Amb el pde9fmp ja alçat, la següent frontera inèdita visualitzada en el món casteller –a més de descarregar els castells que només han tingut aleta fins ara– és la torre de 10 amb folre, manilles i puntals. És l’evolució natural i parteix de la base que el pilar suposa fer créixer un pis les alçades castelleres, en aquest cas, a través d’una quarta base, la mateixa que tindria un 2de10 amb folre, manilles i puntals (i un 3d’11fmp).
La torre de 10 ja ha estat pensada més d’un cop per responsables tècnics de les dues colles que més dominen les manilles: els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa. Totes dues van efectuar uns primers dissenys, que havien de servir de punt de partida per explorar les possibilitats i els camins a arribar-hi. Els Verds ho van fer el 2018, un any que els va resultar difícil en el qual van haver de gestionar un quadre complicat amb la canalla i no van poder revalidar el Concurs que havien guanyat en cada ocasió des del 2002. Però, tot i això, va ser un any en què van mantenir el domini sobre el 3de10fm.
Ja en aquell moment, els responsables tècnics vilafranquins van concentrar la màxima atenció en la manera en descarregar pes del nucli de l’estructura de la torre de 9 per avaluar la possibilitat d’afegir-hi els puntals. L’única experiència que tenien era el pde9fmp provat el 2002 i totes les opinions coincidien que la gent del peu que aguantés tres estructures a sobre havia de tenir la capacitat de resistència física i mental per poder-hi treballar amb garanties. Alguns dels apunts que van efectuar es van seguir en la construcció del pilar de 9 l’any passat. Aquell 2018, els Verds van fer a assaig proves de torre de 8 amb folre adaptant-hi parcialment el que serien les manilles i els puntals.
També en les llibretes dels Minyons ha estat dissenyat el 2de10fmp. La primera vegada va ser el 2016, l’any que els malves van signar la millor actuació de tots els temps (3de10fm, 4de10fm, 3de9fa, pde8fm). El domini que aquells anys van tenir sobre els castells de 10 (les temporades 2015 i 16 van descarregar vuit construccions de 10 i en van coronar dues més) els va convidar a efectuar els primers dissenys d’un hipotètic 2de10fmp. Tres anys després hi van fer algunes proves a assaig, sense arribar a alçar les quatre bases, sinó havent reduït els nuclis de la pinya, el folre i les manilles en base a l’arquitectura que suposaria un pis superior.
El possible assalt que efectuï per primer cop una colla a la torre de 10 amb folre, manilles i puntals partirà en molt bona part de l’experiència del pilar de 9. És a dir, un pis de puntals format pels dos quarts i els seus cordons i crosses; un lateral per a cada cama dels quints, dos vents (un a cada banda) i dues mans del darrere. Un total de 16 persones, només dues menys que les manilles d’una torre de 9 i cinc més que el pilar de 9.
Com en el pilar, la clau seria el repartiment de pesos per evitar una concentració excessiva en el nucli del castell. La fórmula del pde9fm, en què la distribució de pesos es reparteix ponderadament, gràcies a ajuts puntuals en algunes posicions seria, amb gairebé tota seguretat, un mètode a seguir en la torre de 10. En aquest sentit, l’experiència del pilar, lligar com si es tractés d’una torre, permetria acoplar el sistema, tot i algunes duplicitats que caldria aplicar.
El tronc del castell seria un dels interrogants que acompanyaria el 2de10fmp. D’una banda, apareix la tesi d’alleugeriment de pesos, necessària per a totes les estructures de màxim nivell. Però, per altra, la lògica castellera indica que els castellers que hi pugessin de quints en amunt haurien de ser els qui tinguessin més galons en fer el 2de9fm. Es faria difícil imaginar-se que per a plantar la torre més difícil, per l’estabilitat i moviment que se’n generaria, hi anessin altres components –encara que fossin més lleugers– sense tanta experiència.
La fita del pde9fmp carregat ha convertit el 2de10fmp en una de les noves fronteres a superar, però, sobretot, l’ha fet aparentment més factible. Amb tota probabilitat, aquesta construcció entrarà en l’agenda de les colles punteres, si els seus full de ruta ho avalen. De fet, ja figura com una de les hipòtesis de treball dels Castellers de Vilafranca.
El 2de10fmp ha esdevingut el tercer castell més puntuat a la taula del Concurs, per sobre del 3de9dsf i només per sota dels també inèdits 4de10sm i 3de10sm. Amb la darerra revisió va pujar per sobre del pde9fmp. Amb tot, el 2de10fmp carregat (3.880 punts), però, estaria per sota del pde9fmp descarregat (4.060).
Puntuació del Grup 7 de la taula del Concurs 2024:
Articles relacionats:
Els límits pendents (2): el 4de10 sense manilles (27 de març de 2024)
Els límits pendents (1): el pilar de 7 sense folre (4 de març de 2024)
L’inèdit 3de10sm entra en joc i el pde7sf queda fora (13 de setembre de 2023)
Quan l’arquitectura i l’enginyeria es donen la mà (9 de febrer de 2023)
