De menys a més es pot definir l’any dels Castellers de Vilafranca. Els canvis en les alineacions ha fet que els terminis s’endarrerissin. En comparació amb el 2018, les xifres de castells bàsics de 9 i el primer gamma extra han estat més curtes al principi. El primer 4de9 amb folre no va arribar fins a principis del mes de juliol a la diada del Pla de la Seu de Tarragona. D’altra banda, la torre de 9 amb folre i manilles s’estrenava sense contratemps a les Santes de Mataró.
En ple estiu, i per quarta temporada consecutiva, la festa major de Vilanova va tornar a ser l’escenari de posada en escena del 3de10 amb folre i manilles. Els penedesencs tornaven a ser colla de 10 abans de Sant Fèlix, encara que es va quedar a mitges. Tres setmanes després, l’endemà d’un Catllar sense presentar batalla i amb una caiguda de 3de8 amb l’agulla, tornaven a coronar el colós a l’Arboç. La sensació va ser inferior al de Vilanova i l’objectiu es va quedar molt lluny del propòsit de la descarregada final.
Per Sant Fèlix, a pesar de tornar a deixar el 3de10 amb folre i manilles carregat, van demostrar la lluita fins a l’últim minut. Van aconseguir recuperar el 3de9 amb folre i l’agulla. També van plantar sense problemes el 2de9 amb folre i manilles i el pilar de 8 amb folre i manilles. Fins i tot, es van atrevir amb el 4de9 sense folre, encara que el 30 d’agost es va veure que aquesta construcció no estava del tot madura.
El recorregut dels vilafranquins abans d’acabar la temporada va presentar dificultats. Per Santa Tecla i al Mercadal de Reus, van renyir amb el 3de9 amb folre i l’agulla, estructura que ja no tornarien a intentar en cap ocasió més. D’altra banda, a Sitges, l’últim diumenge del mes d’octubre, es van anotar el primer 10de8 de la història, fita inèdita fins al moment.
Per Tots Sants, els verds van parlar clar a la plaça de la Vila. De sortida, es van complicar la vida amb el 3de10 amb folre i manilles i fins al punt d’aparcar-lo de forma momentània. Van agafar aire amb la torre de 9 amb folre i manilles i tot seguit es van enfrontar amb el 4de9 sense folre, castell que feia tres temporades que no descarregaven. El canvi d’estratègia els va sortir rodona. L’estructura va mantenir les mides durant tota l’execució i la canalla, sense nervis, es va retirar amb molta finor. La consecució del castell total els va donar ales per completar els deures que s’havien proposat. A la quarta ronda, van tornar-hi amb el 3de10 i aquesta vegada, després d’encadenar tres caigudes consecutives, es van contenir els nervis. I un any més, la colla era l’única del país capaç de descarregar castells de 10 i sense folre.
El final de temporada estel·lar dels Castellers de Vilafranca coincideix amb l’acabament del mandat de Toni Bach. Després de quatre anys com a cap de colla, amb moments alts i baixos, la nova tècnica, que s’escollirà el pròxim mes de febrer, tindrà l’objectiu de recollir els fruits amb els canvis que s’han fet enguany. El repte del 2020 no és cap altre que tornar a guanyar el Concurs de Castells de Tarragona, títol que el 2018 no van aconseguir.
Articles relacionats:
