Això de valorar els castells en punts és i serà sempre font de debat. Partidaris i detractors animen les sobretaules i les xarxes socials en un discussió sense fi. Els castells –com moltes altres manifestacions artístiques– poden valorar-se de moltes maneres i cadascú pot considerar com més li plagui el seu valor o mèrit. Però els castells són una activitat popular en què els seus resultats són quantificables i això obre moltes possibilitats, sobretot des del punt de vista periodístic i competitiu. Elements intrínsecs de l’activitat són la valoració i quantificació necessària per discernir la superació de les colles (particular o entre colles). Sinó com sabríem quin castell és més difícil? (el nombre de pisos no és l’únic que  ho determina).

Les cròniques castelleres s’esplaien en el què, en el qui i, si hi ha espai, en el com. El que sobresurt més és el vessant més resultadista; és la més freda però també la més estesa. A les xarxes socials de l’àmbit casteller circulen molts missatges, però sobretot resultats. Pocs són els tuits –inclosos els de les pròpies colles– que destaquin durant una diada altres valors que no siguin el resultat. Tenint en compte això, és recurrent parlar de com es valoren els castells.

Diumenge passat, dues diades van generar registres que donen per a continuar debatent sobre el valor dels castells, el dels descarregats i el dels només coronats. També sobre la manera de valorar les actuacions.

Els Minyons de Terrassa van provar, per primer cop, el 2de8 sense folre, que va fer llenya i va quedar en intent fallit. Coneixent el pensament de molts minyons, després del debat de les darreres setmanes, ens hem quedat sense saber: quina hagués estat la reacció de la colla en cas de “tan sols coronar” la torre neta? Segurament, els malves haguessin celebrat el primer 2de8sf de la seva història, però a patir d’aquí ja només val descarregar-lo? I si descarregar aquest castell és una anomalia? El 2de8 sense folre s’ha completat només en cinc ocasions, el 10% dels 51 provats. Dit d’una altra manera, el 82% dels intents han caigut. És un castell assumible? Els Minyons deuen creure que sí; les estadístiques estan per trencar-se i els sostres per rebentar-los.

A Valls, la Colla Vella va fer tres rondes al màxim nivell, amb tres castells del grup més alt de la taula de punts del Concurs. Precuisament, en un Concurs aquesta actuació hagués tingut un valor que la situaria com la segona millor de tots els temps, tan sols per darrera de la dels Castellers de Vilafranca de Sant Fèlix 2013. Comptant-ho tot, però, el lloc matemàtic és un altre. El pilar final –la quarta ronda– amb l’espadat de 7 folre rosat relega la gesta global de la Colla Vella al 15è lloc d’entre les millors diades. És aquesta una prova més de l’error de quantificar els castells amb punts? El que queda palès és que és un prova més que la quarta ronda pot distorsionar tot el sistema de punts, com també deixar una ronda en blanc.

Les millors diades de l’Era moderna amb els punts de 3 i 4 rondes, ordenades segons la suma de 4 castells:

CARLES ESTEVE

Foto: Pilar de 7 amb folre amb el qual la Colla Vella va tancar l’extraordinària actuació de diumenge

Articles relacionats:

Sobre els castells carregats

“I tot descarregat!”

Més extraordinaris que mai

Quanta llenya pot suportar la gamma extra?

Quan la llenya és excessiva

Descarregar el més difícil

Quines colles cauen menys?