Aquest article és una síntesi del Treball de Fi de Màster ‘Proposta metodològia d’un programa d’entrenament visual integrat per a castellers’, del Màster en Optometria i Teràpia Visual de la Universitat Politècnica de Catalunuya, obra de Marta Prat Carrió, i que va rebre l’accèsit en el Vè Premi CEPAC de recerca castellera universitària.

MARTA PRAT CARRIÓ, OPTOMETRISTA

Caminar, menjar, seure…  Qualsevol activitat del nostre dia a dia requereix el treball conjunt dels sistemes visual, vestibular^[1] i propioceptiu^[2]. Un dóna informació a l’altre, i és per aquest motiu que, si potenciem al màxim un d’aquests tres sistemes fent que treballi de manera òptima, podrà enviar millor informació als altres dos, facilitant la millora del seu rendiment. Així doncs, perquè un castel­ler tingui un bon equilibri dependrà, entre altres coses, que treballin de manera eficaç i conjunta aquests tres sistemes. Segons una enquesta que hem realitzat a més de 600 castellers s’evidencia que actualment, en els seus assajos, no es treballa conjuntament i de manera prou sistemàtica la relació entre aquests tres sistemes.

L’objectiu del nostre treball és potenciar al màxim el sistema visual perquè treballi de manera òptima, fent que transmeti millor informació al sistema vestibular i al propioceptiu,  i per tant, millori l’equilibri,  aconseguint un millor rendiment casteller.

Amb aquesta intenció, hem dissenyat una proposta d’entrenament visual integrat específic per castellers. És necessari però que, abans de començar aquest entrenament, es realitzi un examen visual i d’equilibri específic que hem dissenyat per castellers. Seguidament cal fer teràpia visual per treballar totes les habilitats visuals emfatitzant aquelles relacionades amb l’equilibri. I en darrer lloc, es duria a terme la proposta d’entrenament proposada tot integrant el conjunt d’habilitats visuals en un entorn més real: a l’assaig, amb els elements i materials d’ús habitual per part  dels castellers.

En aquesta proposta d’entrenament visual integrat plantegem 5 exercicis on cada un d’ells treballa de manera multidisciplinar les següents habilitats: tàctica, tècnica, física, psicològica i visual. La dificultat s’adaptarà a cada casteller i anirà augmentant a mesura que avanci la temporada. La durada de cada exercici serà de 5-10 minuts, i en realitzarem 1-2 a cada assaig. La prioritat és mantenir sempre la seguretat del casteller. És per això que, a part del casc i el terra atenuant, caldrà que un membre de la colla sigui prop del pilar, sobretot quan augmenti la dificultat perquè les habilitats visuals i d’equilibri es portaran al límit.

 

Quan es fa un pilar és imprescindible confiar en el casteller de sota perquè és el que et sostè. El tercer exercici treballa aquesta confiança. Farem un pilar de dos on un dels dos castellers portarà els ulls tapats, i guiat per l’altre casteller, el pilar haurà de caminar uns metres i encistellar una pilota. Podem complicar l’exercici  demanant al casteller de dalt que faci girar la pilota al voltant de la seva cintura mentre el pilar camina. Aquí el sistema visual no participa, per tant, el sistema vestibular i propioceptiu hauran de treballar molt més (Fig. 3).

 

Entenent els castells com una estructura dinàmica i pensant en els pilars caminant que es fan a plaça, plantagem el quart exercici, on el moviment i la inestabilitat constant són els reptes a superar. Construirem un circuit d’equilibri amb diferents materials que tinguem al local d’assaig i un pilar de dos l’haurà de superar amb el mínim temps possible (Fig. 4). Podem augmentar-ne la dificultat demanant al casteller de dalt que agafi una o dues ampolles buides i sense tap amb una pilota aguantant-se al capdamunt. Ens ajudarem de la visió perifèrica i dels moviments dels ulls.

El cinquè i darrer exercici que proposem pretén treballar la inestabilitat que provoca la “motxilleta” quan passa per darrera el casteller a l’hora de fer un pilar. Controlar el pes que puja per darrera i la sensació de caure enrere és l’objectiu de l’exercici. Es col·locarà un pilar de dos sobre una taula d’equilibri. El casteller de sobre haurà de fer pujar una faixa per darrera l’esquena on, prèviament, hi haurem lligat uns saquets d’arròs. Mentre la fa pujar, nosaltres tibarem suaument la faixa cap a terra movent-la cap als costats. Ho podem complicar augmentant el número de faixes, de pes, de pressió cap a terra, o fent-li dir lletres de la taula que podem penjar a la paret (Fig. 5). Ens ajudarem del moviment dels ulls.

 

Amb aquesta proposta d’entrenament visual integrat volem donar a conèixer la importància del sistema visual pel que fa a l’equilibri. És possible millorar el rendiment casteller treballant les habilitats visuals i d’equilibri de forma multidisciplinar. Animeu-vos a provar-ho!

^[1] Se situa dins de l’orella interna i es relaciona amb el manteniment de l’equilibri i el control de la posició corporal.

^[2] Part del sistema nerviós que recull i transmet les sensacions captades en els músculs, les articulacions, els ossos i els lligaments.