A mitjans dels anys noranta del segle passat, quan es començaven a veure les primeres manilles i també els primers intents seriosos de castells desfolrats, una pregunta en forma de debat va començar a planar en el món casteller: “què és més difícil: els castells nets o els de manilles?”. Han passat 30 anys, el món casteller han viscut un salt espectacular en tots els sentits (registres, expansió, seguretat…), però el debat continua latent. I el resultat de Santa Úrsula l’ha fet revifar.

Quan el món casteller començava a tastar la gamma extra, el dilema sobre desfolrats o manilles (que aviat va esdevenir sobre desfolrats o castells de 10) era més pur, ja que aleshores la camisa i la militància no condicionaven tant a l’hora de defensar els diferents plantejaments. Resultava, fins i tot, comú que dins d’una mateixa colla hi haguessin raonaments contraposats.

La batalla pel relat. Ara, en canvi, bona part de les tesis que es plantegen venen condicionades per la procedència de qui les exposa i, per tant, amb la inevitable arbitrarietat (legítima, per descomptat) que marca la pertinença a una colla. És a dir, davant l’intent fallit de les dues colles de Valls en les seves apostes pels castells de 10, a Vilafranca s’ha posat èmfasi en l’extraordinària dificultat d’aquestes construccions per damunt de les desfolrades. Per contra, a Valls –amb un cert consens a les dues bandes de la plaça–, es posa l’accent en què el 4de9sf i el 2de8sf, amb matisos, només són a l’abast dels Xiquets de Valls, si més no en els registres del 2022 i l’acumulat fins ara aquesta temporada. És la batalla pel relat en els castells considerats prèmium.

Arguments sobre què és més difícil, si els castells de 10 o els desfolrats, en trobarem amb facilitat a una banda i l’altra, més enllà de les respectives militàncies. I tots amb la seva raó, però no amb pas la veritat absoluta. Només durant alguns anys, no gaires, els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella van aconseguir exercir un cert control sobre els dos tipus de construcció. En canvi, les temporades que els Minyons van fer-se forts amb els dos castells de 10 no van poder-hi fer l’aleta als desfolrats, mentre que, a la inversa, la Joves –que és la segona colla que acumula més galons en els nets– encara no ha pogut coronar un castell de 10. Això fa que bona part de les defenses d’una o altra opció estiguin marcades per la pertinença a una colla.

Analitzar els intents de Santa Úrsula. La diada de Santa Úrsula permet treure algunes lliçons, que els responsables de les dues colles vallenques ja han començat a compartir amb els seus respectius equips. La primera és que la cursa real cap als castells de 10 ha de començar uns mesos abans i no en el tram final. La segona, i estretament lligada a la primera, que abans de fer el salt al 3 o el 4de10fm resulta recomanable passejar el 2de9fm. És cert que les dues colles de Valls han sovintejat el pde8m enguany, però la complexitat de les manilles en un 3 o, especialment, un 4 és notablement més accentuada que en l’espadat. I el tercer factor, més de caràcter tècnic, és que totes dues colles han de fer algunes rectificacions a l’hora de treballar els castells de 10, especialment en el folre i el seu encaix amb les manilles. Els assaigs finals ja havien posat de manifest una certa manca d’estabilitat, que, en diversos graus, es va fer evident a plaça. Amb tot, tant la Vella (amb el 4de10fm), com la Joves (amb el 3) van estar en condicions d’afrontar les seves apostes: al castell dels rosats va cedir quan entrava l’aixecador i els vermells el van tirar avall quan encara hagués tingut més recorregut.

Els punts forts a Vilafranca. Les tres mancances de les dues colles de Valls en els castells de 10 són salvades –si més no, a grans trets– pels Castellers de Vilafranca. Entre la temporada passada –la de la represa– i la del 2023 a falta de Tots Sants, els Verds han fet l’aleta cinc vegades al 3de10fm, dues de les quals descarregat. Són els únics que ho han aconseguit i també són els qui acumulen més registres en castells de 10: 20 descarregats i 21 carregats, el doble que els següents, els Minyons (11 i 9, respectivament).

Però els Verds no és que disposin de gaire més gent que les colles de Valls per poder assajar aquestes construccions. A grans trets, les quantitats de camises a assaig i de mobilització al llarg de la temporada i en moments puntuals han estat similars, amb escasses diferències entre les tres colles (potser la Joves ha tingut menys gent amb regularitat, però ho ha compensat amb un significatiu augment de camises en les grans diades, especialment Santa Úrsula, així com en els darrers assaigs). El que sí disposen és d’un profund coneixement de les interioritats del 3de10fm, que Toni Bach va exposar en aquest article.

L’ensopegada de les colles de Valls amb els dos castells de 10 ha animat els components dels Verds a empènyer per portar a plaça la tant el 3de10fm com el 4de10fm. Aquesta és la prioritat per Tots Sants, amb una clara intenció de donar un cop damunt la taula… en els castells de 10.

Els punts forts a Valls. Però si la Vella i la Joves no se n’han sortit en l’assalt als castells de 10 enguany, sí que ho fan, un cop més, en els desfolrats, i tancaran un 2023 amb registres rellevants en aquest àmbit: dos 4de9 sense folre descarregats i tres 2de8sf carregats per la vella i dos pr la Joves. Una dada que certifica l’extrema dificultat del 2de8sf, enguany només carregat per les dues colles, és que la Joves l’ha arribat a fer sencer a assaig amb xarxa vuit vegades aquesta temporada i la Vella, set.

Els Verds, enguany no han tocat la torre de 8 sense folre a consciència i han optat per altres castells. De fet, els registres vilafranquins en els nets estan en blanc enguany (de moment), mentre que la temporada passada van marcar un 4de9sf carregat. Uns dominen a una banda i els altres, a l’altra. Ara, els Castellers de Vilafranca tenen l’oportunitat de plantar el 4de9sf per Tots Sants. Si l’aconsegueixen descarregar hauran demostrat una enorme capacitat per a moure’s a banda i banda dels prèmium, que ha esdevingut ja el principal objectiu de les colles punteres. Però tot apunta que prefereixen reafirmar-se en la seva condició dels 10 pisos i refermar el seu relat, especialment davant els intents de Santa Úrsula.

El cert, però, és que la complexitat en els castells de 10 i els desfolrats va més enllà del que marquen alguns plantejaments excessivament simplistes, més enfocats a intentar marcar el relat que a raonar en profunditat. Ni els castells de 10 són (únicament) qüestió de sumar gent ni el 4de9sf i el 2de8sf surten fàcilment amb una xarxa a base de fer proves. La dificultat en tots dos casos és extrema, malgrat les característiques diferents. La pregunta iniciada fa trenta anys continua vigent i la seva resposta es manté oberta i dual. Per aquest motiu, tampoc és d’estranyar que cada cop hi hagi més gent que aboni equiparar la puntuació de les quatre construccions prèmium en la taula de punts del Concurs, enlloc de canviar-la periòdicament en funció dels registres assolits.

Articles relacionats:
Els Verds posen l’ull en els dos castells de 10 i el 9de9f (25 d’octubre de 2023)
Santa Úrsula 2023 a la galeria de la fama (24 d’octubre de 2023)
L’assalt dels impossibles: de gamma extra a ‘prèmium’ (18 d’octubre de 2023)
El 3de10fm: de posar-hi gent als detalls precisos (5 de setembre de 2023)