El passat dia 21 d’agost, dins el marc de la Festa Major al no fer-se la diada castellera a causa la pandèmia, a la mateixa hora i a la mateixa plaça es va fer la presentació del llibre El Catllar Passió castellera 250 anys de tradició (1770 – 2020), de Joan Rovira i Miró. Vam ser convidats a l’acte uns quants castellers de les colles que hem participat de les diades castelleres d’aquesta població. Feien la presentació el filòleg i casteller Xavier Brotons i el també filòleg casteller i exconseller de la Generalitat de Catalunya Josep Bargalló, a més de l’autor de l’obra.

El llibre és una recopilació de dates i anècdotes castelleres d’aquesta plaça i els articles del cronista del diari L’Opinió Ramon Roca Vilà, el vallenc i secretari de l’Ajuntament del Catllar, a més de fervent incondicional de la Colla Nova dels Xiquets de Valls.

L’èmfasi dels presentadors i del mateix autor se centrà força en l’exhibició d’aquesta colla de l’any 1881 i la ressenya que en fa aquest cronista, sobretot d’un 4de9 sense folre que es va provar en aquella diada i per cert, que se n’ha escrit i parlat molt d’aquest castell. La crònica de Ramon Roca diu “A la una en punto la colla nova empezó levantando el 3 de a 9 muy bien. Enseguida levantó los 4 de a 9 limpios y cuando el anchaneta acababa de llegar a lo alto se derrumbó. Probáronlo nuevament i volvio otra vez al suelo”. Sobre aquest redactat que fa en Ramon Roca cadascú en fa les seves interpretacions (lògiques al cap i la fi) però massa vegades poc rigoroses com veurem.

Primer que res, d’un castell que d’uns anys ençà se’n parla i s’escriu constantment, mai m’havien parlat els seus protagonistes o descendents d’aquest fet, i jo crec que això és bastant significatiu per tenir-ho en compte.

L’autor a la pàgina 54 diu: “Lluís Solsona, amb avants passats castellers del Catllar, va ser el descobridor de la crònica de L’Opinió. En un principi no va donar el castell per carregat, però posteriorment el donà per vàlid”. Haig de dir que Lluís Solsona al seu llibre Geni casteller, publicat el 2010 a la pàgina 115 diu: “I tant que es va complir el programa, i amb escreix!. Un escreix d’intent de quatre de nou net quasi carregat”. Això és exactament el que diu; per tant, quan es busquen referències s’han de transcriure exactament com estan escrites perquè si no és així, no tenen cap valor.

De Pere Ferrando diu: “Per la seva banda, va dubtar en un inici si s’havia coronat o no, però posteriorment va considerar que el primer intent s’havia carregat”. Si el Pere es basa amb el que escriu en Ramon Roca (és l’única referència), no puc entendre la diferència que troba entre el primer i el segon, si diu ben clar que va passar el mateix. Jo crec que el Pere, fa servir en aquest tema més les emocions del cor que no pas el que li dicta el cap.

Del llibre Les meravelles del món casteller, de Xavier Brotons i Joan Beumala diu: “Afirmen que no hi ha prova definitiva per donar per carregat el primer intent de la Colla Nova; és a dir, que queda el dubte raonable de saber si el castell es va coronar o no, però no es pot afirmar amb certesa el primer extrem”. Brotons i Beumala són més discrets i almenys ho posen en dubte.

L’autor continua: “Malgrat que, historiogràficament, no es compte amb proves suficients per tancar el debat d’una manera definitiva, nosaltres som del parer que precisament l’anàlisi des d’una perspectiva lingüística permet apuntar a un castell carregat”. Com es pot comprovar, reconeix ben clarament que no hi ha proves suficients per assegurar res concret per donar-lo per bo, jo pregunto, com és que el dona per carregat? No és un contrasentit?.

El més significatiu per mi va venir a l’hora de les preguntes del públic assistent i com que semblava que ningú volgués intervenir, vaig demanar la paraula per fer-los-hi una observació i és que del que explica a L’Opinió Ramon Roca, només s’agafi la primera part de l’explicació i no la segona que diu: “Probáronlo nuevamente i volvió otra vez al suelo”. Si el van tornar a provar vol dir que no l’havien fet; i si “cuando el anchaneta acababa de llegar a lo alto” es pot interpretar de diferent manera, “probáronlo nuevamente” només té una interpretació, que el primer no es va fer. Per això cap dels que el volen carregat, els interessa aquest final de la crònica. Amb tot, els que entenen de castells saben (o haurien de saber) que d’enxanetes que arriben al capdamunt del castell i no tenen temps de carregar-lo, a les places n’hi ha bastants.

La meva sorpresa va venir quan aquesta observació tan concreta, cap dels tres filòlegs em van contestar, amb uns raonaments gens convincents. Tinc la seguretat que tant l’un com l’altra ho tenen claríssim i si la pregunta els hi hagués fet a soles després d’acabar la presentació, no me l’hagueren esquivat.

Em va xocar la pàgina 51 on diu: “Per parlar de la festa major d’aquell any [es refereix al 1881] cal començar parlant de l’actuació que s’havia fet deu dies abans a Tarragona per Sant Magí (…) aquell 19 d’agost, la Vella va destacar per fer millor actuació que la colla rival (.…) un quatre de nou fet d’una manera particular (…). Las collas de xiquets de Valls portáronse muy bien, sobretodo la antigua o vieja que levantó en la plaza de las Coles la torre llamada de “cuatro pilars de nou”, sin segundos refuerzos” (Diario de Tarragona, 21 d’agost de1881).

A la pag. 52 diu: “Si la Vella va fer a Tarragona el castell –sense segons reforços– una tècnica que ha estat interpretada (qui ho interpreta?) com un folre extremadament reduït, compost segurament en exclusiva pels sectors més indispensables del segon pis”. Ja tornem amb les interpretacions, però si no hi ha –reforços als segons– deu voler dir que només hi ha la pinya. O les interpretacions alguns les fan segons de quina colla es tracta? No en tinc cap dubte que és així.

Per acabar, vull dir que encara que aquest 4de9 sigui de la Colla Vella, la colla que en formo part i que fa 51 anys que defenso, no em crec que aquell castell fos fet –sin segundos refuerzos–, perquè no em crec moltes de les coses que es troben escrites encara que beneficiïn la meva colla, la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

Aquella generació que va viure bona part del segle XX i que n’havien sigut protagonistes, només parlaven del 3de9 amb sis homes al folre de la Colla Nova de Santa Tecla del 1881, del 4de9 sense folre de la Colla Vella del dia de la Mercè del mateix any i del 5de9 amb folre de la Colla Vella de Santa Úrsula del 1883. Tot aquest reguitzell de bestieses que d’uns anys ençà estan surtin, només són interpretacions i imaginacions interessades però de nul·la credibilitat.

P.D. També cal valorar que Ramon Roca al donar tots els castells que es van fer aquell dia, el 4de9 ja no li posa. Un altre punt a tenir en compte.