Marreques per la igualtat

Els Marrecs de Salt són una colla moderna. A banda de fer bons castells, de 9 pisos fins i tot, han destacat pel treball en integració i igualtat. La colla gironina té aquest any presidenta i cap de colla: dues dones amb caràcter i que plasmen que les dones van entrar al món casteller per fer-lo millor i equitatiu.

Iruna Rigau continua un any més de cap de colla –serà el tercer any, el que enceta el seu segon mandat–. Amb ella van arribar els castells de 9 i la colla ha experimentat una evolució admirable. És el fruit d’un treball llarg d’una colla que va liderar projectes com “Tots som una colla” d’integració de nouvinguts i que ha tingut dones destacades sempre. La presidència enguany s’escau en una altra dona: Mònica Masó: vinculada a la colla des del 2001, membre de l’equip de canalla en els darrers anys i que ocupa de posicions de crossa.

La Iruna i la Mònica són les cares visibles, cap i presidenta, d’una colla que aposta per la igualtat però sense necessitat d’aplicar normes de paritat. Segons ha explicat la nova presidenta, els de Salt, són una colla on les dones hi són molt presents tant a la junta com a la tècnica i per tant podia passar que coincidissin en una candidatura. Masó ha dit que “sempre hem fet els equips pensant en la colla i no amb el sexe de les persones, i sobretot comptant amb gent motivada i amb ganes de treballar”.

La colla viu la igualtat amb normalitat donat que són una entitat on les dones hi són molt presents: l’any passat l’assemblea van haver de votar que no a la paritat, ja que havia de plegar gran part de tècnica perquè hi havia més dones que homes. Tot i aquesta sensibilitat existent, a més, han impulsat una comissió d’equitat per tal de seguir vetllant per la igualtat de totes les persones.

Des dels Marrecs es congratulen que cada cop hi ha més colles on hi ha dones al capdavant. També destaquen el fet que la Coordinadora hagi impulsat una comissió d’equitat. Segons la presidenta dels gironins un exemple que “s’estan dedicant esforços a equiparar el paper de la dona i que tingui el seu reconeixement a tècnica i junta”.

Des dels inicis de la colla la dona ha tingut un paper determinant: fos per formar part de junta o tècnica o per les posicions que han ocupat a tronc o pinya. En l’estrictament casteller, en la construcció de torres humanes, han comptat amb dones que han ocupat posicions importants a la soca o als folres de la colla. Han tingut baixes de castell de 8, una de castell de 9, porta crosses i porta primeres a la soca, han fet d’agulla de castells de 8, crosses a la soca i als folres, una terça de castells de 8… L’any passat la cap de canalla, la cap de pinyes i la cap de colla van ser dones. El fet de ser de la ZNT (Zona No Tradicional) no han tingut una visió antiga dels castells com a força bruta i amb la voluntat de sumar el màxim de membres no han fet distincions entre dones i homes. Des dels Marrecs de Salt tenen clara la filosofia i l’apliquen sense prejudicis: els castells es caracteritzen per ser sumatoris; tothom ocupa un lloc dins de la colla i per tant cal donar exemple d’igualtat de gènere, origen o color de pell.

JORDINA ARMILLA

Articles relacionats:

L’Aurora va ser la primera

Dones que porten el pes

L’autosuficiència de les borinotes

Les dones han fet els castells més grans

Les dones dels Xicots i el 4de8

Dones al terç del 4de8

El tap al quart

Mitja família al pis de sisens