Fins fa unes setmanes, les apostes i previsions sobre la trilogia que es necessitaria per guanyar el Concurs apuntaven a tres castells prèmium; és a dir, tres construccions desfolrades, de 10 o superios en una mateixa diada. Potser, les expectatives s’havien situat massa amunt l ia realitat acaba marcant que es pot guanyar amb uns registres que estiguin per sota. Els castells de la màxima categoria són cars de veure i, probablement, els haurem gaudir en moments molt escollits. Només en set ocasions, una colla ha alçat tres construccions d’aquest nivell en una mateixa diada; i únicament en una les ha descarregat.
Els castells de 10 i desfolrats són d’una dificultat extrema i, malgrat haver-los assaborit fins al final, segueixen sent indomables, com aquella bèstia que sempre que pot fa l’urpada. No només els impossibles 3de9 sense folre, 2de9 sense manilles, pilar de 9 amb folre, manilles i puntals o el 9de9 amb folre –castells mai descarregats– són la frontera entre el possible i el poc probable. Els castells de 10 i els sense folre (4de10fm, 3de10fm, 2de8sf i 4de9sf), construccions descarregades, són ara per ara el cim dels castells.
Els prèmium i els impossibles són uns castells que difícilment arriben junts en una diada: només en set ocasions s’han pogut fer l’aleta a tres construccions de la màxima dificultat en una mateixa actuació. La Colla Vella ho va fer per primer cop el 2015 i en quatre ocasions més (la darrera el 2019). Els Castellers de Vilafranca ho han fet dues vegades. Enguany portaven en cartera, per Sant Fèlix, la trilogia dels dos castells de 10 i el 9de9f. Només un cop (Colla Vella, Ssanta Úrsula de 2016), un colla ha descarregat els tres en una mateixa actuació.
Abans de Sant Fèlix semblava que el trio de prèmium havia de ser el requisit per guanyar al Concurs, com ja va succeir en les edicions de 2016 i 18. Res no està descartat, caldrà anar castell a castell, si bé les estadístiques ens recorden que tot és possible però que no sempre és el més probable.
En aquest recull de les triades més que extraordinàries, no hi apareixen les actuacions on es van fer l’espadat de 9, el 9de9f o les tres torres de 9 sense manilles. Sí que hi és la del 3de9sf de la Colla Vella, però no la de la Joves (que encara no té una tripleta prèmium). Això evidencia que el més difícil, els castells top, no solen arribar acompanyats d’una actuació completa amb construccions del màxim nivell.
És molt difícil obrir una diada amb un castell límit i també ho és deixar-lo per a la tercera ronda. És aquí on rau el problema, reunir en una mateixa actuació tres asos i saber com col·locar-los. Sant Fèlix va deixar les tres colles –amb màximes intencions– amb el castell carregat en la primera ronda, una estocada que deixa trastocat qualsevol programa de màxims.
Amb tres castells del grup 7 (el de major puntuació) es guanya segur el Concurs i amb dos, probablement, també. El 2022, els Verds es van imposar amb dos (3de10fm descarregat i 4de9sf carregat). LEl 2018, la Vella en va firmar tres, com havien fet els vilafranquins dos anys abans. Les cartes més altes valen el seu pes en or i qui el dia 6 faci millor trio s’emportarà el títol.
