Després de l’excel·lent diada de Santa Úrsula d’enguany (malgrat no aconseguir els objectius proposats), a l’hora de dinar i en un restaurant de la zona em vaig trobar en entrar, ja asseguts en una llarga taula, a part de la flor i nata dels Castellers de Vilafranca, que suposo que devien estar eufòrics per haver-nos estat esquerpa la diada a les dues colles dels Xiquets de Valls en no sortir-nos-en amb el tan desitjat castell de 10 pisos. Després de saludar-nos (ja ho havíem fet a plaça), a un dels comensals li faltà temps per enfocar-me el que tantes i tantes vegades és el tema de discussió: si són més difícils els castells de 10 pisos, o els mal anomenats nets (dic mal anomenats, perquè nets és una altra cosa). Com sempre que surt aquesta retòrica, li vaig contestar de la mateixa manera que sempre faig: com que veig que tothom que es decanta per uns o pels altres es creu tenir la veritat autèntica –quan la realitat, només són interessos de colla, ja que com que no es poden mesurar o pesar tot són especulacions–, soc de l’opinió de donar la mateixa puntuació a tots quatre. En els últims concursos, aquests castells han decidit la colla guanyadora i, d’aquesta manera, cap colla sortiria a plaça amb un cert avantatge, i més quan es canvia en uns moments determinats.
Ell, com que la seva idea la tenia molt clara (i els interessos crec que també) ràpidament es va posicionar per dir-me que els de 10 tenen més dificultats posant-me com a exemple la Colla Joves (suposo que sense dir-m’ho també anava per la Colla Vella), que fa el 2de8 i 4de9 sense folre i amb el de 10 no se’n surt. Com que només em posà el cas de la Colla Joves li vaig contestar, si als assajos tinguessin la gent que disposeu els Castellers de Vilafranca, un altre gall cantaria i ho faig extensiu també a la Colla Vella.
La dificultat amb què jo em trobo actualment (els anys no perdonen) és que no reacciono al moment i la rèplica que havia d’haver-li fet per contradir-li els seus arguments vaig pensar-la quan ja ens havíem acomiadat. Hauria estat molt fàcil per mi rebatre-li el que ell defensava amb els mateixos arguments que feia servir, amb un exemple bastant més adequat com són els Minyons de Terrassa. Dels Minyons, que van ser la primera colla a endur-se els galons de descarregar tant el 4de9 sense folre com el 3de10fm i més tard el 4de10fm, encara em venen a la memòria les declaracions que feia el seu cap de colla, Marc Roure, en fer les comparacions entre un i l’altre; deia més o menys això: “El tres de deu és un puto tres de vuit allà dalt”.
Vistes les expectatives de tants anys i les evolucions que han fet les colles que més els han aconseguit (unes temporades n’han fet més els uns que els altres, i viceversa), jo no seré tan agosarat com en Marc, però sí que penso que tenia part de raó si ens fixem en els resultats dels Minyons des d’aquell 1998 fins a l’actualitat. Del 4de9sf n’han fet set entre carregats i descarregats, i l’últim el van fer el 2001, i de castells de 10, onze de descarregats i nou de carregats (en total, vint) i l’han anat mantenint bastantes temporades. De 2de8sf no n’han fet cap. Amb aquestes estadístiques (això són dades reals) no són molt més difícils per als Minyons els desfolrats que els de 10 pisos? I tant que ho són!
La Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, que en menor mesura també ha tastat la glòria d’aquestes dues estructures (3de10fm i 4de9sf), si no vaig errat ha descarregat un 3de10fm i n’ha carregat dos, com també ha carregat un 4de9sf. Jo diria que també és bastant indicatiu de quin els porta més problemes.
I què hem de dir dels Castellers de Vilafranca, que si bé fins al 2018 n’havien fet més o menys la mateixa quantitat dels uns que dels altres, el 2019 i el 2022 mantenien més freqüentment el 3de10fm, però els costaven més els nets, i aquest 2023 sí que han pogut fer l’aleta al de 10, però no se n’han sortit ni amb el 4de9sf ni amb el 2de8sf, que ni tant sols han provat. No és molt significatiu que la colla més competidora actualment del món casteller, s’hagi plantejat i aconseguit carregar el 9de9f, i no hagi pogut fer en tota la temporada un castell de gamma extra desfolrat?
Totalment al revés ha passat als Xiquets de Valls, més concretament a la Colla Vella, que se’n surt força bé amb desfolrats però no amb els de 10 pisos.
Amb aquestes perspectives i la realitat entre uns anys i d’altres de totes les colles més influents del món casteller, encara hi pot haver persones que defensin tan aferrissadament la dificultat d’uns envers els altres? Als membres de la Comissió Assessora i al director de l’organització del Concurs de Tarragona no els remou la consciència en comprovar aquestes estadístiques? No creuen haver comès una falta d’ètica castellera deixar la regulació per l’any 2026?
Amb els anys que dura aquesta polèmica i amb dos anys de coll que hi havia després del Concurs del 2020, és del tot inadmissible argumentar que no hi havia temps suficient per esmenar-ho, almenys jo no m’ho puc creure. No soc tan innocent per acceptar la bona voluntat d’alguns que remenen les cireres. Ens coneixem massa tots per no saber el peu que calça cadascú per defensar o imposar els seus criteris, per això els importa poc fer de tant en tant alguna cacicada.
Amb aquest article no és la meva intenció fer canviar l’opinió de ningú, encara que estigui als antípodes del que jo penso, però la realitat del que ha passat tots aquests anys en què més assíduament s’han fet aquestes grans construccions, i els canvis que hi ha hagut d’una temporada a l’altra per aconseguir-los les colles que els han fet (com argumento amb les dades que aporto), sí que crec que tothom que n’opina hauria de fer una reflexió més serena i no tan partidista com encara avui s’està fent.
