IniciActualitatUn estudi del CEPAC exposa les pèrdues de les colles de Barcelona...

Un estudi del CEPAC exposa les pèrdues de les colles de Barcelona durant la pandèmia

-

Diada de la Mercè de les colles de Barcelona de 2019.

L’Observatori de l’Afectació de la Covid-19 a les colles castelleres de Barcelona, promogut pel Centre de Proespectiva i Anàlisi dels Castells, l’Institut de Cultura de Barcelona i les colles de la capital catalana han donat a conèixer un estudi en què dona compte de la pèrdua de gairebé 300 hores d’activitat castellera, però també d’entrades de nous membres (uns 40) i la reducció dels ingressos a la meitat. Aquests són els resultats que, com a mitjana, han tingut les agrupacions analitzades.

Una de les tasques desenvolupades per l’Observatori ha estat la recollida de tota una sèrie d’indicadors d’activitat castellera, de massa social i econòmics que permetin fer un seguiment quantitatiu de l’impacte de la pandèmia de la Covid-19. La comparativa d’aquestes dades prendrà tot el sentit quan es pugui completar la seqüència des del 2019 fins la temporada que es pugui considerar de retorn a la normalitat. Tot i això, des del CEPAC, asseguren que amb les comparacions de 2019 i 2020 ja s’han extret conclusions prou interessants.

En primer lloc, les vuit colles de Barcelona van dedicar una mitjana de 295,6 hores a l’activitat castellera (entre assaigs i actuacions) fa dues temporades. A partir d’aquests resultats, l’estudi parteix que en un any de paràlisi les colles han pogut perdre l’equivalent a aquesta quantitat d’hores d’activitat col·lectiva. A hores d’ara, els paràmetres ja superen l’any i mig d’aturada.

De la mateixa manera, l’aturada també ha significat la interrupció en el flux d’entrada de nous castellers i castelleres a les colles. El 2019 el nombre de camises noves repartides va ser d’una mitjana de 40,5 per colla, mentre que l’any passat només va ser de 2,5 amb només dues colles que registraven noves altes.

En l’aspecte econòmic, la dada més contundent és una caiguda dels ingressos a gairebé la meitat. S’ha passat dels 829.617 euros ingressats en conjunt per les vuit colles el 2019 a 427.206 el 2020, exactament el 51,5% de la temporada anterior. La reducció és força transversal entre totes colles. La manca d’activitat ha afectat fortament a algunes de les fonts principals de finançament de les colles: així, mentre el 2019 la contractació de diades (incloses actuacions comercials) va suposar uns ingressos globals de 140.000 euros, el 2020 no van arribar als 7.000.

L’absència d’una temporada regular també ha comportat un descens en les despeses, en aquest cas per sobre del 50%. Hi ha partides importants de despesa que es van reduir considerablement, com ara les activitats socials, o que pràcticament van desaparèixer, com la contractació d’altres colles o el transport. Només s’han mantingut les despeses estructurals, lligades als locals, d’administració o gestió.

Tot i les adversitats, el resultat econòmic final de les colles barcelonines és positiu, bàsicament per dos factors: no gastar en determinats àmbits i el fet d’haver pogut mantenir els ingressos per subvencions i les que deriven de l’administració local. Com a contrapunt negatiu, això ha suposat que augmentés fortament la dependència de les colles respecte de les subvencions públiques, les quals han passat de representar el 31% al 51,6 % dels ingressos.

Des del mateix observatori es vol precisar que aquests resultats econòmics de les agrupacions de la capital catalana no són extrapolables a la resta del país perquè hi ha colles que han patit importants retallades en els ingressos per subvenció i per tant la liquidació del pressupost sigui diferent. En aquest sentit, el CEPAC es troba recollint els mateixos indicadors d’un grup de sis colles de la resta de la geografia catalana amb l’objectiu de comparar els resultats amb els obtinguts a Barcelona.

Articles relacionats

Més de l'autor