La Santa Úrsula 2019 d’ara fa un any protagonitzada per les dues colles dels Xiquets de Valls encara esdevé tema de conversa en molts racons. L’actual situació sanitària de la Covid-19 que ha provocat l’aturada de l’activitat castellera fa que hi hagi moltes estones lliures per analitzar el que molts experts defineixen com “la culminació de la Segona Època d’Or”. I és que quan tornin els castells, tothom ha de ser conscient que costarà tornar al nivell que hem conegut fins ara.

Tal dia com avui de fa un any, la plaça del Blat va ser testimoni d’una demostració de lluita, estratègia, rivalitat i aplaudiments conjunts per la consecució del 3de9 sense folre. Vella i Joves es posaven d’acord per fer-li l’aleta al castell més difícil que s’havia intentat en l’època contemporània. Veritables seqüències de nervis que, fins i tot, van arribar al cor de persones no afines als castells.

A Valls, les setmanes prèvies a Santa Úrsula van ser d’allò més intenses. Als locals d’assaig es respirava, malgrat la convulsió que havia generat la sentència del Procés, fam de 3de9 net. Al Portal Nou i el carrer d’en Gassó es feien la 1, les 2 i, fins i tot, les 3 de la matinada per posar madur “el mite dels castells”.

A plaça, el dia 27, el duel vallenc estava més que servit. La primera ronda contenia estructures netes, les quals tenen menys puntuació en un Concurs de Castells, però et poden servir situar-te en posicions capdavanteres. La Joves sortia primera amb un 2de8 sense folre, un castell dominat a plaer des del 2017. A l’altre costat, la Vella responia amb el 4de9 sense folre, un altre castell que mantenien descarregant-lo des del 2015.

Després de l’escalfament amb el 2 i el 4 net, la Joves presentava les credencials per anotar-se el 3de9 sense folre. L’ascens del “mite” va ser còmode. En el moment, però, que se situaven els sisens la canalla va fer marxar enrere. Els nervis passaven factura als diables vermells, els quals optarien per enlairar un 4de9 amb folre en torn de repetició.

A la segona ronda, la Colla Vella havia escollit el 2de9 sense manilles, però la tècnica encapçalada per Albert Martínez canviava la seqüència del guió. Era el moment d’enfrontar-se al 3de9 net i convertir-se en la primera colla capaç de fer-li l’aleta. La jugada sortia rodona. L’execució del castell no va ser del tot perfecta. Tremolava per totes bandes. Malgrat el sofriment del tronc, la canalla va respondre amb rapidesa. I sí, aleta dels de la camisa rosada amb el primer plat suculent de la diada. La plaça del Blat esclatava, però encara havia d’arribar la rèplica…

El 3 net de la Joves es va fer esperar. A la tercera ronda, els de la camisa vermella el tornaven a tirar amunt. L’intent pujava amb mides correctes, però l’aixecador va tenir un contratemps a l’alçada de sisens, provocant una pèrdua de temps. Al final, la temptativa se’n anava en orris, però en cap cas això faria llençar la tovallola.

En repetició, la colla dirigida per Francesc Ramon hi tornava a insistir. I després de molts esforços, a partir de la predisposició d’una canalla valenta, la gesta també es va aconseguir. Novament al quilòmetre zero del món casteller saltava dempeus. Era el dia de les colles de Valls i era el dia del 3de9 net. Impossible de definir-ho en una paraula i, avui en dia, de pair-ho.

Al final de l’actuació encara vam ser a temps de veure el 2de8 sense folre rosat. I uns pilars de mèrit amb l’espadat de 8 amb folre i manilles de la Vella i el de 7 amb folre de la Joves. L’escena, però, que defineix aquesta diada és la celebració conjunta de les dues colles cantant una versió vallenca del Cielito Lindo. Sense cap mena de dubte, una seqüència similar (o millor) a la que es pot veure en un Boca Juniors-River Plate o un Sevilla-Betis.

Un any després, els qui ho vam viure en directe enyorem moltíssim aquest ambient, però amb el convenciment com deia, enguany, el lema de la Fira de Santa Úrsula que els castellers i castelleres tornarem aviat a les places.