La millora dels processos i ritmes d’assaig, el creixement generalitzat, l’increment d’hores i la xarxa han convertit els assaigs en quelcom més que un camp de proves. Estructures com el 2de7 i el pilar de 6 solen completar-se abans al local que a la plaça. Ho fan les colles grans, però també altres de nivell inferior, que volen minimitzar el risc a l’hora d’anar a plaça. Resulta imprescindible fer castells sencers a assaig? I en els casos dels castells límits sense folre, fins on s’ha d’arribar? Els caps de colla dels Castellers de Vilafranca, Minyons de Terrassa, la Colla Vella i la Colla Joves exposen les seves prioritats.

Els Castellers de Vilafranca són la colla que utilitza més el sistema d’arribar fins al màxim en les proves definiives a assaig. Va ser una dinàmica implantada per Francesc Moreno, Melilla, durant els anys que va ser cap de colla (1995-2003). Els verds han completat el 3de9 amb folre en diverses ocasions a l’assaig. Fins i tot van arribar a carregar la torre de 8 sense folre el 22 d’agost del 2005; va ser amb xarxa i dins de la nau de Cal Figarot. El nou cap de colla dels vilafranquins, Toni Bach, explica que fan sencers tots els castells que poden, especialment els pilars (de 6 i de 7 amb folre) i les torres (de 7 i de 8 amb folre). Aquestes estructures sempre les fan amb xarxa. Quan preparen els castells límits sense folre (4de9sf i tde8sf) fan senceres la torre de 7 i el 4de8 nets també la xarxa. Segons Bach “com més proves semblants a l’objectiu facis, millor”. Bach assegura que és bo fer proves senceres, amb un pis menys, per valorar si a sobre el peu s’aguantarà bé. En aquest sentit, en les primeres setmanes d’assaig del 2016, a banda de treballar les estructures netes, també ha fet el 5de7 o el 4de7 amb l’agulla sencers.

La Colla Vella no en fa ús tan programat i sistemàtic. Manel Urbano apunta que en comptades ocasions travessen els castells lligats a l’assaig. Els cops que ho fan són en proves netes. La incorporació recent de la xarxa a l’assaig ha suposat que en facin més, com són els casos dels pilars de 6 o de 7 amb folre –sempre amb l’objectiu de veure algun detall nou–.  En el cas del 4de8 net o el 2de7 net no tenen per norma fer passar l’enxaneta a l’assaig, un fet que no els va impedir descarregar tres 4de9 sense folre l’any passat i coronar el 2de8 sense folre. En la primera època en què la Vella va carregar el 2de8 sense folre (anys 2000 i 2006) no utilitzava xarxa a l’assaig.

A la Colla Joves, Jaume Galofré es mostra partidari de fer travessar els castells de 7 nets, i tirar amb la xarxa el 2de7 i el 2de8 amb folre, així com els pilar de 6 i de 7 amb folre. Al carrer Gassó quan es treballa el 4de9sf no posen l’enxaneta al 4de8 net i ho fan sense xarxa. La Joves és la colla que suma amb més 4de9 sense folre (3d+10c). El cap de colla dels vermells –que ha importat i adaptat alguns models de les colles universitàries en les dinàmiques d’assaig– creu que travessar és bo si no se n’abusa. Galofré afirma que acostumar-se a fer castells sencers abans d’anar a la plaça pot suposar que la colla no se’l cregui els cops que no es fa així i pot debilitar mentalment els castellers.

Per la seva part, Albert Pérez, que enceta el seu segon mandat com a cap de colla dels Minyons, no és partidari de fer castells grans sencers amb pinya al pati i sense xarxa, tot i que alguna vegada sí que han fet el 2de8 amb folre, el pilar de 6 i de 7 amb folre, el 3de8, el 4de8 i, fins i tot, el 5de8. El que sí fan amb xarxa habitualment són els espadats i les torres, un fet comú entre totes les colles. Quan els Minyons de Terrassa han fet el 4de9 sense folre sempre han estat partidaris de fer el 4de8 net sencer. Van ser la primera colla a fer-ho, als anys noranta, quan les dinàmiques d’assaig eren menys avançades que les actuals. L’any passat, en el seu atac a la torre de 8 sense folre, els Minyons també van sovintejar el 2de7 net a assaig –com marquen els cànons–, tot i que finalment el resultat a plaça va quedar lluny de l’èxit.