Els castells, a Valls, ni per Sant Joan a 34 graus de temperatura, afluixen. El que s’ha viscut aquest Sant Joan a la plaça del Blat, la millor festa major castellera de la història de la ciutat, ha estat una reivindicació de moltes coses, castelleres i no tan castelleres. La Festa Major de Sant Joan ha viscut enguany una petita revolució a la capital del “sempre s’ha fet així”, que ha afectat de ple als castells. S’havien de posar a prova els canvis. Ahir a Completes (llegiu crònica) s’endevinava que l’actuació anirà prenent importància en el futur amb el canvi d’hora. I si fa uns anys els castells, sí o sí havien de començar a la 1 del migdia de Sant Joan, enguany ho han fet una hora abans, a les 12, després d’un procés de converses i negociacions llarg, però decidit. I abans de les 2, les colles ja tenien fetes les tres rondes de castells. I quins castells! Tot descarregat, entre els quals dos 4de9 sense folre. Quatre construccions de gamma extra a càrrec d’una Vella en un estat de forma espectacular, i dos a càrrec d’una Joves valenta que s’ha reivindicat davant les crítiques i ha dit que el seu ritme, més lent que les altres grans, també és útil quan arriba una gran diada. I un titular important: a quarts de tres tothom ha pogut marxar a dinar.
La Vella, la gamma, el camí… La Vella tenia assajada molta gamma de castells i Manel Urbano i la seva Tècnica van decidir no triar i, entre dimarts i dimecres, portar-ho tot a plaça. L’experiència els ha fet veure que tenir una gamma àmplia et garanteix bons resultats i en els anys parells, quan hi ha Concurs, tenir controlats el màxim de castells possible.
I si dimarts van descarregar el 4de9fp i el 9de8, el castell de sortida de dimecres ha estat el 5de9 amb folre. Els havia quedat carregat al Vendrell, i tocava descarregar-lo. Hi ha hagut un intent desmuntat quan entraven dosos, i l’”ai, ai ai” s’ha fet notar. Però res… En el segon peu s’ha vist un millor encaix entre folre i terços i la colla ha pogut vèncer el repte.
En la segona ronda la Vella ha plantejat el 4de9 sense folre. Abans l’havia fet la Joves i, per tant, el castell s’enfrontava amb un punt afegit de pressió. Han desmuntat un peu amb els quarts posats, però al segon la forma del tronc no s’ha perdut en cap moment i ha transmès una sensació de seguretat increïble, sense cap senyal que indiqués que era el primer de l’any.
L’estratègia de la Vella era clara: gamma. I per tant, la tercera ronda no era de tràmit i han repetit l’estrena de l’any passat, el 7de9f, un castell que, qüestions estètiques a banda, serveix per crear un fons d’armari de castellers que segur que seran útils per afrontar futurs reptes.
Al final, han plantat un magnífic pde8fm que ha servit per tancar el cicle d’actuacions de Sant Joan de la millor manera possible. Entre dimarts i dimecres, sis castells superiors al 3de9f, a més d’un 3de9f i un pde7f. I avui, la millor actuació feta mai un mes de juny. És la tercera vegada que descarrega quatre gamma extra en una mateixa diada (les anteriors van ser Firagost 2016 i Sant Fèlix 2017).
És evident que la Vella competeix a la plaça del Blat amb la Joves, però també ho fa, i molt, amb els Castellers de Vilafranca. I, en aquest sentit, el cop de puny damunt de la taula ha estat contundent, especialment per als qui pensaven que els vilafranquins s’estaven escapant amb les actuacions del Vendrell i Girona.
La Joves, valenta i solvent. La Joves tenia un repte important, amb els dos grans castells que s’havia fixat com a objectiu, perquè eren molt difícils. El 4de9 sense folre i el 2de9 amb fole i manilles eren reptes majúsculs, i els afrontaven amb la sensació que no podien fallar tal com estaven les altres colles punteres. La valentia no era tant pels castells, que també, sinó perquè calia afrontar-los amb baixes, alguna d’última hora, que ha calgut gestionar. L’enxaneta que ho ha fet tot substituint la titular, lesionada, ha estat immillorable. I haver de rescatar el potent fons d’armari de veterans de la colla per substituir la baixa al quint (Miquel de Haro ha pujat al 2de9fm) no deixa de ser un acte de valentia per usar algú desentrenat.
La Joves ha arrencat amb el 3de9f, solvent com és habitual. I en la segona ronda ha decidit optar pel castell total, un 4de9sf que ha tingut un peu desmuntat i que, a la segona, ha tingut força tremolor, però s’ha pogut salvar amb una solvència sorprenent a aquestes alçades de la temporada. Es notava, com després a la Vella, que el castell tenia una bona part de memòria de la temporada passada. El castell ha desfermat l’eufòria a la plaça del Blat. Es complíem les previsions més optimistes que, per incrèdules, poc s’havien difós, tot i les bones proves que s’havien vist al pati d’assaig.
I valentia de la Joves en la tercera ronda. El 2de9fm era un repte majúscul per Sant Joan. S’ha defensat i ha tingut una descarregada èpica, amb Miquel de Haro com a novetat. El que ha demostrat la Joves és que el creixement social que porta alguns anys notant-se s’ha consolidat, perquè s’han pogut afrontar assajos potents que han permès posar manilles a dalt.
Potser algú pot pensar que l’estratègia ha agafat la Joves amb el peu canviat, especialment per l’actuació d’ahir, molt més modesta que la de la Vella. Però era una actuació coherent amb el ritme d’aquest tram de temporada. Perquè la Joves va al seu ritme, no al que marquen els altres. I a l’octubre ja en parlarem, pensen.
I ara, què? A Valls s’ha tancat de la millor manera el primer tram de’una temporada que s’afronta amb molta ambició. Molts deures queden fets, i això permetrà afrontar nous reptes de cara a l’agost, que caldrà plantejar en clau de Concurs. Perquè la temporada just ha viscut el tram inicial, i queda un món. No tot està per fer, i tot continua sent possible.
RESUM:
Colla Vella: (id)5de9f, 5de9f, 4de9sf, (id)7de9f, 7de9f, pde8fm
Colla Joves: 3de9f, 4de9sf, 2de9fm, pde6
