10 anàlisis sobre 10 claus del moment casteller actual.
Llegiu també:
10 claus del moment actual (1): Els de 10 i desfolrats dels Verds i la Vella 
10 claus del moment actual (2): La Joves de Quico de Cabra
10 claus del moment actual (3): La solidesa de la Jove i el retorn de Minyons
10 claus del moment actual (4): El 9de9f estava ben col·locat
10 claus del moment actual (5): El retorn de les emergents
10 claus del moment actual (6): Ascensor al vuitè pis

Fa més de 30 anys que es va crear la primera colla castellera en el món universitari, els Ganàpies de la UAB, el 1994 (la primera que ha tingut continuïtat, ja que als anys vuitanta hi va haver un precedent a l’escola universitària de La Salle) i en fa més de quinze que una colla universitària va fer el primer castell de 8 (Arreplegats de la UB, 2009). Per tant, fa molt que el fenomen universitari està consolidat en el teixit casteller (ja a la Nit de Castells del 2010 es va lliurar un premi al conjunt de colles). Però mai com ara, aquest món havia gaudit de la solidesa, la projecció i el nivell que té avui en dia.

En el tram d’hivern de la temporada 2025/26, set de les quinze colles universitàries han fet castells amb folre. Són les mateixes set que han alçat, com a mínim, castells de 7. Quatre, a més, n’han fet de vuit: els Arreplegats, els Pataquers, els Bergants i els Ganàpies. Es tracta d’uns resultats significatius, que, a més han permès veure una construcció inèdita en aquest món, com el 3de8 (sense folre) carregat pels Arreplegats, a més del 2de8 amb folre i manilles coronat per segona vegada en la història per la mateixa colla.

El món casteller convencional va registrar el millor moment de la seva història fa deu anys, quan la major part de colles van protagonitzar un salt endavant en registres i múscul social. Però en l’àmbit universitari és ara quan s’està vivint la seva era daurada. Mai hi havia hagut tantes colles i castellers i mai tantes havien arribat als 8 pisos i als folres.

El món universitari té una realitat i dinàmiques pròpies, que amb precisió i encert ha recollit Etna Poch en una sèrie de quatre articles publicats en les darreres setmanes a la Revista Castells (al final d’aquest article us reproduïm els enllaços). El lideratge dels seus dirigents (guanyat de manera meteòrica, ja que la vida del casteller universitari és, per raons òbvies, limitada), la cultura del diàleg, el foment de l’aprenentatge i la descoberta de noves emocions constitueixen una bateria de factors que aporten una vida i caràcter propi a aquest àmbit.

Aquests elements doten els castells universitaris d’una identitat pròpia, integrada en l’ampli i heterogeni paraigües del món casteller, però amb uns codis específics. Que el món universitari ha enriquit l’univers casteller convencional és una realitat evident i inapel·lable, tant des d’una òptica tècnica com social. El fet que hi hagi castellers assajant gairebé dotze mesos l’any té unes repercussions clarament positives en les seves prestacions. No hi ha cap més secret en castells que la quantitat i la qualitat d’assaig es tradueix en una millora dels recursos i capacitats tècniques. I això es posa de manifest en els resultats que obtenen un bon nombre de components gràcies a la doble militància castellera i dels quals en treuen profit les seves colles convencionals.

Però a més dels guanys tècnics, les colles convencionals també s’estan enriquint amb la contínua entrada de joves que han tingut la seva primera experiència castellera entre les facultats. Un estudi de fa un any i mig detallava que només el 37,6% dels castellers universitaris eren també membres de colles convencionals. La dada més rellevant, però, assenyalava que un 45,3% es plantejaven ingressar en una colla i només un 17% ho descartava.

Anys enrere, aquesta dualitat en la doble militància havia generat alguns posicionaments distants en algunes colles convencionals, però avui aquest factor ha quedat àmpliament superat per una qüestió pragmàtica. Tenir dues camises no sempre és ben vist en una part significativa del món casteller, a causa d’una lògica d’identitat, però resulta clar que el pes que aporta l’altra banda de la balança en millores tècniques i ampliació de massa social resulta molt més valuós i positiu.

Articles relacionats:
Aprendre a liderar: castells universitaris com a escola intensiva (24 de novembre de 2025)
Universitàries: cruïlla de tècniques, opinions i estil (2 de desembre de 2025)
Una porta gegant al món casteller (9 de desembre de 2025)
Complementar camises, viure entre els dos mons (15 de desembre de 2025)