10 anàlisis sobre 10 claus del moment casteller actual.
Llegiu també:
10 claus del moment actual (1): Els de 10 i desfolrats dels Verds i la Vella 
10 claus del moment actual (2): La Joves de Quico de Cabra
10 claus del moment actual (3): La solidesa de la Jove i el retorn de Minyons
10 claus del moment actual (4): El 9de9f estava ben col·locat
10 claus del moment actual (5): El retorn de les emergents
10 claus del moment actual (6): Ascensor al vuitè pis
10 claus del moment actual (7): El poder de les universitàries

Diada castellera de Sant Joan de 2025 al quilòmetre 0. Les dues colles estan fent castells i els termòmetres freguen els 34 graus. En primera ronda, hi ha una presència notable de públic, si bé la majoria busca l’ombra de sota els arcs; en segona, es comencen a veure alguns forats a la plaça; en tercera, s’hi pot caminar amb plena facilitat; en la ronda de pilars (un de 8 i un altre de 7), només queden els castellers i poques persones més. Som a Valls i les dues colles dels Xiquets s’estan batent amb castells de primera magnitud. No és cap altre lloc ni una diada qualsevol, sinó el centre neuràlgic dels castells, però amb una presència de públic més aviat escassa. I és que suportar aquestes condicions meteorològiques es fa pesat i, fins i tot, comença a resultar perillós per a la salut dels castellers.

Per Sant Joan a Valls, per la Mare de Déu d’Agost a la Bisbal i per Sant Fèlix a Vilafranca sempre ha fet calor. També fa 30 i 40 anys. És difícil entendre els castells en aquestes diades sense el dur impacte solar i la xafogor que recorre el cos de públic i castellers. Però en els últims anys, com a conseqüència del canvi climàtic, la situació ha pres una altra dimensió. Ser a plaça en una actuació d’estiu, a ple sol, i especialment si és al migdia, requereix quelcom més que afició.

Hi ha una dada que resulta inqüestionable, fins i tot per al més fanàtic dels trumpistes: la mitjana de la temperatura ha pujat 2 graus en els últims 75 anys, segons va recollir l’any passat el Butlletí anual d’indicadors climàtics (BAIC) del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Cada vegada fa més calor i la tendència és que vagi a més, ja que els efectes de l’escalfament global són recents i la corba de l’increment és més accentuada ara que dècades enrere.

El debat és obert des de fa un temps i està acompanyat d’estudis rigorosos –com els que realitza la Càtedra per a l’Estudi del Fet Casteller de la Universitat Rovira i Virgili– que permeten avaluar científicament el context. Però també entre les colles hi ha la convicció que cal revisar protocols i formats. En els darrers tres anys, algunes diades significatives d’estiu (Les Santes, Llorenç i la Bisbal) han canviat a la tarda. El mateix Manel Urbano, cap de colla de la Vella, ha proposat valorar que Sant Joan –del qual hi ha constància des del 1834– es deixi de fer al migdia quan el sol cau de ple i els termòmetres registres rècords.

En altres llocs, com la Festa Major de Terrassa i la diada de Sant Fèlix, l’opció de canviar-ho a la tarda no ha estat contemplada per incompatibilitat amb els programes festius, especialment el vilafranquí, intens i de llarga tradició. Però el debat és obert i tard o d’hora acabaran revisant-se veritats aparentment absolutes. Fa vint anys, quan es van efectuar les primeres propostes d’implantació de casc per a la canalla, els posicionaments contraris a aquesta mesura –que l’acusaven de desvirtuar l’essència dels castells– eren generalitzats. Avui seria impensable imaginar-se la canalla a dalt sense casc…

Els 34 graus de la diada de Sant Joan superaven de llarg les recomanacions per no fer activitat física que dona des de fa quatre anys el Departament de Salut i que indica que per sobre dels 30 graus no resulta aconsellable efectuar exercici entre les 12 i les 17 hores. No hi ha (encara) cap normativa que impedeixi fer esport quan els termòmetres marquen aquestes elevades temperatures. Però tot indica que, tard o d’hora, hi acabarà sent. I el món casteller haurà d’estar preparat per adaptar-se a la nova situació. Els nostres avantpassats no ho van fer perquè no disposaven ni dels recursos ni d’un context administratiu regulador com els actuals. I, tot i fer calor a l’estiu, no en feia tanta com ara.

Articles relacionats:
Reptes del fet casteller davant del canvi climàtic, d’Òscar Saladié (19 de setembre de 2025)
Tres fotografies reveladores, de Santi Terraza (18 de juliol de 2023)
Canvi climàtic i castells, de Xavier Capdevila (17 d’octubre de 2023)