Durant molt de temps, la Joves ha estat la colla que ha tret millors rèdits del seu assaig. Amb diferència, era la colla puntera que assajava menys; i podríem afirmar que pitjor, no tant per la capacitat dels seus equips tècnics –que era més que demostrada– sinó per la poca constància i relatiu compromís d’una part de la tropa i unes inèrcies difícils de superar. Amb això han hagut de lidiar tots els caps de colla dels diables vermells. I prou que ho han patit.
Després de la diada del Pati, ara fa dues setmanes, algú del carrer Gassó es preguntava en públic de què servia assajar tant si després no recollien els fruits a plaça. Eren òbviament comentaris en brut, sense passar pel túrmix de la reflexió i motivats pel lògic desencís de l’ensopegada que va suposar la caiguda del 4de9 amb folre. Però significatius en una parròquia més acostumada a obtenir resultats per la tradició, l’escut i les aptituds dels seus castellers de tronc que no pas pel mètode.
I això ha canviat, perquè si hi ha una cosa que ha aconseguit introduir Jaume Galofré, Galu, a la Joves ha estat mètode. El cap de colla dels vermells té perfectament dissenyat el full de ruta i sap quin és el camí per arribar a les fites que es planteja, malgrat que això li impliqui rebaixar el llistó en relació a altres anys. Fa mesos que Galu va escriure què volia fer per Sant Joan –i, de fet, per a bona part de la temporada–. La seva actitud pacient i tranquil·la el protegeix davant els qui exigeixen resultats immediats i recorre a una màxima que (gairebé) mai falla: l’assaig ho decideix tot.
La Joves es presenta a Sant Joan amb uns resultats d’inici de temporada discrets, però no excessivament diferents dels que havia previst Galofré i, de fet, en la línia de les darreres temporades. La caiguda del 4de9f del Pati no entrava, òbviament, en les previsions; i els càlculs inicials també preveien haver fet algun 3de8 més. Però Galofré té credencials: està tranquil com l’home de gel i convençut que la lògica d’assaig s’imposarà a plaça, malgrat que això impliqui estrenar tres castells d’una tacada: 4de9f, 3de9f i 2de9fm. Per fer això, a més del treball a l’assaig, sap que també pot recórrer a la raça castellera de la seva colla, que és capaç d’aquests episodis i de molt més.
Els assaigs que els vermells han realitzat les darreres setmanes són els més complets fets mai abans de Sant Joan. Fa tres setmanes van alçar el 3de9 amb folre fins aixecador, una cosa mai vista al carrer Gassó. Com també és estrany fer-ho fins a dosos, que enguany s’ha executat en quatre ocasions. El sistema de les barres ha permès treballar totes les parts del folre i les manilles del 2de9fm, construcció que diumenge van alçar fins a quints. El Galu està tranquil: afirma que ja ha vist l’actuació de demà a l’assaig. I que la tranquil·litat l’acabarà per mostrar a plaça.
SANTI TERRAZA
Foto: Assaig de 2de9fm a les barres, l’any passat
Articles relacionats:
