El domini que en els darrers anys han efectuat la Colla Vella i la Colla Joves amb el 4de9 sense folre ha posat damunt la taula la possibilitat de pujar-lo un pis. També els Castellers de Vilafranca s’ho han arribat a plantejar en alguna ocasió. El 4de10 sense manilles (també anomenat 4de10 amb folre) era el castell més ben puntuat a la taula del Concurs de Castells, fins que l’any passat es va introduir el també inèdit 3de10 sense manilles.

El 4de10 sense manilles recull l’essència dels dos estadis superiors de la castellística i que han estat motiu d’eterns i reiterats debats des de fa prop de trenta anys: els castells que pugen un pis en el tronc (és a dir, els desfolrats o popularment anomenats nets) i els de 10 que pugen d’alçada (tot i que, en aquest cas, sense manilles). La conjunció dels dos elements fan del 4de10sm una construcció no únicament somiada, sinó també doblement desitjada. En certa manera és el que va representar la torre de 9 sense manilles (o torre de 9 amb folre), carregada en tres ocasions pels Castellers de Vilafranca.

Per arribar al 4de10 sense manilles resulta, òbviament, indispensable exercir un domini clar i inequívoc del 4de9 sense folre. Però amb això, i tenir gent per assajar-lo, no n’hi ha prou. No tots els 4de9sf poden anar sobre una pinya. Per exemple, els 4de9sf amb segons de pes accentuat i poc habituats a anar al terç de castells de 9 amb folre, no ho tindrien fàcil per trobar un encaix en aquesta estructura. La Vella ja ho va patir a la Santa Úrsula del 2018, quan va intentar el 2de9sm i un terç de sobrada solvència quan va a segons del 2de8sf va haver-se d’enfrontar a un món desconegut damunt del folre, que feia l’efecte que no era la mateixa persona que clava el 2 net.

El principal dilema que planteja un 4de10 sense manilles neix, precisament, en l’encaix entre segons, terços i el folre. A l’extrema dificultat d’un 4de9 sense folre se li sumen una sèrie de factors crucials per aportar credibilitat a l’intent de pujar-lo un pis més. El primer és resoldre si entren agulles al folre i com s’adapten la resta de posicions que envolten el segons.

Quan la Vella va explorar un possible 4de10sm, la tardor del 2015, va fer algunes proves en què va col·locar cinc persones entre els quatre segons tapats, partint de la base de l’estructura del 4de9 amb folre i el pilar; és a dir, quatre agulles (mirant als segons, òbviament) i una persona al mig per a assegurar l’equilibri i les mides. Era una manera d’aportar garanties als terços, que podrien treballar amb els genolls falcats. El problema, però, va derivar en les crosses i, per extensió, en els segons. Amb cinc persones dins, les crosses no podien col·locar mig cos, amb cama inclosa, sota les aixelles dels segons i els dos peus quedaven fora. Això resultava letal per als segons, però també per als laterals, que havien de treballar a més distància del que era recomanable i, per tant, sense poder exercir tota la seva potència amb prou garanties.

Els rosats van fer proves a assaig i, fins i tot, van portar a plaça un 4de9 amb folre utilitzant el sistema de les cinc agulles i que havia de ser un treball de cara a posar-hi un pis més. Va ser a la Diada de la Nova Atenes de Terrassa, l’octubre del 2015; el castell, però, finalment no es va enlairar, ja que amb terços col·locats, les crosses mig fora i els laterals amb dificultats per arribar-hi, es va considerar més apropiat desmuntar-lo i continuar treballant-hi. Finalment, l’exploració va quedar aparcada.

El 4de10sm també ha estat en els plans dels Castellers de Vilafranca, l’única colla que ha assolit la torre de 9 sense manilles, coronada tres vegades els anys 2005, 2011 i 2012. Per Tots Sants del 2016, l’aleshores cap de colla, Toni Bach, va aconseguir teixir un 4de9sf alleugerit: van sortir del terç ell mateix i Manel Huguet, Gastby, i van ser substituïts per terços més lleugers. També el va flexibilitzar a segons. Les seves previsions apuntaven a un possible assalt al 4de10sm per al tram final del 2017, si abans aconseguia passejar el 4de9sf amb una certa regularitat. Els resultats a assaig van avalar l’aposta, ja que fins arribar el juliol d’aquell mateix 2017 van fer a Cal Figarot el 4de8 net en sis ocasions, fins aixecador en dues i fins a dosos (amb els segons a terra) en 14. Però tot es va tòrcer en el primer combat, al Pla de la Seu, on el 4de9sf va quedar en intent.

Els primers estudis que van fer els Verds aquell any sobre com seria un 4de10sm apuntaven a què els terços no durien agulles i l’estructura s’havia de semblar a un 4de9f, però amb un folre reforçat amb diverses mans i la col·locació de figures fent de llençadores. Es tractava de fer créixer el castell per dalt. Però, el canvi de plans provocat per la caiguda de Tarragona va impedir que s’avencés més en l’exploració tècnica, per establir altres objectius.

El 4de10 sense manilles també ha voltat pel cap de la Colla Joves. Els quatre 4de9 sense folre assolits en les dues últimes temporades han convidat a pensar en com seria un possible 4de10 sense manilles vestit de vermell. La configuració del 4 actual del carrer d’en Gassó, amb segons suficientment flexibles i de ferro, permet pensar que tindria capacitat de resistència damunt d’un folre. Es tracta d’un 4 de marcat caràcter tècnic, amb capacitat defensa i treball. Ara bé, presentaria dos interrogants: d’una banda, un dels segons, d’1,88 cm, no està acostumat a pujar als folres i, de l’altra, que els 4de9 amb folre de la Joves no acostumen a ser sempre un senyal de garantia plena.

Si una colla es planteja aquesta inèdita construcció, a banda de resoldre l’interrogant de les agulles i la posició de crosses i laterals al folre, sí que treballarà amb alguns elements definits, com la quantitat de mans que anirien darrere cada rengla: estarien entre quatre i cinc, similar a la configuració del 4de9fa. És el que els Verds van fer a la torre de 9 sense manilles, en què van implantar un folre de 61 persones.

Ara per ara, el 4de10 sense manilles figura més en la part del cervell que convida als somnis, i no en la reservada a la planificació. Amb tot, cap de les tres colles punteres, si es donessin els escenaris ideals, difícilment renunciaria a intentar travessar una altra frontera, que, a més, recull la doble essència de la màxima en els castells: fer-los créixer en tronc i en bases.

Articles relacionats:
Els límits pendents (1): el pilar de 7 sense folre (4 de març de 2024)
L’inèdit 3de10sm entra en joc i el pde7sf queda fora (13 de setembre de 2023)