El mapa casteller continua estenent-se per Europa amb l’arribada dels Castellers d’Estocolm, els Mannekes de Brussel·les, els Castellers de Tolosa, els Castellers de Lausanne i els Mataresos de l’Alguer. Són les cinc colles recents destinades a consolidar una segona revifada de les colles de l’exterior, després del primer boom d’ara fa una desena d’anys. A aquestes cinc colles noves se’n podria sumar una altra al País Basc, aquest cap de setmana fan la segona trobada a Donostia, i Zurich, actualment en procés de constitució. Paral·lelament, a Xile, els Castellers de lo Prado s’han reactivat, després de gairebé quatre anys d’aturada.

La suma de totes les colles –les actuals i les que han formades anys enrere i que han aconseguit continuar– de 15 formacions de l’exterior. Algunes es troben en estat de semiactivitat, mentre que altres viuen un bon moment, com el cas dels Xiquets de Copenhaguen, que dissabte passat van fer la seva millor actuació de la seva història.

Noves colles a Suècia, Bèlgica, Suïssa i Itàlia. El primer assaig dels Castellers d’Estocolm, el passat 28 d’abril, va comptar amb unes 25 persones, i unes quinze assisteixen regularment a les trobades setmanals. Al grup de WhatsApp en són una cinquantena i esperen créixer a la tardor, quan la gent no marxa els caps de setmana, com passa amb el bon temps. La majoria dels seus components tenen poca experiència en fer castells o és la primera vegada que en fan. Encara tenen poca canalla, però confien que després del taller de castells que van fer el passat dissabte 15 de juny a l’esplai del Casal les Quatre Barres a la capital sueca, en vingui més. Calculen poder fer el primer pilar amb pinya per l’11 de setembre. Representants de la nova colla van ser el passat cap de setmana a Copenhaguen, amb motiu de la diada del desè aniversari dels danesos.

Els Mannekes de Brussel·les s’estrenen d’aquí un parell de setmanes, a la diada de l’Elzenhof. Van començar les seves trobades a principis de febrer i des de fa unes setmanes mouen gairebé una cinquantena de camises a assaig. Això els permet fer construccions de 5 i el pilar de 4. Sota el paraigua del Cercle Català de Brusel·les han agafat el groc com a color de la camisa i aspiren a créixer ràpidament i fer construccions de 6, gràcies al gran nombre de catalans que viuen o passen gran part de la setmana per feina a la capital belga. Aquest és el segon intent per fer una colla a la capital comunitària: a començament de la dècada passada ja es va provar, però el projecte no va fructificar.

Per la seva part, els de Lausanne compten amb un gruix integrat per una cinquantena de persones, la majoria catalanas, però també amb gent provinent d’Itàlia, Suïssa, Països Baixos, França, Portugal, Polònia o Rússia. Es tracta d’un grup de gent de totes les edats, d’entre 4 i 50 anys, impulsat pel Centre Català de Lausana i que es troben els divendres a la Salle Viret.

Els Mataresos de l’Alguer compten amb un professor que havia estat a una colla universitària, que impulsat el projecte en aquesta població sarda on també es parla català. A principis de 2024 van rebre la visita de representants dels Castellers de Vilafranca, que els hi van fer una formació. Els algueresos reconeixen que un altre dels objectius de l’agrupació és crear un espai on es parli en alguerès sense problema i vincular-se a la resta de regions de parla catalana.

L’any passat també va emergir una nova colla a França, els Castellers de Tolosa, que es marquen un futur de consolidació i creixement, a més d’establir sinergies amb altres colles per crear vincles i aprendre de les que tenen més experiència. Per això, més enllà del que puguin fer a casa, tenen previst desplaçar-se a Andorra i París. En el vessant tècnic, han començat a treballar castells de 6 pisos. El desig és fer-ne almenys un abans d’acabar el 2024. La colla de Tolosa suposa ampliar la presència castellera a França, on ja hi ha els Castellers de París, a més de les dues actuals colles de la Catalunya Nord.

El retorn dels xilens. Els Castellers de lo Prado, nascits el 2008, van aturar les trobades setmanals a finals del 2019 i, a causa de la pandèmia, no les van reprendre fins fa uns mesos. Els xilens, que en el passat van descarregar el 3de7 i el 4de7, arrosseguen una vintena de persones que es troben setmanalment a l’escola Mustafá de lo Prado. El seu principal objectiu és ser un espai de fraternitat i de trobada amb els valors essencials per al desenvolupament humà.

Els Xiquets de Copenhaguen, els Castellers of London, els Castellers de Paris, els Castellers de Berlin, els Castellers d’Andorra, la Colla Castellera d’Edinburgh, els Castellers de Montréal i els Castellers de Sydney completen el panorama de colles de l’exterior, a les quals cal sumar la Colla Castellera de Madrid. Les cinc primeres i Madrid, que garanteixen construccions de 6, es reuniran a Tarragona dissabte de Concurs al matí, en la trobada de colles internacionals.

Llegiu també:
Els Xiquets de Copenhaguen es graduen amb nota (18 de juny de 2024)