Després dels desencerts dels últims concursos de posar les puntuacions d’uns castells per damunt dels altres i el següent tornar-los a situar al lloc que estaven, va causar al món casteller un cert espectacle per la poca seriositat de la Comissió Assessora en prendre aquelles decisions. Es tractava del 2de8 i el 4de9 sense folre, i el 3de10 i 4de10 amb folre i manilles, estructures que decantaven la balança per decidir la victòria final.

Es feren tertúlies i debats castellers per tocar aquest tema i també es publicaren articles per copsar l’opinió de la gent, i si bé no hi havia una unanimitat total ja que més d’una vegada jugava més el cor que el cap, i com que tampoc hi havia raonaments convincents ni per uns ni pels altres, al final gairebé es pensava que el millor seria donar els mateixos punts als quatre, ja que donava la casualitat que les colles que aspiraven al primer lloc, uns tenien més capacitat pels desfolrats i els altres pels de deu pisos i per acabar-ho de complicar, durant aquests anys, els verds i els rosats també se’ls complicava la dificultat d’una temporada a l’altra en aquests castells. Si la taula de puntuacions hi havia moltes coses a millorar, la prioritat que es discutia d’agrupar, només eren aquests quatre castells.

Els responsables de l’organització, sabedors d’aquestes polèmiques i per boca de la senyora Ester Roca, va anunciar que es prendrien un temps suficient per fer les coses ben fetes i duradores per moltes edicions. A més, tres experts (Enric Güell, Carles Esteve i Pau Ricomà) van dur a terme un treball, guanyador de la beca Cepac, que va ser presentat a la Universitat Rovira i Virgili a primers de febrer d’aquest any. El debat que va haver-hi després de la presentació, ja feia suposar que no tindria massa èxit, com així ha estat. He de puntualitzar que en el mencionat treball, no sols agrupaven els quatre castells, ho feien també amb uns de set, de vuit i de nou pisos.

Els organitzadors van fer una enquesta segons han dit, a 42 colles, 70 prescriptors del món casteller i a 16 periodistes per consensuar-ho. El més preocupant i intencionat que trobo de l’enquesta, és que la pregunta més important i decisòria del bloc 3 lletra c, on es pregunta: “El treball de la beca Cepac proposaa per optimitzar el Concurs de Castells i la taula de puntuacions planteja agrupar els castells, què et sembla?”. Els quatre castells que van ser l’origen de tot el debat que hi va haver i el motiu dels tres anys d’espera per solucionar-ho, no els hi posen. Aquest fet només se li pot aplicar una paraula: Manipulació. Això per part dels organitzadors és molt greu. Fora bo conèixer els noms dels 70 prescriptors i la seva residència, doncs potser es podria intuir el resultat de l’enquesta.

Tothom mitjanament entès en castells coneix la transcendència d’aquests quatre castells en un concurs, com també les colles que més o menys els fan, per això és tant injust el que s’ha fet i més si és que ha de ser durador. Fa pocs dies un article de Santi Terraza deia: “Si els quatre prèmium valguessin el mateix potser no acabaríem el debat de les puntuacions, però sí que suposaria l’establiment d’unes bases comunes en les mateixes condicions per tothom, que no és poc”. Sense anomenar cap colla, el Santi ja intueix que hi ha colles beneficiades i d’altres perjudicades. Això que és tant clar i que de refiló gairebé tothom ho veu, els que remenen les cireres no els convé solucionar-ho. Què importa el descrèdit que per l’organització representa, si algú dels tutelats se’n pot beneficiar.

El 29 d’agost passat es feia pública la nova taula de puntuacions i l’informe diu: “L’objectiu de la nova taula era que fos fruit del consens més ampli possible i pogués servir de referència durant moltes edicions del certamen. La voluntat de dissenyar una eina més estable i perdurable”. De veritat algú pot creure que les noves puntuacions són millors que les que hi havia? Augmentar els punts dels que tenien l’última edició és un avenç? Quanta hipocresia i prepotència!

Podi del passat Concurs.

Continuen les mateixes contradiccions però agreujades. Uns exemples per demostrar-ho:
Un 2de8 sense folre té 1.580 punts més que un 2de9 amb folre i manilles, però si els puges un pis, el 2de9 amb folre (sense manilles), en té 1.135 menys que un 2de10 amb folre, manilles i puntals, o sigui que la puntuació és al revés.

Un 3de9 sense folre té 1.165 punts més que un 3de10 amb folre i manilles, però un 4de9 sense folre, en té 825 menys que un 4de10 amb folre i manilles.

Un pilar de 8 amb folre i manilles té 140 punts més que un 2de9 amb folre i manilles, però els mateixos castells amb un pis més, el 2 té 855 punts més que el pilar. O sigui que amb un pis més, varia.

Algú amb dos dits de front pot creure que aquestes puntuacions són equilibrades? Aquest desgavell, es pot mantenir en un concurs? Els que han aprovat aquestes bases, castellerament, poden tenir la consciència tranquil·la?

Si parlem de dificultats, els que per lògica n’han de tenir més són els que creixen per dalt, ja que segons i terços carreguen damunt les seves espatlles un pis més, els que creixen per baix, aquesta està en la quantitat de gent que es necessita i saber-la combinar (que no és poc, ni vull treure cap mèrit), però són més defensables. El que impressiona és l’impacte d’anomenar els deu pisos. Com tampoc varien perquè unes temporades se’n facin més dels uns que dels altres, o perquè les colles, uns anys els tinguin i d’altres no, i per tant, com que la dificultat no es pot pesar ni mesurar, i ningú té la veritat absoluta, la solució més correcta seria igualar-los com semblava que es faria.
Per rematar-ho, només es comptabilitzaran dos castells carregats. Vegem el que podria passar:

La colla A, a la 1a ronda carrega el 4de9 sense folre, a la 2a carrega el 3de10 amb folre i manilles, a la 3a carrega el 4de10 amb folre i manilles, a la 4a intent de 9de9 amb folre, i a la 5a carrega aquest castell, suma 8.390 punts.

La colla B, a la 1a ronda carrega el 4de9 amb folre i pilar, a la 2a carrega el 3de10 amb folre i manilles, i a la 3a descarrega el 9de8, i obté 9.095 punts.

La colla B amb una actuació moltíssim més fluixa, passa per davant de la colla A, sigui per guanyar el concurs o per el lloc número deu. Això no és just.

Els castells, a més de ser espectacle quan a plaça hi ha més d’una colla, també és competició, i volen més competició que un concurs? Per tant, la colla que obté més punts sempre ha de quedar en el lloc superior a la que n’ha fet menys, si no és prostituir la competició. Tot per complaure el caprici de quatre puristes que els escandalitzar els castells carregats.

Per acabar, només vull dir que la devaluació que s’ha fet d’una extraordinària estructura com és el 4de9 sense folre no té precedents. Ja m’agradaria sentir els arguments que donaran a no ser que tinguin la decència de dir perquè actualment només el fan els Xiquets de Valls. Si en tertúlies o articles no surten veus per denunciar aquest atropellament, encara que cada vegada es facin millors castells, també voldrà dir que tot el que envolta aquest món casteller està malalt i molt desacreditat.

Article relacionats:

Opinió: Es poden puntuar adequadament els castells? (10 d’octubre de 2025)
Opinió: Observacions a una proposta (18 de març de 2025)