El meravellós món govinda

La Revista Castells va publicar al seu número 12 (setembre-octubre del 2006) el primer reportatge en profunditat sobre el món dels govindes, els castells de Mumbai (Índia). Va ser arran d’un viatge particular que castellers catalans –integrants dels Castellers de Vilafranca, els Minyons de Terrassa i la Jove de Sitges– van fer a aquesta ciutat índia per a conèixer i viure de prop les apassionants construccions dels govindes, de les quals fins el moment se’n sabia ben poc a Catalunya. Amb motiu del viatge que els Castellers de Sants efectuen a Mumbai per a participar al Janmashtami d’enguany, reproduïm a continuació aquesta primera aproximació als govindes.Foto2012jpg

Un cop l’any, el dia que es commemora el naixement del Déu Krishna Govinda, la ciutat índia de Mumbai (fins el 1995, Bombai) esdevé una popular i participativa festa on milers de joves fan el que ells anomenen piràmides i que són la seva versió dels nostres castells. Els govindes (castellers, en el seu idioma) poden fer construccions de 6, 7 o 8 pisos, amb una tècnica pròpia i una passió desbordant, que atreu l’atenció de milers d’aficionats i dels principals mitjans de comunicació locals.

Els castells de l’Índia han estat des de fa uns anys un dels misteris enigmàtics que el món casteller encara no havia resolt. “Com ho fan? Quanta gent són? De quants pisos els fan? Com pugen?” Aquests i molts altres interrogants han estat sovint plantejats per molts castellers quan algun diari català ha publicat, a tall anecdòtic i sense la corresponent informació complementària, alguna imatge esporàdica de les construccions aixecades a Mumbai, la ciutat més habitada de l’Índia, coneguda arreu com a Bombai, ja que aquest era el nom que la va identificar fins que el 1995 va ser rebatejada. Enguany, els misteris s’han començat a desvetllar, ja que diversos castellers van decidir planificar les seves vacances per ser el 16 d’agost a Mumbai i assistir a una experiència única i apassionant. La revista CASTELLS hi era, i aquest n’és el resultat. Benvinguts al màgic món dels govindes!… que són com es coneixen als castellers de Mumbai.

Els govindes s’enlairen un dia l’any –que no sempre és el mateix en el nostre calendari occidental–, la jornada de la commemoració del naixement del Déu Krishna Govinda, que dóna nom a aquesta popular activitat que durant tota una jornada paralitza Mumbai i inunda els seus carrers, places i barris de construccions humanes. El dia dels govindes es coneix com el Janmashtami i acostuma a ser el mes d’agost o començament de setemebre.

Per a comprendre la dimensió social i el fet simbòlic dels govindes cal, necessàriament, remetre’s al seu caràcter inequívocament religiós. La realització de les construccions –que ells anomenen piràmides– té unes connotacions espirituals: en molts casos realitzen oracions prèvies a muntar el castell i en altres durant la seva construcció (el cap de colla o un portaveu recita frases breus que són repetides pels components de la colla).OLYMPUS DIGITAL CAMERA

L’escenificació de les piràmides té com a objectiu assolir i trencar el handi, una olla de terrissa col·locada a l’alçada prevista a arribar elevant el castell i que se subjecta en cordes lligades als edificis pròxims (en les actuacions més importants, el cistell pot estar penjat del braç mecànic d’una grua). El handi conté fruites, mantega, iogurts i altres menjars que, en trencar-se cauen regalimant sobre els components dels pisos superiors del castell. Si el darrer govinda de la piràmide –és a dir, el que fa les funcions d’enxaneta– és petit porta un casc per trencar el cistell amb el cap, ja que no té prou força per fer-ho amb les mans. Si el govinda més gran acostuma a trencar l’olla de terrissa amb les mans. El cistell ple de menjars escenifica, segons recull la mitologia religiosa, al petit Déu Govinda envoltat de fruites i confitures.

Les construccions dels govindes poden ser de 6, de 7 o de 8, que és el sostre actual i del qual s’assoleixen cada any una dotzena. Òbviament, assolir una construcció de 8 pisos d’alçada constitueix un repte, que només és a l’abast d’alguns mandals. Quan se n’anuncia un l’expectació és elevada i provoca l’atracció d’aficionats d’arreu de la ciutat, alguns dels quals ja han conegut les intencions prèvies de la colla que l’està preparant.

Els mandals assagen prèviament per a l’actuació anual del Dahi handi. En alguns casos, els assajos es realitzen durant tot el mes previ als carrers, places o barris de la colla. Els assajos, especialment en les colles principals i que aixequen piràmides de més alçada, estan perfectament estructurats i realitzen les proves en formats similars al que són els assajos castellers: és a dir, es pot tractar de construccions sense la base o bé proves amb tot el peu però amb menys gent en les estructures de reforç (folre, manilles, puntals). Les construccions dels govindes consten de dues parts diferents: d’una banda la base estructural (els equivalents al nostres peu, folre i manilles), que en les construccions de 8 pot arribar a ser de cinc pisos: és a dir, el peu, el folre, les manilles, els puntals i un petit pis, a sobre d’aquest, de sobrepuntals. Al damunt, hi va una estructura de pilar –segons l’alçada de la construcció: de 3 o de 4, comptant-hi el sobrepuntal–, que en la seva base inicial (és a dir, en el cas de les construccions de 8, el cinquè pis o de sobrepuntals) està compost per un petit grup d’entre tres i sis persones, una de les quals és la que va davant l’estructura, que estira el seu braç fins agafar al pilaner del pis superior per la mà.

Cada pis compta amb menys govindes que en el seu inferior, excepte, òbviament, el pilar, compost per una persona per alçada. Aquest caràcter més poblat en les estructures inferiors és el que aporta a les construccions la seva condició piramidal i fa que aquests castells siguin denominats pròpiament com a piràmides.

El número de govindes que puja a les estructures de  folre, manilles, puntals i sobrepuntals no sempre és el mateix, si bé, en la major part dels casos, manté una estructura prèviament organitzada, on cadascú coneix la seva posició i funció. Aquestes estructures-bases superiors al peu compten amb diverses anelles, segons les diferents maneres que hi ha de construir-les.

Les piràmides govindes tenen elements propis de la tècnica castellera, amb altres que identifiquem més similars a les moixigangues o la muixeranga d’Algemesí. Fins i tot, alguna tècnica utilitzada recorda també els falcons.

La part del pilar és, òbviament, la darrera a elevar-se i es fa a l’estil muixeranguer: un cop arriben a la darrera base composta per diverses persones (manilles en les piràmides de 6, puntals en les de 7 i sobrepuntals en les de 8) es desplega de baix a dalt; és a dir, col·loquen els peus sobre el seu pilaner inferior i aquest es posa dret a poc a poc.

aixecar-se

Els govindes duen una samarreta d’un color propi de la colla (si bé, com s’observa en les fotografies de la dreta, n’hi pot haver que la portin d’un altre color) i pantalons curts d’esport. Molts d’ells, especialment, els qui van en les estructures a través de les quals faciliten l’ascensió porten lligats uns saris (mocadors típics de l’Índia) creuats. Les mans van generalment a aquests mocadors o als peus dels govindes del pis superior.

El Janmashtami és una jornada realment apassionant. Arreu de Mumbai hi ha exhibicions organitzades o aparentment espontànies. Per l’estructura pròpia d’una ciutat caòtica de 17 milions de persones es fa difícil calcular el nombre exacte de colles i exhibicions, però alguns mitjans de comunicació locals apunten que hi ha uns 200 mandals i el Janmashtami celebra unes 500 actuacions. Certament, molts barris o, fins i tot, carrers, tenen el seu propi mandal (d’homes o de dones, però mai mixtes), que aspira a trencar el seu handi.

Algunes exhibicions de major renom i importància estan organitzades per polítics com a reclam electoral i compten amb patrocinadors i espònsors. En aquests casos, els mandals que eleven les piràmides més altes reben importants premis en metàl·lic, que reparteixen entre els seus components. L’atenció mediàtica d’aquestes exhibicions és enorme i els mandals arriben en camions plens de joves entusiasmats en un ambient purament festiu. Aquestes exhibicions també tenen normes, que, en la major part de casos, especifiquen un màxim de tres intents per trencar el handi (no sempre n’hi ha) o aixecar la piràmide anunciada.OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Tècnica detallada

Malgrat l’aparent desgavell, que a primer cop d’ull, pot semblar que les caracteritza, les piràmides dels govindes es construeixen en base a una tècnica detallada, on cada persona es col·loca en una posició predeterminada i assajada. Les estructures de folre, manilles i puntals es configuren sobre diverses anelles.

La col·locació de peus s’efectua de tal manera que els govindes de la base (el que seria peu o pinya) no tenen més de tres persones a sobre. És a dir, els peus es reparteixen per tal d’evitar que els pisos inferiors carreguin un excés de pes. La base inferior no es tanca, i darrere la gent que no porta ningú a sobre ni s’apreta de pit ni es fan mans, sinó que es volta amb els braços amunt.

Aquesta estructura piramidal de pes repartit provoca que les caigudes –que òbviameent n’hi ha i no són poques– siguin cap a dins. Unes agulles interiors al folre i les manilles subjecten els pisos superiors pels genolls.

En la part més exterior de la construcció, diversos govindes fan les funcions d’escaleta, ja que l’ascensió no es realitza per l’esquena, sinó a l’estil de la configuració dels folres i manilles castellers.

Terminologia essencial

Govinda: Casteller

Mandal: Colla. Es calcula que hi ha unes 200

Handi: Cistell de dolços i flors que han de trencar els govindes en la culminació de la seva construcció

Dahi handi o Janmashtami: Diada castellera

 

SANTI TERRAZA

Foto 1: Detall d’una construcció en el moment que s’alça

Foto 2: Construcció de 9 pisos, assolida el 2012

Foto 3: Construcció de 8 pisos, assolida el 2006

Foto 4: Moment final en què s’aixeca el ‘pom’ en una construcció de 6

Foto 5: Pilar de 5, format per components de la Jove de Sitges (baix), Castellers de Vilafranca (segon), Minyons de Terrassa (terç i dos) i un enxaneta indi

Articles relacionats:

Crònica del viatge a l’Índia dels Castellers de Sants