La segona cita extraordinària del calendari tradicional és la Festa Major de Terrassa. Celebrada al voltant de Sant Pere –el diumenge posterior– acull les dues colles locals i una de convidada –de forma continuada– des del 2002. La Colla Joves i, també darrerament, els Capgrossos de Mataró són les colles foranes més assídues a la cita. S’hi ha vist, per part dels Minyons, el 3de10fm carregat i el pde8fm complet més matiners de la història.

CRONOLOGIA DELS PRIMERS GRANS CASTELLS DE LA CITA

Terrassa convoca una diada castellera que ha agafat transcendència mediàtica darrerament, però va esdevenir en diada de 9 l’any 1993 amb el 4de9f dels Minyons i el 1994 amb el primer 3de9f a la diada –i de retruc la primera tripleta màgica malva–. El 1997 hi van coronar el 2de9fm, descarregant-lo el 2001, i el 1998 va fer el primer intent de 3de10fm de la història. El 1999 va ser torn del 5de9f carregat malva, que també van coronar-lo allà els Castellers de Vilafranca el 2003 i la Jove de Tarragona el 2017. Els Minyons van completar-hi la supercatedral l’any 2015 i la van, fins i tot, coronar a la diada de vigília del 2017.  El 2011 els Minyons hi van coronar el pde8fm, que completarien en la cita del 2015. L’any 2017 va ser el moment per una altra fita primerenca: el 3de10fm(c) més matiner fins al moment.

*És el primer de la colla en aquesta cita però ja s’havia fet abans

MILLORS ACTUACIONS DE LA CITA (3 castells o 3 castells + pilar)

Les millors actuacions de la cita són malves. L’actuació dels Minyons de Terrassa a la Festa Major del 2017 va ser històrica pel castell de 10 coronat, però la del 2015 amb quatre castells extraordinaris també es recorda com una de les millors. Els Castellers de Vilafranca són la colla forana que hi ha fet millor paper, tot i ser convidada poques vegades i per darrera vegada el 2003–.

Els Castellers de Terrassa també han deixat grans actuacions per la colla: amb la clàssica de 8 i pilar de 6 carregat el 2013 o la tripleta de 8 –amb el 2de8f(c)– del 1995.

GRANS CASTELLS PROVATS A LA CITA

A la diada principal de la Festa Major de Terrassa s’han provat dos castells prèmium: un de carregat, un desmuntat i dos fallits. Els Minyons hi van provar el 3de10fm a la temporada 1998 i el van coronar a la cita del 2017. En canvi no van poder fer l’aleta al 4de9 sense folre que van provar dos cops –desmuntat i fallit– per la Festa Major de Sant Pere del 2002. El 5de9 amb folre és el castell completat de major envergadura: descarregat pels malves un cop i tres més de carregats. Verds i Jove de Tarragona també el van coronar allà. El pde8fm s’ha vist completat en tres ocasions per la Festa Major i sempre de color malva. El 2de9fm és el gamma extra més freqüent: amb 16 descarregats pels malves –la meitat dels que han provat en aquest dia–, a més hi figura un dels verds finalitzat i un coronat per la Joves. De 9de8, els Minyons, n’han fet dos a la diada principal i un altre a la vigília del 2014.

Els bàsics de 9 han arribat amb més varietat de colors. Els Minyons acumulen 20 descarregats de cadascun. Pel que fa al 3de9f també l’han dut allà els Capgrossos de Mataró, Castellers de Sants, Castellers de Vilafranca, Jove de Tarragona, Colla Joves i Colla Vella. El 4de9f, a banda de malva, s’ha tenyit de blau mataroní, lila tarragoní i vermell vallenc.

La primera Festa Major de Terrassa amb castells –que sapiguem*– fou el 1899, quan hi va anar la Colla Vella. A la primera meitat del segle XX (1934, 1936, 1947, 1948, 1949 i 1952) s’hi van desplaçar diversos cops els Nens del Vendrell –allà hi vivia l’Emili Miró, que feia d’intermediari–. lL’any 1979, en el darrer any sense colles locals, van ser-hi també els Nens en solitari. Ja el 1980 van actuar-hi les dues colles de Terrassa.  La diada va agafar un caire més local i comptant esporàdicament amb una colla convidada –entre 1988 i 1994–. A partir del 2002 ja hi ha presència forana de forma continuada: sent la Joves de Valls i els Capgrossos de Mataró les colles més freqüents. L’elecció de la colla convidada es fa a proposta d’una de les colles de casa, alternant-se, i procurant el consens entre les colles amfitriones. La convidada se situa al centre de la plaça –entremig de les colles locals–.

*Dades aportades per l’historiador Pere Ferrando.