El mateix escenari que, fa vint mesos, vibrava com mai amb la gesta dels dos 3de9sf carregats pels Xiquets de Valls, aquest Sant Joan s’ha emocionat amb dos pilars de 5, potser els dos pilars més emotius vistos mai, segur que els dos pilars més mediàtics, mostrats en directe per televisió i explicats per ràdios. El que hem viscut durant aquests vint mesos ha estat un malson en forma de pandèmia que requeria un acte simbòlic que produís un punt d’inflexió en un món casteller ara ja descaradament molest per l’oblit institucional que marca el ritme de la recuperació, que prioritza qüestions econòmiques per sobre de la recuperació anímica que aporta la cultura. La recuperació passa també per les emocions, i els castells, que són un immens contenidor d’emocions, no es conformen amb el tracte rebut fins ara. Els pilars de Sant Joan han estat això, un símbol per reivindicar els castells i, per extensió, la cultura popular i la festa com a elements essencials d’una societat que vol tornar a la normalitat.

Limitacions

L’acte ha estat un vist-i-no-vist. Entre l’entrada a plaça de les colles i la descarregada dels pilars no han passat més de 10 minuts, que han estat resultat de la feina de mesos. Ha estat molt estrany, tot plegat. La plaça del Blat i el carrer de la Cort estaven plens de cadires (250 en total) reservades als castellers d’una colla i de l’altra que, amb camisa, han volgut ser presents al primer pilar després de la pandèmia. No hi havia públic. Només castellers, professionals dels mitjans de comunicació i autoritats. I ningú més. En total, unes 400 persones. S’ha estat volgudament estricte en l’adopció de les mesures sanitàries, conscients tots plegats que l’acte que volia simbolitzar la represa dels castells no podia fallar. I s’ha estat volgudament molt curós a l’hora de garantir la presència a la plaça del màxim nombre de castellers possible, per allò de que a la plaça o hi som tots o ni hi ha ningú, més enllà que a l’hora de bastir el pilar el nombre de castellers fos limitat a 50 persones per colla.

Abans d’entrar a la plaça del Blat, el personal sanitari que ha participat en la prova pilot (que no és el mateix que un estudi clínic), ha fet fins a 122 testos d’antígens als castellers, tots negatius. Per ara, en tota la prova, inclosos els assajos, només s’ha registrat un positiu, un únic contagi, asimptomàtic, contret fora de l’activitat castellera. Queda pendent l’últim dels testos, d’aquí a set dies, que es farà a tots els castellers participants en la bombolla dels pilars, i que serà el que permetrà treure conclusions definitives que, segur, s’utilitzaran com a argument per reclamar l’acceleració de la represa de l’activitat, que, d’entrada, implica ampliar el nombre de castellers que pot participar en un assaig, que ara és de 25, i que per a la prova pilot, s’havia fixat en 50.

Pilars ‘fàcils’

Els pilars, analitzats des d’un punt de vista estrictament tècnic, no han donat massa de si. Les colles han anat a assegurar. Ho demostra el fet que els dos segons eren titulars indiscutibles abans de la pandèmia com a segons de pilar de 6, terços del de 7 o quarts del de 8: Jaume Martí, el cap de colla, a la Colla Joves, i Cèsar Torrijos, a qui no deixen retirar, a la Colla Vella. Han estat pilars segurs, sense problemes aparents, i que han presentat la novetat que s’han fet mirant a la plaça, no a la façana de l’Ajuntament com és habitual. Avui tot era excepcional, a la plaça del Blat. Els pilars, cadascun amb el seu toc de gralla, s’han volgut sincronitzar, i les aletes han durat força estona, com per voler garantir que la foto sortís com cal. Tot molt fàcil, cosa que no ha evitat que un simple pilar de 5 i el toc de castell, a la plaça de les grans gestes dels Xiquets de Valls, a més d’un li han fet posar la pell de gallina.

Abans dels pilars, els Vernets de Vilafranca han interpretat el Cant dels Segadors. I encara abans, quan s’esperava l’entrada de les colles, s’ha produït un moment emotiu: els presents a la plaça del Blat han arrencat un llarg aplaudiment quan han vist sortir al balcó de l’Ajuntament Jordi Turull, que just 24 hores abans sortia de la presó després de ser indultat, com la resta de presos polítics. Turull ha tingut un regal: Cèsar Torrijos, que per Santa Úrsula del 2017 va fer el gest que es va fer viral en dir als polítics “No afluixeu” després de descarregar el pilar, li ha regalat la camisa que va utilizar aquell dia com a record.

El paper del personal sanitari

Potser la imatge més significativa que s’ha produït durant el migdia de Sant Joan a Valls, a banda dels pilars, hagi estat la foto de família que, a dins de l’Ajuntament, s’han fet els responsables de les colles amb els metges i tècnics sanitaris que han participat en el pla pilot, i que han estat determinants en el disseny de tot l’operatiu que ha permès que s’hagin pogut veure els pilars. La implicació dels professionals sanitaris en cada plaça s’endevina com una de les claus de volta que poden desbloquejar l’organització d’algunes de les diades castelleres d’enguany, i bo serà que se’n prengui nota.

Les colles de Xiquets de Valls aturaran uns quants dies els assajos, que reprendran ja al juliol. Els dos caps de colla han coincidit a valorar que viuran molt pendents de la possible ampliació del nombre de castellers que puguin participar en un assaig, però que un cop es pugui reunir prou gent per començar a provar estructures d’una certa dimensió, caldria tenir una actuació fixada, una data, per poder definir bé l’estratègia. I aquest és el repte, l’interrogant que Sant Joan no ha contestat: Després de l’acte simbòlic, la incertesa continua planant sobre el món casteller. El calendari, per ara, continua en blanc i en les converses dels castellers en aquest migdia de Sant Joan tot eren especulacions: Podrà haver-hi castells per Firagost? S’arribarà a temps per Sant Fèlix? Què farà Tarragona per Sant Magí? Estaran les coses prou bé a la tardor per poder pensar en actuacions normalitzades? La reivindicació està feta. Llàstima que entre les autoritats convidades hi hagués l’exconsellera de Cultura, Àngels Ponsa, i no l’actual responsable, que hauria vist el pa que s’hi cou, en això dels castells. En tot cas, després de la il·lusió de Sant Joan, toca esperar esdeveniments, i toca continuar gestionant la incertesa.