Aquest 24 de setembre es compleixen 90 anys del triomf de la Colla Nova dels Xiquets de Valls en la segona edició del Concurs de Castells de Tarragona. Juntament amb els vallencs hi van prendre part els Mirons del Vendrell, la Colla Nova dels Xiquets de Tarragona i la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona. La Colla Vella dels Xiquets de Valls no va participar-hi per desacord amb les bases.

Alguns punts del reglament no agradaven al conjunt de les colles. La participació quedava restringida inicialment a un màxim de 150 persones per colla. Els castellers havien d’anar degudament uniformats amb la camisa corresponent i tenien prohibit ajudar les altres colles, tret que es donés una situació de perill per una qüestió, segons les bases, d’“humanitat i esperit de companyerisme”

A última hora s’hi van fer algunes rectificacions, que només es van poder transmetre oralment, malgrat haver estat ja signades les bases. Es va reduir el nombre màxim de castellers a 100, però es va permetre la col·laboració del públic a les pinyes. Aquesta rectificació va satisfer les colles perquè en aquella època molts castellers no tenien camisa. Pràcticament, només la duien els qui pujaven i, per tant, els castellers no uniformats podrien confondre’s amb gent del públic que, inicialment, tenia prohibit posar-se a les pinyes.

En aquesta edició els castells es van valorar en pessetes. Va ser la primera i única vegada que s’utilitzaria aquest sistema de puntuació en un concurs.

Pel que fa a la classificació dels castells, es dividien en dues categories, una sense especificar i una altra de Castells superiors, on hi constaven el 2de7, el pilar de 6, el 4de8 i el 3de8.

Les colles havien de completar cinc castells i s’havia de fer l’aleta obligatòriament al 4de8 o al pilar de 6 si es volia optar al primer premi. El 4de8 era el castell límit del moment. La Colla Vella dels Xiquets de Valls havia carregat el primer de la Renaixença castellera l’any anterior a l’Arboç. La Colla Nova dels Xiquets de Valls l’havia carregat aquell 1933, també a l’Arboç, i havia descarregat el primer de la Renaixença només tres dies més tard, per Sant Fèlix, a Vilafranca (enguany també ha fet 90 anys). Abans del Concurs, la colla dirigida per Ramon Barrufet, el Blanco, encara n’havia descarregat un altre a la Pobla de Montornès el 8 de setembre.

El pilar de 6 era una altra de les fites cobejades per les colles aquells anys, especialment per la Colla Vella, que l’havia intentat en sisocasions durant l’últim any (els Mirons del Vendrell n’havien intentat un). Els últims dataven de 1904 a càrrec de la Colla Nova i havien estat dels anomenats “rebenta-balcons”.

No és estrany, doncs, que els organitzadors del Concurs volguessin assegurar-se que Tarragona veiés l’intent del castell estrella d’aquells moments, el 4de8, i del pilar de 6, encara inèdit des de feia gairebé trenta anys.

La Colla Vella no va estar d’acord que el 3de8 i, sobretot, el 2de7 (era la colla que n’havia descarregat més, cinc, per un la Colla Nova i un altre dels Mirons) quedessin exclosos d’aquesta condició per a guanyar el Concurs.

No hi havia cap diferència de puntuació entre un castell carregat i un de descarregat. Si un castell queia abans de l’aleta es podia repetir, però només una segona vegada. En cas d’empat, guanyaria la colla que hagués patit menys caigudes. Si, tot i així, persistia la igualtat, un enxaneta hauria d’extreure un paperet on hi constaria el nom de la colla guanyadora.

La Colla Vella encara va esgrimir un altre argument per a la seva no participació, a part del que feia referència a la valoració del 2de7. L’organització del Concurs no es faria càrrec de les despeses pel desplaçament dels castellers ni grallers si la cita s’havia de suspendre per pluja o qualsevol altra força major.

Tot i que a última hora els organitzadors van incloure el 2de7 com a castell obligatori si es volia optar al primer premi i es va assegurar una subvenció en cas d’impossibilitat de dur-se a terme el Concurs, la Colla Vella va renunciar definitivament a participar-hi.

La Colla Nova ja es presentava com a favorita, però la retirada de la colla rival feia augmentar encara més les seves possibilitats d’aconseguir la victòria. A l’últim assaig abans de la cita tarragonina, la Colla Nova havia descarregat el 4 i el 3de7 nets davant del Bar Bota, lloc de trobada de la colla en aquells anys. D’aquesta manera demostrava que, en cas de necessitat, es veia capaç d’intentar el 3de8 amb certes garanties.

A part dels recents èxits amb el 4de8, la Colla Nova havia carregat el 2de7 en tres ocasions (a Tarragona, el 2 d’octubre de l’any anterior; i a l’Arboç, el 27 d’agost i Vilafranca, el 30 d’aquell 1933) i n’havia descarregat un a Vilanova, el 7 d’agost. La colla arribava al Cconcurs amb molta confiança de cara a aconseguir la victòria.

Entre la Festa Major de l’Arboç de 1932 i el Concurs de Tarragona del 1933, les tres colles punteres del moment, pel que fa als tres principals objectius a assolir, havien obtingut els següents resultats:

El Blanco va voler començar la jornada amb un cop d’efecte. La Colla Nova va fer la seva entrada a la plaça organitzada de tal manera que al capdavant hi anaven els components del 4de8 ordenats per pisos, començant per l’aixecador i l’enxaneta i acabant pels baixos. Darrere seu, la resta de la colla.

La Colla Nova va fer una actuació perfecta descarregant, per aquest ordre, el 5de7, el 4de8, el 2de7, el 3de7 aixecat per baix, el 4de7 amb el pilar i el pilar de 5 aixecat i baixat per baix. Amb aquesta exhibició va obtenir la victòria, amb un total de 1.475 pessetes més el premi de 1.250 pessetes per haver aconseguit el primer lloc. També va rebre la Copa de l’Ajuntament de Tarragona.

Aquesta actuació va ser la més completa de la Renaixença fins a aquell moment (només la superaria la mateixa Colla Nova per la Festa Major de la Torredembarra del 1934 i 1935) i era la primera vegada que es descarregava el 4de8 i el 2de7 en una mateixa diada en aproximadament 30 anys.

Un cop acabat el Concurs, les colles rivals van fer un passadís d’honor a la colla campiona i es van afegir a l’ovació amb què el públic va obsequiar els vencedors.

La Colla Nova va desfilar cap a l’Ajuntament de Tarragona per a recollir el premi en una escena que va resultar molt emotiva. En abandonar la plaça, al capdavant hi anava el vell Escolà agafant de la mà l’enxaneta i l’aixecador del 4de8 seguits de tots els castellers que hi havien pujat i darrera seu la resta de la colla, tal i com havien desfilat a l’entrar a la plaça. La marxa va seguir pels carrers de la ciutat on van continuar les mostres d’entusiasme. A l’emoció del moment, l’Anton de l’Escolà hi sumava el record de la recent mort del seu fill, i cap de colla, Anton Fàbregas Galofré, Fill de l’Escolà, traspassat el 4 d’agost d’aquell any. Per acabar la jornada es van aixecar alguns castells petits davant l’Ajuntament de Tarragona.

En arribar a Valls, la colla del Blanco va fer el 4de7 amb el pilar al mig. El 29 d’octubre, la Colla Nova va rebre a Valls la faixa d’honor com a colla campiona. A l’actuació de celebració per la victòria, la colla va descarregar el 5de7, va carregar el 2de7 i va descarregar, en mig d’un gran esclat d’alegria, el 4de8, castell que feia 32 anys que no es veia a Valls. Per acabar l’actuació, la Colla Nova va dur el pilar de 5 al balcó on se li va col·locar la faixa d’honor a l’enxaneta.

(Agraïment a Pere Ferrando i Romeu per facilitar-me les fotografies i els seus crèdits)

Bibliografia consultada:

• La Renaixença castellera a Tarragona (1926-1936). Xavier Güell i Cendra, Edicions El Mèdol, 2001
• Història dels concursos de castells. Jordi Jaria, Edicions El Mèdol, 1996
• La Renaixença Castellera. Josep Mª Rodon, Edita J.Mª Rodon i Barrufet, 1983
• Món casteller. Dir. Pere Català i Roca, Rafael Dalmau Editor, 1981

Articles relacionats:
Quan la Colla Nova trencava fronteres (22 d’agost de 2013)
Els castells que va truncar la Guerra (18 de juliol de 2016)