Estudi a partir de l’anàlisi de les fotografies antigues i el seu pas per l’IA per apreciar millor els detalls
Per començar a analitzar i intentar reconstruir com eren els folres del segle XIX, cal tenir clar, en primer lloc, com és el folre dels castells de 9 bàsics (el 3 i el 4) en l’actualitat i també del pilar de 7 amb folre. Admetent que sempre hi poden haver variants i petites diferències a l’hora de col·locar-hi els castellers, sobretot en nombre, sí que podem coincidir en com és majoritàriament un folre actualment.
El conjunt de segons, crosses i home del darrera (o contrafort) és sempre el mateix. Així doncs, aquest conjunt de castellers i castelleres que en diríem nucli és sempre igual. Per tant, anem a centrar-nos en les mans que subjecten el castells.
Hi ha tres castellers en la rengla de primeres mans. El terceres pot tenir perfils diferents en funció de si és algú de certa envergadura per reforçar fort de pit a la rengla, o si és un casteller més petit que té com a objectiu principal fer l’escaleta perquè els més petits s’enfilin dalt. Tret d’aquest apunt, no entrarem a valorar exhaustivament els perfils dels castellers que el conformen, perquè això segurament ocuparia un altre annex. En els castells amb manilles, aquest terceres acostuma a fer les escaletes i un cop completa aquesta feina, abandona les manilles per acabar de tancar un lateral del folre.
Als daus acostumen a anar-hi dos castellers. En els primers castells de 9 que es feien, se’n posaven tres més habitualment, però els anys, la millora tècnica i el perfeccionament de les posicions ha acabat deixant aquesta posició amb dos daus, vents o ma i ma, depenent de la nomenclatura castellera que s’empra en cada zona.
Als laterals o girats és on trobem més varietat d’opcions, però es podria establir que en l’actualitat el més habitual és posar-hi dos castellers. Això val per al 3de9f, però si parlem del 4de9f hi trobem una diferència perquè el més habitual és fer-ho amb un sol lateral. Ens els primers folres de l’època moderna en podien anar tres i alguna colla també pot utilitzar aquest tercer lateral a mode de falca entre el lateral i la rengla de primeres per travar el moviment lateral dels primers mans. També podem trobar colles que miren cap al castell de 10 i que amb un sol lateral al 3de9f resolen la qüestió, però el més habitual és veure-hi dos laterals en aquesta posició.
Com hem dit abans, això pot variar en funció de les necessitats del moment, de les característiques tècniques, del nombre de gent de què disposa cada colla, com també poden variar els perfils dels castellers, però bàsicament així serien els folres més habituals dels castells de 9 amb folre actualment.
Per tant, si traiem el nucli del segon les crosses i l’home del darrera, surten un total de: 27 mans per al 3de9f i 28 per al 4de9f.
Mirant les fotografies dels castells de 9 del segle XIX a Vilafranca del Penedès (són dues sèries: una dels germans Unal dels anys seixanta i una altra d’autor desconegut els vuitanta), ens poden donar algunes pistes o hipòtesis sobre com estaven fets aquells folres. I diem hipòtesis, perquè per a la col·locació d’alguns castellers hi poden haver diferents possibilitats en quan a la seva funció al folre. Només ens podem aventurar a qualificar-ho com a hipòtesis, perquè evidentment no hi ha cap testimoni que ho pugui verificar.
El 3 de 9 amb folre. En el cas del 3 estudiarem dues fotografies. Aprofitarem la prova experimental que va fer el casteller i ex-cap de colla dels Castellers de Sants Pere Camprovín al seu perfil X i amb l’ajuda de la IA NanoBanana integrat a Gemini per acolorir aquests fotografies antigues. La primera en què es veu un 3 de 9 amb folre lluint esplèndidament davant la casa de la Vila de Vilafranca (anys vuitanta) i una altra on se’n veuen dos (anys seixanta). Un en primer terme en què estan els sisens entrant o sortint de la seva posició (m’aventuro a dir que entrant per la posició del possible enxaneta encara damunt del folre) i un altre 3 al fons en que s’intueix l’acotxador o cassoleta col·locat en la seva posició. Tal i com està presa la imatge, el garbuix dels dos castells en el mateix pla encara dificulta més la seva bona observació i deixa el folre del 3 de 9 que està en segon terme, tapat pel primer gairebé en la seva totalitat.
La imatge en què llueix un sol 3 de 9 amb folre és la que més nítidament es pot apreciar el castell i el folre. D’entrada, apreciem una gernació aplegada al carrer per veure els castells, creant al menys un efecte òptic en què es confon la pinya amb el públic. Tothom, pel que sembla, la majoria homes, amb gorra i una imatge destacada del balcó municipal denotant la seva rellevància en l’acte.
Pel que fa al castell, convé destacar la perfecta sincronització en les alçades de tots els pisos. Tot i la curvatura i aparent mala posició del quint de la rengla en amunt, el castell presenta unes alçades excel·lents. També destaca la posició ben dreta dels terços. Totalment drets, aparentment sense buscar el recolzament de les mans del folre. A això hi podem trobar l’explicació del pràcticament nul assaig que tenien els terços amb els components del folre, normalment nadius de la població on es feien els castells.
Si ens aturem i intentem veure la composició del folre, detectem que estèticament ja salta a la vista que és un folre molt menys nombrós que els actuals, fins i tot amb menys mans que les manilles d’un 3de10fm. Això sí, la imatge sempre ens deixarà alguns incògnites que intentarem descriure tot seguit.
Entre les dues rengles, en l’espai que ocuparien el dau i el lateral hi veiem dos castellers. En principi, en un espai així aquests tindrien la tasca d’ocupar-se cadascú d’un dels terços, com fan els laterals actualment. Per tant, podríem dir que prescindien del dau, Ara bé, la posició del lateral que queda a l’esquerra, agafant precisament l’esquerra de la rengla, semblaria com tingués la mà dreta agafant la rengla, o sigui, fent funció de dau. A més, aquest casteller (amb una faixa molt petita) que ens fa dubtar la seva posició és notablement més alt que el company que té a la dreta i qui sap si això precisament és el que faria que expressament fes de lateral i dau a la vegada. També podria ser que estigués amb el cap ben amunt, molt girat cap al centre del castell però amb les dues mans sobre el seu terç i que fos l‘efecte òptic el que ens fes pensar que té una ma a cada terç. Però aquesta possible teoria queda en entre dit perquè quan observem la fotografia en que hi apareixen els dos 3 de 9f., hi ha un casteller al folre a la dreta de la imatge, sense faixa, que semblaria encara més clar que estaria fent la funció del dau. Per tant, aquesta hipòtesis ens deixaria que hi ha dos castellers, un fent de lateral sobre la rengla i un altre exercint de dau, circumstància però, evidentment estranya i asimètrica encara que possible intentant imaginar l’època.
També cabria la possibilitat que estiguessin col·locats d’una manera diferent en cada castell. Ja sigui per desconeixement –aquesta era una situació que no s’assajava–, per diferents estils entre colles (no podem ubicar cada castell de quina colla es tracta) o per qualsevol altra raó que desconeixem.
Intentant aclarir aquests dubtes, en la fotografia en què es veuen els dos castells alhora, aquest casteller que abans anomenàvem i que va sense faixa, si que sembla més clar que estigui fent les funcions del dau, amb un lateral a la seva esquerra. El que no podem esbrinar és si a la seva dreta hi havia un altre lateral. Si fos així, llavors sí que quedaria un folre molt més compensat i simètric.
La situació dels primeres ens deixa dubtes. En la que es veu el castell en solitari, sembla que hi ha dos castellers al folre fent de primeres mans, però no un davant i l’altre darrera, sinó un al costat de l’altre com si es repartissin el terç. En canvi, en la fotografia dels dos simultanis s’aprecia amb més nitidesa com un casteller està fent clarament de primeres mans d’una manera més ortodoxa com coneixem actualment i també queda clar que està sol, que no hi ha cap segones mans.
Pel que fa al nucli, ens sembla apreciar, intuir que el nucli del castell porta crosses, com sembla en la fotografia del castell en solitari. Fins i tot, semblaria distingir-se el que podria ser el braç d’un possible home del darrera, encara que això ja és anar molt enllà de les hipòtesis que proposem. En canvi, sembla intuir-se bastant bé el que seria la cama esquerra de la crossa dreta del segon que quedaria d’esquena a la fotografia. Aquesta posició queda ben reflectida en els escrits de l’època en que parla explícitament de crosses als segons.
En la fotografia en què es veuen els dos castells alhora, veiem també una fantàstica posició del lateral que agafa la cama dreta del terç que està d’esquena. Amb les cames ben obertes el deixa en una situació òptima per aguantar millor l’equilibri i alhora poder resistir millor els moviments que li poguessin venir del castell. El primeres que veiem en solitari, també té una bona posició amb els dos peus sobre el mateix home de la pinya. Per tant, sí que podem arribar a una certa conclusió i és que la tècnica i coordinació dels castellers del folre, sembla com si els de la foto 2 estiguessin més ben posats o amb millor tècnica o ordre o intenció que no pas els de la foto 1. Ara bé, cal tenir present que això sols és una apreciació en base a unes fotografies antigues i la suposició de la tasca que feien en el castell.
Després de veure amb detall les fotografies acolorides, sembla que els castellers del folre de la fotografia individual no tinguessin les mans amunt subjectant les cames dels terços com si que s’aprecia de manera bastant nítida en la fotografia dels simultanis. Podria ser que empressin una tècnica similar al que seria un folre de castell amb manilles? No sabem –i probablement no ho sabrem mai del cert– o potser és que no és apreciable segons les fotografies originals o si es tracta d’un efecte òptic o si la mateixa IA ens provoca algun inequívoc.
Aquí teniu l’enllaç de la piulada de Pere Camprovín.
