La diada castellera de Sant Joan a Valls és una de les més antigues del calendari actual, però no pas la més reculada ni la més tradicional: a Valls mateix existeix l’actuació de la Candelera –celebrada tots els anys acabats en 1– que encara ho es més.
La notícia de la Festa Major vallenca amb castells més antiga l’havia donat sempre Francesc Ballester en el seu estudi Els Xiquets de Valls (1917), quan parlava que el 1845, amb motiu del trasllat de la imatge de la mare de Déu del Lledó, es va provar un 3de9 que va caure i que no es va poder fer fins a Sant Joan. Però estudis més recents –com va apuntar Xavier Güell a El 3 de Vuit el 13 de novembre de 1998– ens han revelat que l’esmentat trasllat va tenir lloc l’abril del 1852. Per tant, el Sant Joan, amb castell de nou inclòs, havia de ser d’aquest 1852. Aquesta nova datació queda confirmada llegint la premsa del moment, que esmenta la consecució del primer castell de nou de la història per Santa Tecla del 1851 a Tarragona, i afirma que, després, es va fer a Valls i en algun altre lloc.
Aquesta, però, no fou la primera Festa Major vallenca amb castells. Del 1848 data la primera referència de la participació dels castells a la festa local. I ben aviat –el 1854– apareixen escrites les primeres conseqüències de la rivalitat entre les dues colles. En aquest cas, l’alcalde de llavors va haver d’intervenir i suspendre l’actuació després del primer castell, a causa dels aldarulls existents a la plaça. Uns aldarulls que es repeteixen onze anys després, el 1865, segons la premsa, per haver permés que les dues colles alcessin els castells les dues colles a la vegada (!)
La dualitat castellera a Valls, però, no és cap anomalia, al contrari, és l’expressió natural de la manera d’entendre els castells. Així, acabada la guerra carlina, el 1876, torna una dualitat que portarà a escriure diverses pàgines d’or del segle XIX. Sense arribar a consolidar-se en aquesta època d’esplendor, la diada de Sant Joan se celebra amb intermitències, que permeten assolir en diverses ocasions, castells de nou, com ara a les edicions del 1881, 1882, 1883, 1885 i 1886.
A partir d’aquí s’inicia una devallada que posarà, fins i tot, en perill la existència de la mateixa activitat. Posem un exemple: dels castells de nou del 1886 es pasa al 3de7 com a màxima construcció del Sant Joan del 1889. La mateixa Decadència provoca una situació inèdita en el món casteller: la creació d’una tercera colla a Valls, producte d’una escissió al sí de la Colla Vella, per Sant Joan del 1895. Un panorama que duraria fins l’any 1901 amb el retorn de la dualitat.
En ple declivi, els castells acostumen a ésser contractats per l’Ajuntament per enaltir algun esdeveniment singular. Serien els casos del 1914, amb l’homenatge del general Comerma, o del 1918 amb la inauguració de la Biblioteca Popular. Entre aquestes dues dates, ens trobem amb temporades senceres sense castells a Valls i unes contundents cròniques a la premsa local criticant la manca de suport municipal cap als seus Xiquets.
La recuperació de l’activitat castellera a final de la dècada dels 20 consolida definitivament la diada castellera de Sant Joan. Des del 1929, quan es reprén el costum d’alçar castells per la Festa Major i fins l’actualitat, només han quedat en blanc els anys del 1934 i el 1936 i les dues edicions en plena Guerra Civil, el 1937 i 1938. En aquest període anterior a la guerra les dues colles vallenques ja van mesurar les seves forces durant la diada i es fan amb el 2de 7 (la Colla Vella, el 1933) i el 4de8 (la Colla Nova, el 1935), dos dels màxims castells tot just recuperats de l’oblit feia poc temps.
La postguerra ve marcada per la existència d’una sola colla vallenca que aglutina els castellers de totes dues agrupacions. El baix nivell només es recupera amb la tornada de la dualitat el 1947, amb el 4de8 com a protagonista per part de la Muixerra, que l’aniria repetint en les següents diades de Sant Joan. Amb la devallada i posterior desaparició d’aquesta agrupació és la Colla Vella qui pren el relleu dels grans castells a la diada. El sostre del 4de8, però, es perd i no es torna a recuperar fins el 1969, en que ja mai més en cap Sant Joan s’ha baixat del llistó del “carro gros”.
La tornada a la dualitat de colles, el 1971, es trenca únicament en dues edicions, el 1988 i el 1989 amb l’aparició d’una tercera colla, els Xicots de Valls, d’efímera existència. La progressió de nivell en les diferents diades és el reflex de la situació que viu el món casteller, tal i com podem comprovar en el quadre adjunt. Amb tota lògica, però, la seva ubicació als inicis de la temporada han condicionat l’enlairament dels castells fita del moment. Per tant, és digne destacar l’actuació del 1987, amb dos 3de9 amb folre carregats per les dues colles, i en una època en que aquest era el sostre casteller. L’altra edició que ressalta amb força és el Sant Joan del 1999, quan la Vella carrega el 5de9 amb folre, primer gamma extra assolit durant aquesta diada. L’any següent, la Colla Joves corona el 4de9 sense folre.
No podem cloure aquestes ratlles sense esmentar l’actuació del dia abans del sant, el 23 de juny, coneguda com la sortida de Completes, on les colles ja fan un primer tanteig de les seves possibilitats. El nou format implantat fa dos anys en què les colles alcen castells sense ordre prestablert ha aportat un interès major a aquesta singular exhibició.
Les fites de Sant Joan al segle XX
-1933: 2de7. Colla Vella dels Xiquets de Valls
-1935: 4de8. Colla Nova dels Xiquets de Valls
-1980: 3de8. Colla Joves Xiquets de Valls
-1983: 2de8 amb folre. Colla Vella dels Xiquets de Valls
-1983: 4de8 amb el pilar carregat (segons les bases del concurs del 1982). Colla Vella dels Xiquets de Valls
-1985: 5de8. Colla Joves Xiquets de Valls
-1987: 3de9 amb folre carregat. – Les dues colles
-1998: 3de9 amb folre descarregat. – Les dues colles
-1998: 4de9 amb folre descarregat. – Les dues colles
-1998 : pde7 amb folre carregat. Colla Vella dels Xiquets de Valls
-1999 : pde7 amb folre descarregat. Colla Joves Xiquets de Valls
-1999: 5de9 amb folre carregat. Colla Vella dels Xiquets de Valls
PERE FERRANDO I ROMEU
Peus de foto:
1. 4de8 i 2de8f simultani a Completes de 2011.
2. 4de8 de la Muixerra el març de 1947.
3. Pilar de 6 per sota carregat de la Colla Vella (1982).
