Tarragona és una ciutat que s’enamora de si mateixa per Santa Tecla. No és un cas únic, però és cert que la dimensió ciutadana que té la celebració fa que durant els dies de la Festa Major, la forta capacitat autocrítica que té un significatiu sector de la ciutat durant la resta de l’any queda en segon terme. Per Santa Tecla, toca afirmació local, toca reforçar la identitat i treure l’orgull a passejar. I per Santa Tecla, els castells prenen un protagonisme molt gran. Fa 15 anys, es va decidir fer una aposta per una gran diada castellera que fes conviure les millors dues colles locals amb les millors de fora, i quedava fixada el primer diumenge de festes. Durant tot aquest temps, la capacitat de renovar-se que ha tingut aquesta diada ha estat notable, fins al punt que a la d’aquest diumenge s’ha volgut reinventar la fórmula del sorteig de l’ordre d’actuació, fent sortir els caps de colla al balcó. El primer diumenge de festes és el gran laboratori d’aquesta voluntat de Tarragona de millorar les diades castelleres, que després, poc a poc, es va exportant. Zona tradicional, sí, i capacitat de canviar el que calgui per millorar, també. És el que té estar enamorat, que et pot canviar la vida. Malament fa el qui, estant enamorat, no fa res per aconseguir ser correspost. I Tarragona ho treballa. I el millor del cas és que encara queda marge de millora, com buscar una solució per reduir temps d’espera quan hi ha peus desmuntats, però això mereixeria una altra anàlisi, més acurada.

La diada té una colla que li té molta estima. És la Colla Vella. El primer diumenge de festes va ser l’escenari d’aquell 4de9 amb folre i pilar descarregat per la Colla Vella que li va suposar, a l’any 2014, l’acceleració en el seu camí cap al lideratge del món casteller. I, si hi havia dubtes, aquest lideratge avui ha quedat molt clar, perquè la Colla Vella s’ha mostrat inabastable.

La Vella, neta. Arrencar una diada amb un castell de la dificultat del 2de8 sense folre i fer-lo, un cop més enguany, amb la seguretat i solidesa que fan semblar fàcil el castell, està a l’abast de ben pocs. Atacar a la segona ronda el 4de9sf i donar una lliçó de com es pot defensar quan mitja plaça esparava l’ordre del cap de colla de desmuntar-lo, ja està a l’abast de menys. I rematar-ho tot amb el 5de9f, permet que es pugui dir que la Vella és ara mateix inabastable. Aquest 5de9f, el castell més petit de la Vella, ha estat un límit al que cap altra colla ha arribat, tot i haver-ho intentat.

És el primer cop fora del Concurs que es descarreguen els dos castells nets. La Vella ho havia fet l’any passat i els Castellers de Vilafranca al Concurs del 2012. Poca broma. L’actuació d’aquest diumenge és la novena en importància en el Top 100 de les diades catelleres, comptant tres castells, en la llista que fa el Baròmetre Casteller.

La feina feta per la Vella durant la temporada passada amb els castells nets, quan es va conjurar per guanyar el Concurs, encara li dona fruits i li permet mirar a la resta a molta distància. Ara bé, justament amb el 5de9f ha passat una cosa que no deixa de ser una mostra del punt dèbil (aparent) de la colla aqueta temporada: En un segon peu del 5de9f, el folre s’ha ensorrat. Ha estat d’aquelles escenes que fan pensar, “ui… falta molt d’assaig!”, i que han provocat algun comentari que deia que la Vella, enguany, no excel·leix en els folres. Però com que de seguida hi han tornat i han descarregat el castell, cal acceptar que l’ensulsida ha estat un error puntual. Sigui i com sigui, vist el que s’ha vist a Tarragona, ja amb tota la gamma de castells intentats enguany descarregada, queda el repte dels 10 pisos, que convé no oblidar que són els castells que donaran la victòria al Concurs de l’any que ve. I el gran repte dels inèdits, perquè 3de9sf i 2de9sm van prenent forma al Portal Nou. Aquest panorama és el que permet afirmar que la Vella es mostra inabastable.

Curiosament, un cop més, la Colla Vella no ha pogut rubricar la gran actuació que ha fet amb el pilar de 8. La lesió de la sisena del pilar, Sara Rubio, a Vilafranca, encara s’arrossega, i per això s’han conformat, com per Sant Fèlix, amb el pilar de 6. A la tarda, al dinar de la Colla Vella a la plaça del Rei, el Chartreuse, beguda oficial dels tarragonins de tota la vida, corria a cor-què-vols.

La Jove, valenta. A la Colla Jove de Tarragona no li han anat les coses com volia, però ha sortit de plaça amb l’aleta de tres castells de gamma extra, i ha quedat segona de la diada si comptem punts. Aquest cronista no és partidari de comptar punts en una diada, però com que hi ha colles que sí que sovint acaben definint l’estratègia d’una actuació per sortir guanyadores, és bo remarcar el detall.

L’inici de l’actuació amb el 9de8 ja mostrava que l’aposta pel 3de10fm haurà d’esperar, potser a dilluns que ve, quan tornaran a la plaça de la Font amb les altres tres colles tarragonines. El primer gran repte de la Jove arribava a la segona ronda, amb el 5de9f. L’havien descarregat per Sant Magí, però a el Catllar no se’n van sortir. S’ha carregat bé, però terços estirats i molt de moviment a quints i sisens han acabat fent cedir al castell. Tot i la caiguda, a la tercera ronda la colla no s’ha cohibit, al contrari. Com a bona colla gran que vol ser –i és–, la Jove ha afrontat un nou repte majúscul, el 4de9 amb folre i l’agulla. El castell ha presentat problemes evidents i importants ben aviat, especialment (un altre cop) als pisos de quints i sisens, però Santa Tecla ha estat generosa amb la Jove, i el que no es va poder salvar a Vilafranca per Sant Fèlix, aquest cop el tronc del 4 ha tret forces i equilibri d’on no n’hi havia per poder deixar el pilar nu sobre la pinya. La descarregada del 4 ha estat èpica. A la sortida del pilar, l’enxaneta, que ja es devia veure a terra per tot el moviment que ha notat, ha fet una sortida brusca que ha acabat matant l’espadat. En tot cas, primer carregat de la temporada. I, al final, pde7f de postal.

La Jove juga amb avantatge el primer diumenge de festes, perquè sap que si alguna cosa no acaba de sortir bé, hi podrà tornar el cap d’uns quants dies. I, en aquesta ocasió, amb possibilitat de dos assajos, que poden ser determinants de cara al dia 23.

Vilafranca de circumstàncies. Als Castellers de Vilfranca algú els pot preguntar si realment creuen en aquesta diada de Santa Tecla. És probable que algú de la colla se senti ofès per aquest interrogant, perquè els grans castells que la colla ha portat a la plaça de la Font posen fora de tot dubte el compromís dels Castellers de Vilafranca amb la diada. Però la manca d’efectius que han mostrat avui –la pinya semblava molt justa– justifica que algú s’ho pugui preguntar, sobretot si no ha seguit a la colla durant la temporada, en què aquesta manca d’efectius s’ha fet molt evident en moltes places.

Tot i així, la sortida de l’actuació en forma de torre de 9 amb folre i manilles ha estat de molt de mèrit. Novament, una molt bona torre, potser no la millor de la temporada, però tampoc la pitjor. A la segona ronda, una de les apostes de la diada: el 3de9 amb folre i l’agulla, que aquest cop no els ha sortit bé. La canalla s’ha despenjat quan començaven a sortir enxaneta i aixecador. Ha estat una caiguda lletja, d’aquelles que fan patir. Manel Huguet, Gatsby, el veterà casteller dels Verds, s’ha trencat un braç, i problablement es pedrà la resta de temporada. L’any passat ja va patir una lesió en un tres amb l’agulla. La caiguda, és clar, ha condicionat la resta de l’actuació, que han completat amb un bon 3de9f, un 4de9f bellugadís i un excel·lent pde7f. El 3de10 anunciat no ha tingut oportunitat de plantejar-se per les circumstàncies, encara que queda el dubte de si l’haguessin pogut fer, donada la migradesa de la pinya per atacar un castell de 10.

Els Xiquets, dissortats. A aquestes alçades de la temporada ja es fa difícil descriure l’estat dels Xiquets de Tarragona. Per la Diada, aconseguien desfer el malefici que estaven tenint enguany amb el 5de8, però aquest diumenge hi han tornat a ensopegar. Ha estat a la primera ronda, de manera que la caiguda els ha condicionat. En tot cas, l’intent no ha estat prou argument per renunciar a un altre objectiu de la diada, el 3de9f. Han fet dos intents. El primer no es veia excessivament malament i, fins i tot, el cap de colla ha reconegut per televisió que potser s’havia precipitat fent-lo tirar avall. El segon ja es veia més lleig. L’han fet després d’un 4de8 amb el que buscaven asserenar els ànims. I han acabat, a la cinquena ronda, amb el 3de8.

Com la Jove, els Xiquets de Tarragona tenen una segona oportunitat  dilluns 23, dia de la patrona, Santa Tecla. Queden assajos. I no estaria de més que li posessin una espelma a la patrona, perquè tanta mala sort arriba a un punt que no té explicació.

Diada de màxims, doncs, amb molt de públic a la gran plaça de la Font fins passades les dues de la tarda, quan els dinars de diumenge han fet que una part del públic comencés a desfilar. I diada que només s’ha vist per TAC12 i castells.tv. A Penedès TV no li ha interessat, o no ha pogut o no ha volgut fer cas al seu alcalde i als acords als que va arribar, i no ha connectat. Visca la televisió local!

Quinze anys després, l’invent del primer diumenge de festes s’ha demostrat un gran invent. Perquè ser de la Zona Tradicional no està renyit amb la voluntat d’innovació. A Tarragona, d’això, en saben, sobre tot si parlem de castells.

Llegiu la crònica i els castells de la resta del cap de setmana.

FRANCESC DOMÈNECH

Fotos: Fèlix Miró

Resultat de la diada:

Xiquets de Tarragona: 5de8(i), 4de8, 3de9f(id), 3de9f(id), 3de8, pde5.

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 9de8, 5de9f(c), 4de9fa(c), pde7f

Castellers de Vilafranca: 2de9fm, 3de9fa(i), 3de9f, 4de9f, pde7f

Colla Vella dels Xiquets de Valls: 2de8sf, 4de9sf, 5de9f, pde6