La gesta del 2de9 sense manilles carregat per la Colla Joves i la singular èpica que va envoltar l’arribada de Jaume Galofré ha deixat, injustament, en segon pla l’extraordinària actuació de la Colla Vella. Extraordinària en el seu conjunt, amb tres castells prèmium (dos descarregats), però també per un altre fet d’accentuada importància i que trenca una dinàmica certament perversa dels darrers anys: és la primera vegada des de la pandèmia que una colla descarrega un castell de 10 i un desfolrat en una mateixa actuació. De fet, és la primera vegada en una mateixa temporada (a falta del que facin els Verds per Tots Sants).

El debat sobre la puntuació dels castells de 10 i els desfolrats i la seva ubicació en la taula del Concurs ha revifat enguany arran els canvis aplicats per l’organització, que afavoreix els de triple base respecte els nets. De fet, el debat no ha marxat mai i en els darrers anys havia adquirit un relleu destacat, ja que a Vilafranca s’havien fet els dominadors dels castells de 10 (des de la pandèmia, els Verds n’han completat vuit i coronat cinc més) i a Valls, igual en els desfolrats: la Vella n’ha descarregat dotze i carregat nou en les quatre últimes temporades i la Joves, dotze i set, respectivament. Per contra, els vilafranquins no han descarregat, fins ara, cap desfolrat des de la pandèmia i el 4de10fm de diumenge de la Vella és el primer castell de 10 completat per una colla vallenca des de 2017.

El 4de10 amb folre i manilles i el 4de9 sense folre descarregats pels del Portal Nou diumenge passat suposa la màxima expressió de la castellística. Quan una colla és capaç de completar una construcció de 10 i una desfolrada en una mateixa exhibició està demostrant una condició i una capacitat de màxima versatilitat en les construccions més difícils.

En l’actual era dels castells –en què l’assaig ha esdevingut la base del progrés i millora tècnica– arribar a disposar del temps i els recursos tècnics necessaris per treballar conjuntament els castells de 10 i el 4de9sf o el 2de8sf és un repte majúscul, que poques vegades es culmina amb èxit. És el que ha fet la Colla Vella enguany i és el que exploren fer els Castellers de Vilafranca (ho han intentat els tres últims anys, però sense poder arribar al final: el 2022 van coronar el 4de9sf i els dos anys posteriors els va quedar en desmuntat). I també és el que pretenia fer la Colla Joves, però el 3de10fm va quedar diumenge lluny de poder ser descarregat.

Esquelets diferents. Els dos quatres de Santa Úrsula de la Colla Vella tenen esquelets diferents. Al Portal Nou alguna veu es mostrava partidària que, atès l’extraordinari domini amb el 4de9sf (enguany, quatre descarregats, tots de manera impecable), construissin el tronc del 4de10fm a partir dels terços del 4de9sf. Manel Urbano, en canvi, ha dissenyat dues estructures paral·leles, amb els lògics punts en comú (especialment en els pisos superiors, com és natural), però que han evolucionat pel seu compte.

Només un dels terços actuals del 4de9sf (Joan Ibarra) és quart del 4de10fm. En canvi, quan els rosats el van fer per primera vegada (el 2016), tres dels quatre quarts del 4de10fm eren terços del 4de9sf. Especialment destacable és que un dels quarts que va entrar al castell de 10 a darrera hora, un cop es van conèixer les baixes a causa de les proves de bomber, no havia fet encara el 4de9 amb folre. És Arnau Espinalt, que, a més, va aguantar tot el castell amb el pes desplaçat a la dreta des d’un principi i que va ser capaç de compensar-ho amb una feina excel·lent de les manilles, especialment el primeres.

El pis de tots dos castells que té més similitud és el quart del 4de9sf (i quint del 4de10fm), on repeteixen tres castellers. També a sisens del de 9 i setens del de 10, al tractar-se de la part superior del tronc.

Un altre factor també rellevant és que tant els segons com els terços del 4de10fm, així com els homes del darrere de les manilles, són gent que puja als troncs, ja que això permet aportar estabilitat a una construcció que, per condició, acostuma a patir l’efecte barca.

Per cert, cap dels components del pilar van pujar al 4de10fm. Una decisió tècnica que posa de manifest la voluntat que totes les grans actuacions acabin amb el màxim espadat i, al mateix temps, posa de manifest el fons d’armari de què disposa la colla. I una altra dada: els poms del 4de10fm i el 4de9sf eren totalment diferents.

Entre 1998 i 2013. La primera colla que va intentar abordar un castell de 10 i un desfolrat en una mateixa actuació van ser els Minyons de Terrassa a la Diada de la Colla de 1998. Feia tres setmanes que havien descarregat, a Girona, el primer 4de9sf del segle XX i estava previst que acompanyés al 3de10fm si es descarregava per primer cop en la història, en la seva Diada. Però la relliscada (i caiguda) de l’enxaneta en l’intent inicial va obligar a aparcar la prova pel canvi que implicava al pom.

Els primers en assolir els dos prèmium junts en una mateixa actuació van ser els Castellers de Vilafranca per Sant Fèlix de 2013 (3de10fm i 4de9sf). En els anys posteriors, tant els Verds com els rosats ho van arribar a fer en diverses ocasions. La darrera vegada van ser els vilafranquins per Tots Sants de 2019, en l’última actuació de Toni Bach com a cap de colla.

En moltes altres ocasions, una colla ha descarregat dos desfolrats o dos de 10 en una mateixa actuació, un mèrit sens dubte extraordinari. Però la capacitat per abordar l’excel·lència dels de 10 i desfolrats alhora és una gesta que mereix un capítol daurat en la història dels castells. Si a això se li suma haver fet nou (set de les qual descarregades) construccions diferents superiors al 3de9f, com ha firmat la Vella enguany, la dimensió adquireix caràcter universal.

Articles relacionats:
Assajar (i assolir) els de 10 i els desfolrats alhora (17 de setembre de 2025)
Opinió: Castells de 10 vs. desfolrats: el debat que no cessa (25 d’octubre de 2023)
L’assalt dels impossibles: de gamma extra a ‘prèmium’ (18 d’octubre de 2023)
El 3de10fm: de posar-hi gent als detalls precisos (5 de setembre de 2023)