Onze de març de 2007, Santiago de Xile. Un grup de persones alcen construccions castelleres a més de 10.000 quilòmetres de Catalunya. No seria cap gran notícia, si no fos perquè no era cap colla castellera catalana que ho feia, sinó una de xilena: els Castellers de Lo Prado. Avui dia segueixen en actiu, 18 anys després. S’han refundat, s’han reinventat i han treballat contra tots els obstacles difícilment imaginables des de Catalunya.
Als Castellers de Lo Prado els van seguir els de Montreal uns mesos més tard, i poc a poc es va anar escampant per Europa i altres racons del món la idea que no només els catalans a Catalunya podien fer castells, sinó que podia fer-ne tothom i arreu. Qui ho volgués i on volgués.
De la mateixa manera que els castells van anar més enllà del Camp de Tarragona i el Penedès fa unes dècades, i ja estan plenament normalitzats a tota Catalunya, ara vivim una segona transició. Els castells es veuen i viuen arreu del món, i no només com un producte que s’exporta i gaudeix un sol dia de mà de colles catalanes, sinó que neix, creix, s’explica i se sent des de Sydney a Dublín, i de l’Alguer a Tòquio.
Actualment hi ha 22 colles castelleres internacionals, o a l’exterior: tres a les Amèriques, una a Àsia, una a Austràlia, i la resta, a Europa. D’aquestes 22, dotze s’han creat després de la pandèmia de la COVID. Malgrat totes les dificultats, sembla cert allò que deien que en sortiríem millors.
Les colles internacionals no només hem crescut en nombre, també en nivell. Una bona demostració va ser la V Diada Castellera Internacional celebrada a Berlín el maig passat. A banda de ser la més participativa fins al moment amb 10 colles participant-hi i centenars de castellers i castelleres venint d’arreu, es van alçar multitud de castells de 6, i fins i tot va haver-hi un intent de castell de set dels Xiquets de Copenhaguen. Algunes colles com els Castellers de Berlín o la Colla Castellera d’Edinburgh feien els seus primers castells de 6 en aquesta diada després de molts anys de treball tècnic i social.
Aquesta evolució castellera fora del país ens porta, inevitablement, a que les colles catalanes i les internacionals treballem més conjuntament, ens reconeguem mútuament i siguem capaces de construir més i millors col·laboracions per tal d’enriquir, exportar i, quan sigui possible, millorar el fet casteller. Les colles internacionals som vincle amb les comunitats catalanes a l’exterior i alhora ambaixadores de la cultura catalana allà on assagem, actuem i fem tallers. També ajudem a integrar gent d’arreu al fet casteller tot explicant el país i la llengua a la societat que ens acull.
Les colles internacionals sovint hem d’adaptar l’activitat a les nostres realitats. El volum de gent als assajos i les diades, el suport institucional, la freqüència d’actuacions i el calendari, i altres condicionants que disten molt de la realitat a Catalunya, fan que el fet casteller també pugui aprendre de les colles internacionals i de com s’organitzen i innoven per sobreviure i créixer.
En definitiva, les colles internacionals contribuïm no només a augmentar la vitalitat de la tradició castellera, sinó també a transformar-la i adaptar-la al context global, fent-la encara més rica i diversa. A la vegada, generem un retorn per a les colles catalanes tot facilitant fer actuacions fora de Catalunya. Molts castellers i castelleres que viuen temporalment a l’exterior s’inicien a les colles internacionals i en tornar a Catalunya s’incorporen a la colla del seu poble o barri.
És per tots aquests motius que des de les colles internacionals creiem que la simbiosi entre el fet casteller al país i a l’exterior es pot i s’ha d’enfortir.
Les colles internacionals fa molts anys que dialoguem amb la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), per tal que les colles internacionals en formin part al mateix nivell i amb la mateixa consideració que les colles catalanes, però reconeixent-ne les complexitats i els reptes. Per començar a caminar cap a aquesta simbiosi, durant els darrers mesos hem posat fil a l’agulla i hem arribat a un acord per començar a treballar en una modificació del reglament intern i estatuts de la CCCC que ens permetin avançar i créixer plegats.
Continuant amb aquesta voluntat de col·laboració amb el teixit cultural català, les colles internacionals ens hem adherit al Consell de Federacions d’Adifolk, per tal de treballar conjuntament per la difusió de la cultura catalana a l’exterior. Creiem que compartim valors, interessos i preocupacions amb l’Adifolk, i unir forces amb una entitat reconeguda i que fa tants anys que contribueix a fer arribar la cultura catalana fora del país ens beneficia mútuament.
En paral·lel, les colles internacionals estem creant una Federació de Colles Castelleres Internacionals, seguint l’exemple de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) que agrupa casals i entitats catalanes de fora del país. La Federació de Colles Castelleres Internacionals (FCCI) ens permetrà organitzar-nos millor entre les colles internacionals, enfortir i estabilitzar la Diada Castellera Internacional que celebrem bianualment de forma itinerant arreu del món, i també tenir veu pròpia davant l’administració catalana i les administracions públiques dels nostres respectius països.
La FCCI és un projecte il·lusionant i de futur. Veient el creixement accelerat dels darrers anys de colles castelleres fora del país, constatem que ens cal una estructura que ens permeti unir forces davant dels reptes que enfrontem. La Federació també busca millorar la interlocució amb tots els actors catalans i de l’exterior que vulguin col·laborar amb les colles internacionals, facilitant-ho mitjançant una estructura multicultural i diversa. Per aconseguir-ho, la Federació s’estructurarà amb una junta i 6 portaveus regionals: Europa del sud, Europa de l’oest, Europa central i del nord, Regne Unit i Irlanda, Amèriques, i Àsia i Oceania.
Els castells uneixen pobles i barris a Catalunya, creen comunitats culturals actives i organitzades que enforteixen els vincles socials i emocionals al nostre país. La distància no pot ser un impediment per compartir aquests vincles. Aquesta xarxa cultural i emocional pot i s’ha d’estendre més enllà de casa nostra, per fer arribar Catalunya i els castells a tots els racons del món. D’aquesta xarxa, en sortirà tothom beneficiat, enriquirem més la nostra cultura i donarem a conèixer el nostre país arreu. Les colles internacionals seguirem treballant per fer-ho possible, i amb aquestes línies estenem la mà a tothom que ens hi vulgui ajudar.
Colles Castelleres Internacionals a gener de 2026:
- Castelleres de Hèlsinki
- Castellers d’Éire
- Castellers de Lausanne
- Castellers de Lo Prado
- Castellers de Marsella
- Castellers de Montréal
- Castellers de Paris
- Castellers de Sydney
- Castellers de Tokyo
- Castellers de Tolosa
- Castellers de Zürich
- Castellers d’Andorra
- Castellers d’Estocolm
- Castellers of London
- Colla Castellera de Berlín
- Colla Castellera de Boston
- Colla Castellera de Madrid
- Colla Castellera d’Edinburgh
- Euskal Herriko Casteller Taldea
- Mannekes de Brussel·les
- Mataresos de l’Alguer
- Xiquets de Copenhagen
Joan González Fabra és representant de la FCCI
