El 5de8 descarregat pels Nens encara ressona a cada racó del Vendrell. La dimensió de l’èxit dels del Baix Penedès és històrica. Per a la colla i els seus components, per a una població que entén i vibra amb els castells i per a una generació de castellers que va viure la llegendària època de finals dels seixanta i començament dels setanta, en què els vermells van reescriure la història castellera, frec a frec amb la Colla Vella. Entre aquests veterans castellers hi ha l’Alfonso Rodríguez Pérez, Alfonsito, que va pujar a dosos dels dos intents de 5de8 dels Nens el 1972 i el 1975. L’Alfonso té ara 54 anys i segueix anant a la colla amb la mateixa il·lusió de quan era un nen, infant. La nissaga castellera familiar continua amb dues filles, la Rebeca i l’Andrea; la gran va pujar a quints del 5de8 de diumenge.

L’Afonsito va debutar com a canalla l’any 1968 a Torredembarra. Va entrar a la colla en la millor època dels vermells. L’any 1972 va pujar de dosos de la torre del 5de8. D’aquell intent recorda que el castell “no estava del tot preparat”, però el 5 va haver d’anar a plaça potser abans del requerit, ja que la colla pretenia homenatjar el que havia estat el seu etern cap de colla, Jan Julivert, dies abans que morís. Les circumstàncies de salut del Jan van fer avançar la prova per tal que el pogués veure el Jan. Malauradament no va anar bé; pocs dies després, el mític cap de colla vendrellenc, traspassava sense haver pogut saber de la catedral vermella.

L’intent del 1975 va arribar més ben assajat, però novament va caure a l’entrada de dosos. L’Alfonso recorda que els van trair els nervis i apunta que quan va anar a posar-se dret, “ja no va poder agafar el dos de la rengla”. El castell va fer llenya. Rodríguez es refereix al 5de8 com el castell  maleït, però, també reconeix que ara ja se’l mira amb més simpatia. I és que assegura que. tot i ser el mateix castell, els intents d’aquella època i aquesta no tenen res a veure. L’Alfonsito afirma que el dels anys 70 pesava una molts més quilos: “potser pesava uns 600 quilos més”. . Sense dones al tronc i amb una estructura formada per castellers fornits aportacva un pes superior al dels castells d’avui. Alfonsito considera determinant el canvi que han fet els castells, amb una revolució tècnica a tots nivells: “llavors cadascú anava a la pinya on volia”. D’aquesta manera fa aparèixer la incògnita següent: Com eren capaços de fer tant sense tant ordre? Rodríguez explica que els castells es tiraven perquè s’havien de tirar; recorda que de catorze 3de8 només en va descarregar un. Sense pudor revela, en clau d’humor negra, que a l’aleta (l’enxaneta al Vendrell) li preguntava abans de pujar per on volia caure aquell dia “sabia que no el descarregaríem”. Tot i això, subratlla que es feien bon proves d’assaig.

El qui va pujar als dosos dels dos  5de8, matisa que el del 1975 va estar molt ben preparat. Llavors no feien el 5de7 net però assegura que van fer el 5de8 fins a dosos a l’assaig i fins i tot van arriar les cassoles amunt. “Aquelles proves, però, no eren de la qualitat de les d’ara. Es movia per tot arreu”. Per fer aquelles proves i altres castells de l’època –la torre de8 amb folre i el pilar de 7 amb folre– els Nens comptaven amb un gran gruix de camises. L’Alfonsito recorda amb orgull que van estar al capdavant del món casteller i que podien reunir més de 250 camises en un assaig, molt similar al que estan fent en l’actualitat. La diferència entre les dues èpoques la troba en la manera de treballar; la disciplina a l’assaig, “llavors la gent no parava de xerrar, i si algú demana silenci no li feien cas”. Segurament la clau de l’èxit dels Nens actuals rau en aquests conceptes moderns: disciplina i compromís.

L’Alfonsito és un dels comuns denominadors d’aquelles dues èpoques. No en va, se’l pot veure a plaça (en ocasions assenyalades) amb la camisa vella de la colla on hi figura la “matricula” on posa “Vendrell” a l’esquena. Aquest diumenge a sota de la camisa gastada, a més. l’Alfonsito portava una samarreta d’homenatge al Jan Julivert. Prova clara del seu convenciment que assolirien el somni d’en Jan Julivert.

Un cop descarregat el 5de8, l’Alfonsito, va ser alçat a les espatlles per els seus companys entre l’eufòria de la plaça Vella. Va ser aixecat junt amb la canalla que havia culminat per fi la fita històrica. Als Nens a partir d’ara els toca escriure noves pàgines iel protagonista d’aquesta reportatge considera que no es tanca cap cercle, perquè “la colla va començar al 1926 i ha tingut moments de tot” i sentencia que “ara tenim un millor exèrcit i les batalles les guanyarem amb més possibilitats, no temptem la sort”.

JORDINA ARMILLA

Foto 1: L’Alfonso Rodríguez abans de començar la diada de Santa Anna 2015, encara amb cabell i bigoti

Foto 2: Al local dels Nens de celebració del 5de8, l’Alfonsito ja rapat i acompanyat de les seves dues filles castelleres dels Nens (Andrea i Rebeca)

Foto 3: La samarreta d’homenatge a en Jan Julivert

Articles relacionats:

Els Nens del Vendrell i el 5de8

La història castellera rebenta