 8 i van aconseguir el pilar de 6. I presenta una trajectòria llarga fent de baix, del 1995 al 2014, amb dues aturades per embaràs, i una trajectòria també al pis de segons, ja que va fer de segon tapat al 2de8f i també en dos intents desmuntats de 3de9f de la colla vilanovina.

Un altre cas recent de dona parant de baix un castell de 8 és el de Jana Pelay, que el passat octubre es va estrenar fent el 4de8 amb la seva colla, la Jove de Sitges. La Jana també puja al terç (ha anat a l’esquerra en les proves de 3de7 net fins aixecador que han fet els sitgetans) i combina les dues posicions amb naturalitat i satisfacció en tots dos casos. Ara que ha fet el castell de 8 de baix, però, el voldria fer també al terç.

La maternitat. Justament, la maternitat és un dels obstacles que han de superar les castelleres per a la continuïtat de la seva trajectòria. Albà va parar durant dos períodes, però va poder tornar. En el cas de Sandra Llauradó, fins al 2017 va fer de baix sempre que la van necessitar, i, de fet, va jugar molts papers a la colla, formant part de la junta i ocupant durant un temps també la vicepresidència de l’entitat. Representa, doncs, el model de castellera molt compromesa amb la seva colla, però “el 2018 no vaig tornar a la colla per l’embaràs del Pere, que vam perdre, i entre el dol i l’aparició d’un dolor lumbar durant l’embaràs que no va marxar, no vaig aparèixer pel pati d’assaig”. Més tard, el 2019, va ser mare, “i quan el Lluc ja tenia uns mesos vaig anar un parell de vegades a assaig, però l’esquena ja no era la mateixa”. A més, “tenir cura d’un nen petit amb un home que va a torns i voler que el nen mantingui uns horaris és totalment incompatible amb l’assaig de castells”. Una realitat que, òbviament, no només afecta les dones que fan castells, sinó a moltes altres activitats, especialment en el món laboral.

Si la presència femenina va ser ràpida als pisos superiors dels castells, als pisos inferiors encara es poden considerar casos excepcionals, tot i que cada cop se’n veuen més, tant a baixos com als pisos de segons i terços, traçant un camí cap a la normalitat que va en paral·lel al conjunt de la societat.