Quan ja no som capaços de recordar el número de vegades que hem fet alguna cosa significa que allò ja no ho trobem extraordinari o passa a ser habitual. Ens ha passat una mica amb els grans castells que hem fet en els últims 30 anys. Des d’aquell primer 2de9 amb folre i manilles que els Minyons de Terrassa van carregar l’any 1993 i que la Colla Vella dels Xiquets de Valls va descarregar el 1994 ha plogut molt. Una nova dimensió s’obria al món casteller. Els castells de 9 bàsics, que tant havien costat, quedaven en un segon terme i començàvem a comptar quants castells grossos fèiem o intentàvem. Comptar els gamma extra era fàcil; en fèiem pocs i en diades molt triades. La gran preparació de la temporada es podia fixar en l’intent d’un o dos castells dels més grans.

Els grans dominadors dels castells de gamma extra, els que n’han fet més i en més places, ens sorprenien temporada rere temporada trencant sostres i esquemes mentals. Els Castellers de Vilafranca impregnaven una nova manera d’entendre el fet casteller. Més preparació, més assaig, més ambició i moltes ganes de ser els millors, van fer que no només poguéssim veure descarregar el 2de9 amb folre i manilles amb molta facilitat, sinó que s’atrevien a fer intents d’alguna cosa més que els gamma extra que coneixíem fins el moment. Començava a ser habitual veure cada any alguns 5de9 amb folre, alguns 2de9 amb folre i manilles, alguns pilars de 8 amb folre i manilles i, amb menys freqüència, alguns 4de9 amb el pilar o el 3de8 per baix. Poques eren les colles i en poques diades que s’atrevien a fer algun intent que superés aquesta barrera dels gamma extra.

Castells d’un altre món. Però per què costa tant passar d’aquests intents? Per què és tan difícil poder veure castells com el 2de8 o 4de9 sense folre o els castells de 10 amb folre i manilles? I ja no cal dir, per què ha costat tant poder veure el 2de9 sense manilles, el 3de9 sense folre o l’última barrera trencada del pilar de 9 amb folre, manilles i puntals? És evident que no els podem posar en el mateix sac, no tots els gamma extra són iguals; és obvi, però també ho és que del 2de9 amb folre i manilles al 3de9 sense folre hi ha tot un món. Tant o més com hi ha del 2de7 al 3de9 amb folre.

Es poden analitzar les dificultats des de molts vessants i cadascun dels castellers i castelleres tindrà opinions molt diferents sobre què costa més de fer. Ens podríem basar en la taula de puntuacions del Concurs de Castells, que va variant cada cert temps i que depèn de les persones que formen part de la Comissió; per tant, totalment subjectiu i poc fiable en el temps.

El que diu l’estadística. Una altra manera de veure-ho seria fixar-nos en purament l’estadística, i com menys vegades s’hagi descarregat un castell, més difícil és. Té certa lògica. Les coses semblen més fàcils com més vegades es fan. Amb dades extretes de la Base de Dades de la Coordinadora – Colla Jove, podríem afirmar que el 2de8 sense folre, el 4de9 sense folre i el 3de10 amb folre i manilles són exactament de la mateixa dificultat. Els tres castells s’han descarregat/carregat més o menys les mateixes vegades. En contrapartida, podem afirmar que, el 4de10 amb folre i manilles, és molt més difícil que els altres tres anteriors.

El número de castells descarregats i carregats (en percentatges) en el 2de8sf, 4de9sf i 3de10fm són molt similars. Però sí que varia en els intents i intents desmuntats. Veiem com la xifra d’intents del 4de9sf és bastant més baixa que els altres; en canvi, la xifra d’intents desmuntats d’aquest mateix castell és la més elevada de totes. Sembla ser que és un castell que el carregues o bé, el pots desmuntar amb certa comoditat. No entro en detall en les particularitats de les xifres parcials per cada colla, em fixo només en el global.El descarregat més difícil. Però què passa amb el 4de10 amb folre i manilles? Per què hi ha tanta diferència respecte els altres? Estadísticament és el castell que resulta més difícil. Tant per carregar-lo com per descarregar-lo. A més que té el percentatge d’intents més elevat de tots. I en números totals, és el castell que menys s’ha pogut portar a plaça. Més endavant miraré de reflexionar amb algunes consideracions.

(Dades actualitzades a 24/10/23)

Seguint amb l’estadística, hi ha tres castells que destaquen per sobre dels altres: el 3de9 sense folre, el 2de9 sense manilles i el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals. Els tres són molt diferents i, a hores d’ara, són el sostre casteller. S’han portat a plaça poques vegades i no s’han descarregat encara mai. La dificultat d’aquests tres, sembla ser, que és més alta que els altres quatre castells esmentats. En resum, podem concloure que hi ha dos-tres grups de castells molt difícils. Els de gamma extra –dels quals ja no recordem ni el número de vegades que l’hem fet– i els altres, com els que hem vist anteriorment, que en algun moment s’han anomenat els prèmium.

El salt que una colla ha de fer per passar dels extra als prèmium és important. L’exigència d’assaig és molt més elevada i el desgast en els castellers i castelleres és molt alt. Podríem dir que pots fer amb certa comoditat i de forma més reiterada els castells extra, però poder-te plantejar un castell dels prèmium requereix una molt bona base tècnica, una colla entregada i motivada al màxim i un lideratge molt fort amb criteris clars i coherents durant un llarg temps. De fet, una colla és la més completa, quan pot fer amb freqüència els castells de gamma extra i atacar, en diades clau, dos o més castells dels prèmium. I en aquestes colles més grans, pot ser més factible atacar un sol castell dels més grossos però, en canvi, deixar-se pel camí, tota la base dels extres. Havent de passar, per exemple, del 4de9 sense folre al 3de9 amb folre. Aquí ens demostra la dificultat de mantenir un alt nivell en tots els sentits.

Els requisits dels ‘prèmium’. Per poder assajar els castells nets es requereix menys castellers i castelleres, es poden arribar a fer proves senceres a l’assaig i pots fer moltes més proves de molta més qualitat moltes més vegades amb més variants. No crec que siguin tècnicament més difícils que els de folre i manilles, però sí que requereixen d’una tècnica més acurada i precisa en algunes posicions. En gran part, i sense desmerèixer ningú, els castells nets depenen del talent i la tenacitat de menys persones. Qualsevol de les colles que han fet castells d’aquesta envergadura es pot plantejar un castell desfolrat, però plantejar-se un castell de 10 requereix disposar de més recursos que el talent tècnic. És una altra història.

Considero, sota el meu criteri, que els castells nets (de moment el 3 a banda) són més assequibles i fàcils que els castells de 10 amb folre i manilles. El romanticisme ens ha portat a dir, en algunes ocasions i crec que de forma equivocada, que per exemple el 3de10 amb folre i manilles, és un 3de8 damunt d’unes manilles. Com si la enginyeria que es precisa per poder bastir els tres peus fos fàcil i qüestió de posar gent. L’extrema dificultat de poder assajar aquestes estructures pel número de persones que es requereix, el conjunt infinit de variables a controlar en tot moment en tots els pisos i la llarga durada que tenen tots els intents, fa que el repte de poder descarregar un castell de 10 sigui majúscul.

Lideratge. Però no només és qüestió d’una excel·lència en la tècnica en tots els pisos i posicions, sinó que requereix d’un lideratge fort i cooperatiu en les persones que van davant la colla. Un castell de 10 no es descarrega amb un o dos assajos, es pot arribar a fer amb una planificació a molt llarg termini, havent de renunciar a moltes proves d’assaig d’altres castells i tenint una colla enxufada, amb un gran número de camises durant molt de temps. I això és increïblement complicat. Per aquest motiu, el 4de10 amb folre i manilles l’hem vist tant poques vegades i per això crec, que és el castell més difícil, dels que s’han descarregat.

Es mereixeria un article a part l’anàlisi del 3de9 sense folre, del 2de9 sense manilles i del majestuós pilar de 9 amb folre, manilles i puntals. Cadascun amb detalls tècnics molt diferents, amb interioritats que no tenen res a veure entre ells i amb detalls de posada en escena molt diversos també. Deixem que aquesta més que bicentenària tradició ens depari nous reptes i que puguem seguir gaudint i vivint els que hem pogut veure fins ara.

Articles relacionats:
99 castells impossibles descarregats (21 de setembre de 2023)