10 anàlisis sobre 10 claus del moment casteller actual.
Llegiu també:
10 claus del moment actual (1): Els de 10 i desfolrats dels Verds i la Vella 
10 claus del moment actual (2): La Joves de Quico de Cabra
10 claus del moment actual (3): La solidesa de la Jove i el retorn de Minyons
10 claus del moment actual (5): El retorn de les emergents

Quan els Castellers de Vilafranca van carregar per Tots Sants del 2023 el primer 9de9 amb folre de la història, diverses veus van considerar que la mastodòntica construcció no era tan difícil com inicialment s’havia considerat. Els Verds s’hi van posar a finals de setembre d’aquella temporada (per Sant Miquel van tirar un 9de8 que començava ja a perfilar el que havia de ser pujar-lo damunt d’un folre) i en cinc setmanes el van aconseguir treure. Òbviament, no partien del no res, però la descoberta que implicava construir una nova construcció (especialment en l’encaix del folre) la van enllestir en relativament poc temps. A la plaça de la Vila, aquell primer 9de9f va anar força bé: es va coronar amb suficiència i només un problema puntual de darrera hora va suposar que acabés cedint a la descarregada.

L’aparent facilitat que van mostrar els vilafranquins en el primer 9de9f va convidar a pensar que se’n veurien molts i amb uns índexs d’efectivitat alts, per damunt de les altres construccions de màxim nivell. Tant és així que l’opinió que el 9de9f estava excessivament valorat en la taula de punts del Concurs es va estendre en diversos àmbits, inclosa la parròquia verda.

Dos anys després –i també després de set vegades que han sonat gralles en aquest castell–, la tesi de la sobrepuntuació ja no compta amb tants adeptes. El 9de9 amb folre no s’ha descarregat i les cinc vegades que ha caigut ha deixat enrere expedient de notables consideracions en baixes, a causa de la seva immensitat. Enguany, ha anat tres vegades amunt: una vegada s’ha carregat (els Castellers de Vilafranca per Sant Fèlix) i dues ha quedat en intent (la Vella pel Mercadal i els Verds per Tots Sants). Si es pot treure una primera conclusió és que el 9de9 amb folre és un monstre. I els monstres mai són fàcils de dominar.

La taula del Concurs situa el 9de9f per sobre dels castells de 9, però per sota de les altres construccions pendents de descarregar: 2de9sm, pde9fmp i 3de9sf. Quan s’arriba a aquests nivells, resulta impossible establir un consens sobre què s’ha de situar per sobre, ja que les variables són diverses i en les opinions, inevitablement, influeix el color de la camisa. Però sigui com sigui i després que dues colles hagin copsat l’extraordinària dificultat que suposa batre’s amb el 9de9f, la seva alta ubicació a la taula s’ha acceptat de manera generalitzada.

Que el 9 estigui per sobre dels castells de 10 en la taula ha motivat que sigui un objectiu declarat per als Castellers de Vilafranca i la Colla Vella. Sumar punts amb el 9de9f pot arribar a ser determinant al Concurs, si, a més, aconsegueixen fer l’aleta als castells de 10. De fet, els vilafranquins es van anotar el darrer Concurs amb el 9de9f i el 4de10fm carregats i el 3de10fm descarregat.

La complexitat del 9de9 amb folre, però, es manifesta en gairebé totes les parts del castell. D’entrada, se’n necessita un volum quantitatiu i qualitatiu de gent en tots els nivells: massa humana al peu, el folre més ampli dissenyat mai, un nombre notable de castellers de tronc de 9 i tres poms. Totes quatre variables resulten imprescindibles per assolir l’objectiu.

Però a més, el 9 té diversos punts crítics repartits en la seva estructura. En primer lloc, el 3 central, que rep moviments de tot arreu i que, per contra, va lligat amb poques mans (que pateixen una barbaritat si el 3 s’obre). En segon, la complexitat d’encaixar un folre dens, que difícilment pot mantenir uniformitat en tots els punts. I en tercer, la durada, especialment si el castell es fa amb un enxaneta.

Aquest darrer punt manté obert l’etern debat de dues visions d’encarar el 9: la vilafranquina, amb un sol enxaneta, i la vallenca (i tarragonina), amb tres. Resulta evident que els prop de 40 segons que suposen que un mateix enxaneta coroni els tres poms aporta una dimensió de major dificultat a aquesta versió, que la situa per sobre en dificultat respecte la de tres. Tot i que també és cert que d’aquesta altra manera es necessiten tres enxanetes de castells de 9, i no sempre se’n disposen. Els Verds, que al Concurs del 2024 ho van fer amb tres per guanyar temps, van acabar patint mancances en aquest aspecte.