Vaig ser present a l’aula de la Universitat Rovira i Virgili el dia que Pau Ricomà, Carles Esteve i Enric Güell presentaven el treball per millorar la taula de puntuacions del Concurs de castells de Tarragona i algunes innovacions més. Com molt bé van dir, allò només és una proposta i com a tal, s’ha d’estudiar i consensuar de la millor manera possible. Si bé a la presentació ja es va fer un petit sondeig d’alguns punts que semblaven més controvertits, és a partir d’ara que la Comissió Assessora del Concurs haurà de treballar per aplicar-ho tan rigorosament com sigui possible i no ens trobem, al posar-ho a la pràctica, més inconvenients que encerts. No ens podem permetre fer innovacions simplement per provar-les, les que es facin que siguin per una millora duradora.

Vagi per endavant que no he tingut a mà el contingut de la proposta i, per tant, no puc fer-ne una valoració adequada, però sí que he llegit l’article que va publicar el Santi Terraza a la Revista Castells del dia 22 de gener sobre la presentació del dit treball, i vull referir-me a tres temes molt concrets que al meu entendre poden portar més ombres que llums en cas de ser acceptades i/o aprovades.

Un és la durada del Concurs, que any rere any és gairebé el comentari principal dels dies posteriors a la celebració, però quan s’acosta el proper ningú sembla recordar-se’n i tornen a assistir-hi sabent el que es trobaran. Per tant, no crec que sigui el pitjor problema, si més no, per haver de suprimir una ronda; perquè això, es facin servir els arguments que es vulgui, va en detriment de les colles i de la categoria del Concurs, primer perquè treu possibilitats a les colles i segon, a l’haver d’arriscar més, les possibilitats de llenya és superior.

Una altra és la proposta de canviar els representants del jurat, que d’entrada pot semblar molt assenyada, però que a la pràctica no millorarà res. Perquè l’objectivitat d’un jurat de taula no rau en portar la camisa de la colla, sinó en la personalitat i l’honestedat de cadascú. Algú és tan innocent de creure’s que en aquest món casteller pugui haver-hi una sola persona capacitada per aquest afer que no senti simpaties per una colla? I a l’inrevés, que no tingui antipatia per una altra? No és pas perquè la fórmula hagi quedat antiquada que grinyoli, sinó pel que acabo d’apuntar, encara que massa gent no ho vulgui reconèixer.

El tercer punt és el més impactant i decebedor per les seves conseqüències. D’un temps ençà, la gran obsessió d’algunes persones és l’eliminació dels castells carregats (només cal veure els recents articles publicats) i la proposta d’aquestes noves bases del Concurs, és que per guanyar-lo almenys s’hagi de descarregar-ne un. Val la pena recordar que en tots els concursos que fins ara s’han celebrat, aquest fet de no descarregar almenys un castell no ha passat mai, però és possible que passi, sobretot ara que per aconseguir-ho les estructures són d’una màxima dificultat.

També val a dir que, mentre als concursos, les construccions, tant carregades com descarregades es valorin amb punts (no veig cap forma més justa), sempre ha de ser guanyadora la colla que més n’obtingui. El contrari és un contrasentit.

Per acabar, vull posar un exemple molt entenedor i que, si passés, fóra molt decebedor i totalment injust. La colla A, en la 1a ronda fa el 3de10 amb folre i manilles carregat; en la segona, intent de 4de10 amb folre i manilles; en la tercera, 4de10 amb folre i manilles carregat; en la quarta, intent de 9de9 amb folre, i en la cinquena, 9de9 amb folre carregat; obtindria 65 punts.

La colla B, que per ordre d’actuació va per darrera: en la primera ronda, fa un intent de 4de10 amb folre i manilles; en la segona carrega el 4 de 10 amb folre i manilles; en la tercera, el 4de9 sense folre carregat; en la quarta, intent de 2de8 sense folre, i en la cinquena, 3de8 descarregat; obtindria 54 punts. Resultat final: campiona la colla B amb 11 punts menys que la colla A.

Dubto molt que aquesta proposta pugui ser acceptada per la majoria dels membres de la Comissió Assessora del Concurs de Castells de Tarragona, que serà qui tindrà l’última paraula i/o decisió. Només els demanaria que ho estudiessin amb pausa i tinguessin un bon encert.

Articles relacionats:
La revisió del Concurs: una proposta rigorosa que convida al debat (22 de gener de 2025)