Entre els diferents enigmes que queden per resoldre de la primera època d’or dels castells, un d’ells brilla amb llum pròpia: es va arribar a fer el 3de9 sense folre? La qüestió té tots els ingredients per obrir un debat d’aquells que, a hores d’ara, dubtem que es pugui tancar satisfactòriament per a totes les parts: cròniques confoses, testimonis contradictoris, estudis sense referències, literatura, etc. etc.

Com que el tema ja ha estat debatut i analitzat abastament (vegeu, per exemple el llibre Les Meravelles del món casteller I), avui farem un recull de les dades que s’han trobat i amb les quals, els detractors i els favorables, sustenten les seves respectives opinions. En aquesta llista hem inclòs les noves troballes que s’han produït els darrers anys.

Tarragona, Santa Tecla 1851. “… se corrió la voz de que se trataba de probar de hacer una de nueve pisos …la primera se completó, pero al descender el niño que forma la cúspide de la torre, o mejor la veleta, desplomóse por su base … La segunda, reforzada cual convenía ó como los inteligentes lo juzgaron preciso, se llevó a cabo y la deshicieron sin percance alguno“. (Diario de Barcelona, 28 de setembre de 1851. Són els primers castells de 9 de la història).

Torredembarra, Santa Rosalia 1852. “No se contentaron ya con el castillo de nueve limpio desde los segundos…” (Diario de Barcelona, 8 de setembre de 1852).
Testimoni de Ramon Barrufet Fàbregas, Blanco (1882-1949): “l’any que es va casar el meu padrí es va fer el tres de nou” (Es refereix a l’Anton de l’Escolà, que es va casar el 1879).

Vilafranca del Penedès, Sant Fèlix 1880. “Li van entrar ‘celos’ (a la colla Vella) i ella que si per competir, va fer el castell de nou com l’altre colla però aquest casi net, puig fòra de les crosses no hi havia quasi ningú. Si arriben a caure es fan malbé…” (Dietari de Pere Bolet Artigas, 1870-1935).

Tarragona, Santa Tecla 1881. “…le daré el resultado de las torres de más mérito que se han levantado: Colla Nova: 3 de a 9 comunes, 3 de a 9 limpios, 4 de a 9 comunes, 5 de a 8 limpios… Colla Vella: 3 de a 9 comunes, 4 de a 9 con ayuda, 4 de a 9 limpios, de a 8 limpios” (Diari La Opinión del 28 de setembre 1881. Crònica signada per Ramon Roca i Vilà).

Narració inclosa a la novel·la Vilaniu (1885), de Narcís Oller Moragas (1846-1930). “l’enjaneta havia arribat ja a escalar aquella torre oscil·lant i buida, formada només per tres pilars de set homes, enllançats pel frèvol encreuament dels braços; i damunt l’esquena de l’aixecador, que estava ajocat sobre els setens, aletejava ja… l’enjaneta”.

Descripció de Cosme Vidal Rosich (1869-1916) escrita el 1894. “Un tres de nou sense crossas, es una cosa verament extraordinaria, tant, que segons testimoni de molts aficionats, sols s’ha lograt á cap una sola vegada á Tarragona (…) En la formació d’aqueix estrany edifici de cossos humans, sense contar las crossas, entran 22 individus”.

Descripció de Francesc Ballester i Castelló (1865-1950) escrita el 1917. “allò que havia començat amb el pilar de tres acabà amb el tres de nou, net.(…) BRUT O NET.- Els castells són nets o bruts segons sigui la manera de pujar-los. Hi ha, per exemple, el 3 de 9, en el qual no sols s’aguanten les cames dels segons, sinó que cal aguantar també les dels terços i per això cal fer un pis més a l’entorn de dits segons. Això no vol dir que de vegades no s’hagi fet net”.

Descripció de Lluís Via Pagès (1870-1940) escrita el 1899. “–Ell i vos sempre estavau á punt de pararlo’l castell de nou. / –Aquí mateix el vam fer tot net, ara fa trenta anys.. y encara’m sembla que hi tornaría! Cóm enganya’l cor!”.

Fragment de la narració Lo Castell de Nou (1901), de Ramon Ramon Vidales (1857-1916). “Van á fer lo castell de nou; l’any passat lo va fer la colla Nova y naturalment, la Vella no ha de quedar endarrera, al contrari, vol fer més, vol ferlo net”.

Descripció de Lluís Via Pagès (1870-1940) escrita el 1919. “I què direm de Vilaseca, a on, per no ésser menys que els tarragonins, muntaren el castell de nou sense crosses. I de Vilafranca, on tingueren la pocavergonya de fer-lo net i a més l’espadat de vuit?”

Entrevista a un tarragoní el 1935. “…forçuts tarragonins, com eren el Pau del Blau, els germans Torrich, Esperidión, Pardises i altres. Amb la seva ajuda, les colles de Valls arribaren a fer el tres de nou i l’espedat de set”. (Catalònia, 22 de setembre de 1935, reproduïda a Santa Tecla en la segona república, 2007).

Aquí tenim totes les cartes damunt de la taula. Els lectors podran tenir una idea del material existent per decidir-se per donar el 3de9 sense folre com a una realitat al segle XIX o, senzillament, com un somni dels nostres avantpassats.

*Aquest article va ser publicat al número 20 de la Revista Castells, el maig-juny del 2008

Llegiu més:

L’essència (i la salsa) dels castells, de Santi Terraza (28 d’octubre de 2019)

Valls venç el mite: Gloria a Santa Úrsula, de Francesc Domènech (27 d’octubre de 2019)

La cursa pel 3de9 sense folre (Episodi V), de Santi Terraza (26 d’octubre de 2019)

La cursa pel 3de9 sense folre (Episodi IV), de Santi Terraza (24 d’octubre de 2019)

La cursa pel 3de9 sense folre (Episodi III), de Santi Terraza (21 d’octubre de 2019)

La cursa pel 3de9 sense folre (Episodi II), de Santi Terraza (10 d’octubre de 2019)

La cursa pel 3de9 sense folre, de Santi Terraza (3 d’octubre de 2019)

El 3de9sf entra en joc, a càrrec de Santi Terraza (29 d’agost de 2019)

L’arquitectura del 3de9 sense folre, a càrrec de Lluís Esclassans (24 d’octubre de 2017)

El maldecap d’inventar-se un pis, a càrrec de Santi Terraza (14 de setembre del 2017)

El 3de9 sense folre truca a la porta, a càrrec de Santi Terraza (29 de setembre de 2016)

Per què Santa Úrsula és diferent?, de Santi Terraza (21 d’octubre de 2016)