Fa trenta anys que el debat es manté latent. A mitjans dels noranta –tot just iniciat el boom que va canviar les dinàmiques del món casteller–, es va començar a especular sobre els límits dels castells i quins eren més difícils, si els que anaven amb manilles o els desfolrats. Ja en aquells moment es van recollir tesis a favor de les dues opcions, si bé tant els castells de 10 com els anomenats nets encara restaven lluny. Han passat 30 anys i el debat continua viu amb postures encara divergents, tot i que, en molt bona part, condicionades pel color de la camisa. Resulta inevitable avui que a Vilafranca defensin la ponderància dels castells de 10 i a Valls (i més en una part de Valls que en l’altra), la dels castells desfolrats. Les dades d’execució i èxit entre les colles de totes dues poblacions resulten prou eloqüents.

Com acostuma a passar en bona part dels debats, tothom té la seva part de raó. Els qui defensen que els castells de 10 han de continuar valent més que els desfolrats disposen d’arguments sòlids quan apel·len a la complexitat de la construcció de les manilles –sotmesa a infinitat de condicionants– i la dificultat afegida que suposa treballar-les amb garanties a assaig per l’elevat volum de gent que se’n requereix (i que cap colla disposa amb regularitat, sinó de manera puntual). I els qui fan bandera dels desfolrats també tenen arguments convicents quan exposen l’enorme dificultat de disposar de castellers d’elevades prestacions tècniques que cobreixin tots els pisos i posicions d’unes construccions d’aquesta envergadura, uns castellers i castelleres de tronc que només poden ser bons o molt bons. Uns i altres tenen plena raó en els seus posicionaments.

Registres similars a nivell històric… La dinàmica històrica de l’efectivitat en els castells de 10 i els desfolrats ha estat coincident, tot i que manifesta una finalització d’èxit superior en els nets. El percentatge de descarregats fluctua entre el 23% del 4de10 amb folre i manilles i el 32,52% del 4de9 sense folre. El 3de10fm té un 25% de descarregats i el 2de8sf, un 28,81%. És a dir, són xifres que es troben dins un marge comú.

El nombre de completats entre els tres prèmium més habituals també ofereix registres equiparables: el 2de8sf s’ha descarregat en l’Era moderna en 34 ocasions; el 3de10fm en 38; i el 4de9sf en 40. Les xifres entre els coronats també són similars. (El 3de9sf, per raons evidents, juga una altra lliga…).

…i notablement divergents aquesta temporada. Però enguany, els registres s’han trencat de ple. De les set vegades que els desfolrats han anat a plaça, en cinc s’han completat: la Joves ha descarregat, fins ara, dos 2de8sf i un 4de9sf, i la Vella, dos 4de9sf. Un altre 2de8sf dels vermells ha quedat en carregat i un 4de9sf també dels del carrer d’en Gassó va ser intent desmuntat.

Per contra, dels vuit cops que el 3de10fm s’ha enlairat amunt, només un ha arribat al final; dos han quedat carregats, tres desmuntats i un altre, el dels Verds diumenge, va caure abans de fer l’aleta. Per cert, feia 14 anys que els vilafranquins no registraven un intent d’aquest castell.

Conjuntural o estructural? Encara és d’hora per avaluar si els resultats d’efectivitat d’aquest any són un factor estructural o conjuntural. En primer lloc, caldrà veure quins seran els números a final de temporada i també serà necessari observar els de l’any vinent per a poder confirmar si es manté l’efectivitat elevada en els desfolrats i l’índex baix en els de 10 i emmarcar-ho en una tendència.

No és aventurat, però, intuir que a partir d’ara veurem més actuacions amb dos castells desfolrats per part d’una mateixa colla que no pas amb dos de 10 també completats, llevat d’un Concurs, en què els de triple base poden resultar decisius. Efectivament, només les colles amb castellers de primer nivell estaran en condicions d’assajar paral·lelament el 4de9sf i el 2de8sf i culminar-los amb èxit. A hores d’ara, només les de Valls són capaces d’aquesta gesta. Però també resulta evident que per a que una colla pugui portar a bon terme un 3de10fm i un 4de10fm de manera conjunta necessitarà molt més que gent. Avui en dia resulta possible fer sencer a assaig el 4de9sf i, sobretot, el 2de8sf. Però, en canvi, ningú no es pot imaginar tirar amunt aixecador i enxaneta en un castell de 10 al seu local. I aquesta intensitat en l’assaig, sens dubte, es tradueix en major efectivitat a plaça, tot i els enganys als quals en ocasions sotmet la xarxa.

Sovint, quan es pretén restar valor als castells de 10 en relació als desfolrats s’addueix exclusivament al factor quantitatiu com a tret diferencial. I és una veritat a mitges. És cert que sense (molta) gent no es poden assajar els castells de 10, però també ho és que els requisits tècnics per assegurar-se’n l’èxit van molt més enllà de disposar 500 persones a assaig.

La complexitat en la construcció de les manilles, l’estabilitat del folre, els encaixos al quart i la verticalitat que han de tenir tots els pisos són elements que requereixen una precisió tècnica apurada i una experiència reiterada en els castells emmanillats per poder aportar la solvència necessària. Durant els darrers anys, els Castellers de Vilafranca han sotmès el 3de10fm al seu domini, gràcies a la reiteració de torres de 9 i pilars de 8 en els seus registres, que els han permès abordar el 3de10fm a partir d’una dinàmica específica de treball i unes millores substancials en els encaixos i la manera de falcar els folres i les manilles.

Quan la Vella hi va accedir als castells de 10 amb una certa regularitat, ara fa nou anys, també va ser a partir d’establir un coneixement major de les altres estructures amb manilles. I el mateix va succeir amb la Colla Joves i la Jove de Tarragona l’any passat. Això sumat, a disposar d’un 3 plenament solvent i a reunir la resta de requisits necessaris (canalla, mobilització, dinàmiques positives…) va permetre a aquestes colles situar-se en condicions d’abordar els castells de 10.

Els 3de10fm d’enguany. Que la diferència enguany entre els registres dels castells de 10 i els desfolrats sigui tan substancial no implica que el 3de10fm ara sigui més difícil que anys enrere i que els 4de9sf i 2de8sf resultin més accessibles. En tots els casos continuen mantenint un nivell d’extrema dificultat i per assolir-los es requereixen els mateixos condicionats favorables que en temporades anteriors.

Però hi ha elements que convé tenir en compte per posar en context la tendència de determinats resultats. Enguany, els Castellers de Vilafranca estan tenint més dificultats en els seus troncs i algunes incògnites afegides en els poms, a més d’haver arribat més tard de l’habitual a les manilles de la torre de 9 i el pilar de 8. I això està condicionant part del seu full de ruta. Van aconseguir estrenar el 3de10fm en la mateixa data que en anys anteriors (a Vilanova), en molt bona part gràcies a la categoria que distingeix la colla, però aquell castell no va arribar sobrat (de fet, la intenció inicial de la Tècnica era avançar-lo una setmana a Sitges, però no hi van ser a temps).

Algunes veus al Figarot consideren que el 3de10fm de Vilanova (l’únic descarregat enguany) va contribuir a generar una falsa sensació de control del colós, que es va traduir en un excés de confiança. Per Sant Fèlix, la prioritat de l’equip tècnic era no caure, especialment en el primer castell, per poder continuar el seu ambiciós triple objectiu. Per aquest motiu, van ordenar tirar avall el primer 3de10fm, quan l’aixecador ja s’estava col·locant. Però aquesta decisió –en molt bona part, carregada de lògica– va condicionar la resta de l’actuació i va acabar posant un excés de pressió al castell de 10.

Que el primer 3de10fm que es va erigir per Sant Fèlix (el primer dels Verds) fos el millor de la diada, per damunt dels coronats de la Vella i la Jove, va generar una frustració generalitzada entre la tropa vilafranquina. I en bona part, aquesta sensació va acabar condicionant que diumenge a Tarragona el castell de 10 tornés a anar a plaça, malgrat que divendres no van fer unes proves determinants (el van pujar fins a sisens, però sense tot el folre i les manilles). A més, van aplicar alguns canvis de posició al quart que no van poder posar en pràctica prèviament a plaça amb un pis menys (al Born havien previst fer el 3de9f, però la suspensió de la diada per la pluja va deixar la colla sense aquesta prova per al castell de 10). A la plaça de la Font, el 3de10fm va presentar un folre dur, però va patir diversos problemes en altres parts de l’estructura que el van sentenciar abans de poder-li fer l’aleta.

Els tres desmuntats de Sant Fèlix i l’intent de Tarragona han trastocat de ple els registres del 3de10fm enguany i han generat un cop en la trajectòria impecable dels Verds amb aquest castell en els últims anys. Al mateix temps, que, a diferència dels últims anys, la Vella i la Jove hi anessin per Sant Fèlix i els quedés carregat lluny de ser completat, ha contribuït a generar aquesta sensació generalitzada de certa inaccessibilitat al 3de10fm.

Uns desfolrats que semblen fàcils. L’altra cara de la moneda aquesta temporada són el 4de9 sense folre i el 2de8 sense folre. Els dos nets presenten uns índexs d’efectivitat molt per sobre del que és habitual. Els cinc descarregats dels set provats és una xifra extraordinària i notablement per sobre dels registres històrics i també dels últims vuit anys, quan la Colla Vella i la Colla Joves han mostrat un domini aclaparador en aquestes estructures. A més, els del carrer d’en Gassó han demostrat enguany una capacitat afegida al poder-los descarregar tots dos en una mateixa actuació, per Sant Fèlix. La Vella, per la seva part, es troba en un procés de renovació del 2de8sf (canvien els dos segons i els dos terços) i això els requerirà més treball de cuina.

Que les dues colles de Valls descarreguin amb comoditat i aparent facilitat els desfolrats no suposa, ni de bon tros, que hagin perdut la seva accentuada dificultat. Per assolir l’èxit es continuen necessitant castellers d’enormes prestacions –aquells escollits per entrar l’Olimp dels déus–, així com una planificació intensa i rigorosa en els assaigs. És a dir, aquest augment significatiu en l’efectivitat té diverses causes, que pivoten en el doble factor d’uns castellers i castelleres d’alta qualitat i una línia intensa d’assaig, gràcies a la xarxa de seguretat.

Les dues cartes. Des d’abans de la pandèmia, no hi ha hagut cap colla que hagi aconseguit descarregar en una mateixa temporada castells de 10 i desfolrats. Els Verds van coronar el 4de9sf el 2022, i la Vella i la Joves també van carregar el 4de10fm i el 3de10fm, respectivament, l’any passat. Els qui han dominat uns no han pogut amb els altres (si més no, completar-los), malgrat que les tres colles han assajat les dues cares de la moneda.

Però aquí entra en valor també un altre factor i és el coneixement, la confiança i la regularitat. Per als Verds, tot i les ensopegades de Sant Fèlix i el Primer Diumenge, els resulta més fàcil treballar els castells de 10 pel domini adquirit i l’experiència assolida, mentre que les de Valls també afronten amb major solvència els desfolrats per una suma de coneixement, constància i factors psicològics, a més de la convocatòria a assaig.

Totes tres colles actualment estan en condicions de poder descarregar en una mateixa temporada desfolrats i de 10, però ja en porten tres que només s’han pogut decantar cap a un costat de la balança. L’èxit de debò de la temporada, més enllà de rànquings i registres, serà per a la colla que aconsegueixi tenir sota control uns castells i altres, ja que això serà no únicament omplir les caselles més valuoses, sinó fer-se forta en l’altra frontera. Superar el marc mental que implica completar el que els queda més lluny resultarà fonamental per assolir l’èxit.

Articles relacionats:
Opinió: Castells de 10 vs. desfolrats: el debat que no cessa (25 d’octubre de 2023)
L’assalt dels impossibles: de gamma extra a ‘prèmium’ (18 d’octubre de 2023)
El 3de10fm: de posar-hi gent als detalls precisos (5 de setembre de 2023)