Els grans duels castellers de la plaça del Blat guanyen molt d’interès quan les dues colles hi arriben amb els mateixos objectius, o, si ho prefereixen, en termes d’igualtat. Quan això passa, un dels elements clau que intervé en les diades de Valls, la rivalitat, pren tot el sentit per a l’espectador, perquè permet comparar les dues colles en un context similar. I això és el que passarà en aquest Sant Joan, al qual Colla Vella i Colla Joves hi arriben amb els mateixos castells realitzats en les setmanes prèvies i amb propòsits coincidents. Fins i tot, en els assajos, s’ha pogut comprovar que algun dels objectius que no s’han portat encara a plaça, com el pilar de mèrit, està en el catàleg de les dues colles.

És cert que els ritmes han estat diferents, que la Colla Vella va començar abans amb els castells de vuit i en mostrar els més complicats, el 2de8f i el 5de8. O, si ho prefereixen, que la colla Joves s’hi va posar més tard, que és el mateix. Però el cas és que a la setmana de Sant Joan les dues colles hi arriben amb els deures fets i la mateixa gamma de castells assolits, cosa que fa que es pugui preveure un Sant Joan de gran nivell i amb estrenes: Els enyorats i esperats nou pisos arribaran enguany per primer cop a la plaça del Blat. I no és agosarat pensar que per Sant Joan podem tenir la primera o primeres tripletes amb els dos castells bàsics de 9 i el 5de8, acompanyades del primer pilar de mèrit. Ja es veurà, però tot apunta cap aquí. L’últim cop que les dues colles van fer cap a la plaça del Blat amb aquests objectius va ser el 2013, amb un “tot descarregat” de les dues colles, la Vella amb el 4de8p i la Joves amb el 5de8 com a castells més “petits”. Des d’aleshores fins al 2019 (últim any abans de la brusca parada per la pandèmia), una colla o totes dues van provar algun castell de gamma extra, enguany una quimera a aquestes alçades de la temporada. Dit d’una altra manera: La pandèmia ens ha fet retrocedir nou anys, que aviat està dit.

Canalla i camises. Els dos grans temes de debat de la pretemporada de la represa de la normalitat a tot el món casteller han estat la gestió de la canalla i el nombre de camises que fan cap a la plaça i van als assajos regularment. I fa la sensació que en el tema de la canalla, les dues colles han treballat molt bé. A la Colla Vella han sabut crear fons d’armari, alternatives que a Albert Martínez li han permès no repetir poms de dalt en una mateixa actuació. A la Joves, la canalla ha donat mostres de gran solvència en els castells de 8. Val a dir, però, que per als uns i als altres, la falta d’experiència dels més menuts en els grans compromisos de la plaça del Blat, on tot sempre és diferent, és un factor que cal tenir en compte. Però en això, les colles també arriben igualades.

Una altra cosa són les camises. Un dels elements a observar amb cura el dia de Sant Joan serà, justament, el volum de les pinyes de les dues colles, no tant per la mateixa diada de Sant Joan, sinó per poder endevinar quina massa social arrosseguen una colla i l’altra de cara a l’ambició dels objectius de temporada, que convé no oblidar que inclou el Concurs de Castells. Durant les setmanes prèvies, les pinyes de les dues colles han estat prou dignes, però encara lluny dels efectius que hi havia abans de la pandèmia. Sant Joan, en aquest sentit, hauria de ser un punt d’inflexió, i hauria d’aportar als caps de colla i els equips tècnics informació sobre el nombre d’efectius amb els quals podran comptar en el futur, per al qual, per cert, ja compten amb el fet que el juliol serà de baixa intensitat.

Si Sant Joan acaba amb aletes als castells de nou pisos, ja podrem estar més que contents, després de tot el que s’ha viscut aquests dos últims anys. Les condicions perquè això sigui possible hi són. Els humans tenim sovint memòria curta, i en castells havíem viscut una evolució tan bèstia, que ara toca recordar que els castells de 9 són molt difícils, i que gestionar les diferents variables que hi intervenen té avui moltes més dificultats que les que hi havia el 2019. Per tant, quan veiem castells de 9 per Sant Joan, alegrem-nos-en i celebrem-los com se celebrava un gamma extra fa tres anys, perquè voldrà dir que tot tornarà a ser possible.