Els municipis dels Pallaresos i Vila-seca (al Tarragonès) i Begues (al Baix Llobregat) han esdevingut plaça de 9 en els darrers dies, i s’han convertit en les darreres poblacions que veuen un gran castell des de la recuperació dels 9 pisos, l’any 1981. Nous punts calents que quedaran per sempre gravats amb el 3de9 amb folre descarregat ahir als Pallaresos per els Xiquets de Tarragona; i fa uns dies el completat per Colla Vella a Vila-seca i el coronat a Begues pels Castellers de Barcelona. Ja hi ha 69 poblacions que han vist castells de 9.

L’expansió del mapa de grans places torna a agafar embranzida, en part per l’augment de colles de 9 i del nombre d’execucions. Les noves consecucions se sumen a les assolides en els primers compassos de l’any: els Castellers de Sabadell van estrenar a començament de juliol Barberà del Vallès com a plaça de 9 i abans ja hi havien entrat a la nòmina de places de 9 Sant Boi de Llobregat, per part dels Minyons de Terrassa, i la ciutat italiana de Milà, per part dels Castellers de Vilafranca i la Jove de Tarragona. Són les darreres novetats al mapa de les 69 poblacions de 9. Si la llista es per places o espais concrets on s’han realitzat els castells resulta de gairebé el doble, ja que diverses localitats tenen més d’un espai que ha vist castells de 9.

En el la dècada dels 80 del segle XX, els castells de 9 van arribar a les places de l’epicentre casteller; Valls, Tarragona i Vilafranca, de la mà de la Colla Vella, van ser les primeres. Terrassa s’hi va incorporar a finals de la dècada amb els Minyons.

Als anys 90 els castells de 9 van saltar a 23 municipis catalans, començant per les places històriques del Vendrell (1991) i la Bisbal (1992). Entre aquests, van destacar Barcelona (1994), a més d’altres ciutats significatives, com Girons i Lleida, i indrets singulars, com Perpinyà a la Catalunya Nord o el Monestir de Montserrat.

A tombant de segle hi va haver una frenada en l’expansió de noves de places de 9. En la primera dècada del nou segle se’n sumen 13.  Aquest xifra menor que a l’anterior decenni coincideix amb el descens del nombre de realitzacions de castells de 9 que es va registrar a partir de l’any 2001 i durant bona part de la dècada. El 2001 es van arribar a assolir 121 castells a partir del 4de9f. Aquesta xifra baixa en els anys següents: 91 (2002), 76 (2003), 84 (2004), 92 (2005), 79 (2006), 84 (2007), 92 (2008) i 98 (2009). Tot i això, destaca la fita la de portar castells de 9 a Mallorca a principis dels 2000.

La dècada actual es va encetar amb la primera plaça de 9 no catalana. La Colla Vella va portar el 3de9 amb folre a la Xina (2010). L’any següent, els Castellers de Vilafranca el van fer a l’Índia. Aquest 2015, els de Vilafranca van exportar a Itàlia el 3de9 amb folre i la Jove de Tarragona el primer 4de9 amb folre fora dels Països Catalans. En total, s’han afegit 28 municipis nous en cinc temporades i mitja de la dècada dels anys 10. Entre aquestes noves poblacions hi figuren el cim de la Mola conquerit pels Minyons. Només l’any passat 7 municipis van ingressar com a places de 9 (el nombre més alt en una temporada); enguany ja en són quatre a meitat de curs.

Cronologia de municipis que han esdevingut plaça de 9:

*: Indrets singulars. Montserrat (Monistrol de Montserrat) i la Mola (Matadepera)

**: Fora dels Països Catalans: Hangzhou (Xina), Thane (Índia) i Milà (Itàlia)

JORDINA ARMILLA

Foto portada i foto 1: 3de9 amb folre dels Xiquets de Tarragona als Pallaresos

Foto 2: 3de9 amb folre carregat dels Castellers de Barcelona a Begues

Foto 3: 3de9 amb folre de la Colla Vella a Vila-seca

Articles relacionats

Les 101 places de 9: un viatge

Altes i baixes entre les places de 9

Més de 3.000 castells a partir del 4de7

La història castellera rebenta