La nova taula de punts del Concurs entra en vigor demà i s’aplicarà a les actuacions que computin per establir la classificació que dóna accés a les diferents sessions i incideix en la composició dels grups que acaben determinant la ubicació a plaça i d’ordre. Però, a més, la taula de puntuacions es fa servir per calcular rànquings, valorar oficiosament els resultats en dies de màxima competència o elaborar llistats de millors actuacions. La nova taula afecta de ple als castells nous i als de màxima dificultat i és per això que després de Sant Fèlix està provocant un debat a l’alçada d’aquests castells.

Segons la nova taula, el millor castell de Sant Fèlix va ser la torre de 8 sense folre descarregada dels Castellers de Vilafranca. Amb l’anterior taula ho era el 3de10fm. El canvi d’ordre en el grup 7 –el de màxima dificultat– relega als castells de 10 per sota dels sense folre i, per tant, el 4de9 sense folre descarregat de la Colla Vella va ser el segon millor castell de la jornada, segons la taula nova. Aparentment no passa res, però a l’hora de fer titulars, escollir imatges o fer èmfasi en les cròniques sí que té transcendència. El periodista té suficient criteri per destacar un castell per molts motius a banda de la puntuació, però no és pot viuré aliè al que marca l’únic document existent que valora els castells. Són els propis castellers que sovint invoquen aquests nivells de dificultats, no pas els periodistes, que poden donar major importància a un castell més puntuat però significatiu per algun altre motiu. S’acusa sovint als cronistes de ser resultadistes, quan precisament són criticats quan agafen criteris, per destacar quelcom, fora de les normes no escrites.

Els canvis de puntuació faran que a partir de demà canviï l’ordre de les d’actuacions més completes de la història segons la valoració del Concurs –l’única que existeix, ni partidaris ni detractors han fet cap altra proposta mai, però sí són capaços de dir quina és la seva millor actuació (en base a què?)–. Segons la nova taula, la diada més valuosa és la de Tots Sants 2015 dels verds, que van igualar aquest dimecres a Vilafranca. Dels quatres castells d’aquesta diada, la torre neta passa a ser el castell més valuós, per davant del castell de 10. Però és que el segon i tercer millor resultat també passen per davant de la que fins avui havia puntuat més. El major valor del 4de9sf sobre el castell de 10 relega a la fins ara millor a la quarta plaça. Si es tenen en compte les tres rondes castelleres, segueix obtenint més punts la diada de Santa Úrsula 2016 de la Colla Vella –amb una i altra taula de punts–.

Hi ha consideracions per tots els gustos, però el dia del Concurs totes les colles participants acataran i es regiran per aquesta nova puntuació. Tot i això, el debat està obert i més que ho estarà. La quantitat de matisos tècnics i de mèrits que influeixen en els castells són tants que es fa difícil pensar en una acceptació generalitzada a curt termini. Així que la polèmica està servida i durant algun temps s’haurà de conviure amb diferents maneres de valorar –com quan alguns comptaven en pessetes i d’altres en euros–.

Els castells sempre han pecat, des del seu inici, de la necessitat de comparar actuacions entre colles o entre les d’una mateixa colla –per saber quina superava a quina altra–. Estar subjectes a un continu canvi de valor dels castells fa difícil que el debat s’apaivagui i, ans el contrari, sembla que pugui atiar els fantasmes dels interessos particulars. La proposta d’equiparar castells seria una solució salomònica i evitaria intentar resoldre periòdicament si va ser primer l’ou o la gallina –si valen més els castells de 10 o els nets–. Ara estarem un temps en què hi haurà qui encara anirà amb hora vella, com quan canvien l’hora, o qui comptarà amb pessetes. També n’hi haurà que preferirian allò que va inventar el periodista esportiu José Maria Garcia amb “la otra liga”, quan ell atorgava dos punts a les victòries de tres punts de la lliga de futbol.

Puntuar als castells per igual dins d’un mateix grup pot generar alguna incongruència però segur que és més assumible que el caprici de dir que el 4de10 amb folre i manilles val més que el 2de8 sense folre; i d’aquí dos anys dir el contrari. El Butanito segur que sabia que guanyar un partit de futbol a casa davant del cuer era més fàcil que vèncer a casa del líder, però mai el vaig sentir a discutir que les dues coses valguessin el mateix, ni  anar canviant el valor segons les sensacions. Ara tenim tres opcions: acatar la nova taula, passar de tot i comptar amb la que més ens convingui o d’una vegada per totes fer-ho més fàcil i entenedor per tots: sense tants canvis, amb una taula simplificada i no subjecte a les impressions de cada moment.

Top100 segons la nova taula vigent a partir de l’1 de setembre de 2017:

Taula vigent fins avui:

CARLES ESTEVE

Foto 1: Tde8sf dels Castellers de Vilafranca (F. Fèlix Miró)

Foto 2: 4de9sf de la Colla Vella (F. Fèlix Miró)

Articles relacionats:

Els límits de cadascú

Tornen els millors verds en un memorable Sant Fèlix

Objectius a l’abast, però al límit

20 anys del Sant Fèlix dels supercastells

Un Top 100 cada cop més exigent