El pilar de 6 es fa gran

Aquesta setmana s’han vist els primers pilars de 6 de la temporada, que obren la casella a una construcció en expansió: l’any passat, setze colles van fer el pilar de 6, dotze de les quals el van completar. En total, van sumar 77 descarregats i 10 més coronats. Unes xifres mai vistes: totes les colles que el van provar van fer l’aleta a l’espadat. Un panorama ben diferent al de dècades passades. Despullem el pilar de 6.

El 2015 va fer 20 anys del primer pilar de 6 descarregat. El 6 d’agost de 1995, els Castellers de Vilafranca van encetar a la Festa Major de Vilanova un cicle gloriós amb el pilar. Després dels carregats per Santa Llúcia a l’Arboç, l’11 de desembre del 1994, i el coronat a Vilanova per Sant Jordi, van aconseguir finalitzar el pilar i van obrir una nova finestra al món casteller. Res no tornaria a ser igual: van arribar els castells amb agulla i l’espadat es va folrar i emmanillar. Una de les claus que va portar els verds a l’èxit i l’hegemonia.

El primer pilar de 6 carregat de l’Era moderna data del 12 de novembre del 1967, per la Setmana Jove del Vendrell i a càrrec dels Nens del Vendrell. Aquell any l’havien provat a casa, però sense èxit tant per Santa Teresa com per Tots Sants. Abans d’això, i des de la pèrdua dels darrers espadats –a començament del segle XX–, l’havien provat sense fortuna la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la Colla Nova dels Xiquets de Valls, la Muixerra de Valls i els propis Nens del Vendrell. El pilar de 6 descarregat va arribar gairebé dos anys després, el 21 de setembre del 1969, també de la mà dels vendrellencs, que el van completar per Sant Zacaries.

A finals de la dècada dels anys 60, el pilar de 6 va ser obra dels Nens (2d+5c) i de la Colla Vella, que el va coronar tres cops. A més, el 23 de novembre de 1969 va arribar el primer pilar de 7 amb folre del segle XX, també vendrellenc, que un any després també coronaria la Colla Vella. A la dècada dels 70, els Nens van seguir amb el domini de l’espadat de 6, junt amb la Colla Vella i la incorporació dels Castellers de Vilafranca, que el van descarregar per Sant Fèlix del 1972, i els Nois de la Torre, que el van coronar per primer cop l’any 1977.

Als anys 80, el pilar de 6 va esdevenir un objectiu de la majoria de colles destacades de l’època: set colles van fer l’aleta però cadascuna tan sols en una ocasió dels 73 cops que es va intentar en tota la dècada es va poder completar. La Colla Joves Xiquets de Valls el va descarregar el 16 d’octubre al Vendrell, per Santa Teresa, un èxit que no va tenir continuïtat. En aquells anys ,el van carregar quatre colles més: els Castellers de Barcelona (1982), els Xicots de Vilafranca (1987), la Jove de Tarragona (1984) i els Minyons de Terrassa (1988). També el van tornar a coronar la Colla Vella i els Nois de la Torre. El van intentar sense èxit els Xiquets de Tarragona, els Nens del Vendrell, els Castellers de Vilafranca, els Bordegassos de Vilanova i els Castellers de Sitges.

A meitat de la dècada dels 90 la febre pilanera va tornar i amb forma d’èxit: en tota la dècada amb més de 200 intents; més de la meitat dels quals descarregats. El gran canvi es va produir el 1995, tot i que el pilar de 6 carregat pels Castellers de Vilafranca l’11 de setembre del 1994 a l’Arboç per Santa Llúcia en va ser l’embrió. El 6 d’agost del 1995 els verds el van completar a Vilanova, i a partir d’aquí es desencadenaria un seguit d’èxits lligats, que progressivament s’estendria a més colles i pujaria de nivell. Abans de descarregar el pilar de 6, els verds van abordar el de 8 emmanillat. El van provar per primer cop i el van carregar per Sant Ramon. El pilar va obrir contínues portes als verds: l’1 d’octubre van descarregar el de 7 per primer cop, una setmana després van fer el 4de8 amb l’agulla (a Gelida), que repetirien un cop més descarregat (Montserrat) i un altre coronat (Sitges) abans d’abordar el majestuós 4de9 amb folre i agulla, un castell inèdit, que van coronar per Tots Sants. En menys d’un any els de Vilafranca van revolucionar tot el món casteller amb l’espadat com a pilar de la seva obra mestra.

Aquell 1995, la Jove de Tarragona va descarregar per primer cop el pilar de 6, a la Mercè. En els anys següents, també el van finalitzar cinc colles més: els Xiquets de Tarragona, la Colla Vella i els Bordegassos de Vilanova el 1996; la Colla Joves el va tornar a completar el 1997, i els Minyons de Terrassa, l’any 1998. També el van coronar per primer cop els Xiquets de Reus i els Xics de Granollers, el 1998.

El castells del segle XXI no s’entendrien sense la importància dels pilars. Els castells amb agulla han donat moments de glòria i algun que altre trofeu. Per si fos poc, les diades ja no són de tres rondes sinó que el pilar final compta i molt. La quarta ronda és un fet real. En aquests temps ha aparegut el precedent de la ronda de repetició en la tanda de pilars: l’objectiu de l’espadat de mèrit i en especial del pilar 8, ha posat en qüestió la vigència de les tres rondes castelleres com a resultat final.

En els darrers anys, el pilar de 6 ha passat a ser cosa de molts; necessari per a les colles de 9 i buscat per a les de 8. Per a les grans ja és impensable finalitzar una gran actuació (de fet, finalitzar qualsevol actuació) sense un pilar de mèrit, mentre que per a les de 8 suposa ampliar gamma. Fins i tot, algunes de 7 s’hi atreveixen abans de pujar d’esglaó.

A finals de segle, els Bordegassos de Vilanova, els Castellers de Vilafranca, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Minyons de Terrassa van ser les colles que van dominar l’espadat. Verds i rosats ho han seguit fent fins l’actualitat, les dues úniques colles amb continuïtat assegurada en els grans pilars. El 2000 també van coronar l’espadat el Castellers de Barcelona –n’havien coronat un de sol el 1982–, També el va carregar en quatre ocasions la Colla Castellera de Figueres.

En els últims quinze anys, els protagonistes han estat molts. El 2001, la Jove de Tarragona va provar de ressuscitar-lo sense encert; tot i que l’any següent el van recuperar amb solvència però sense continuïtat. El 2002, el van coronar per primer cop els Capgrossos de Mataró i els Marrecs de Salt. El 2003, els de Mataró el van descarregar i els Sagals d’Osona el van carregar per primer cop. La Jove i els Marrecs no el van poder revalidar. El 2004, la Colla Joves Xiquets de Valls va recuperar l’espadat, cinc anys després del darrer. Per contra, els Capgrossos no el van poder completar i els Nens del Vendrell el van provar sense sort: des del 1982 no el portaven a plaça. Tampoc no el van poder recuperar els Marrecs.

El 2005, el van tornar a completar els Capgrossos i la Joves només el va poder carregar. La Jove de Tarragona el va tornar a coronar i els Bordegassos de Vilanova el va perdre després de dominar-lo durant deu temporades. El 2006, les proves de la Jove de Tarragona es van quedar en intents i els Xiquets de Tarragona també el van buscar, però tampoc no el van carregar –el darrer assolit datava del 1999–. El 2007 no va veure cap pilar de mèrit dels Minyons de Terrassa; de fet, ni el van provar. Tampoc no el va coronar la Colla Joves; en canvi, el van dominar per primer cop els Castellers de Lleida i el van tornar a coronar els Xicots de Vilafranca –n’havien coronat dos els anys 1987 i 1988–. El 2008, els Minyons van recuperar l’espadat, i van ser els Capgrossos els que no el van poder reeditar. Els Castellers de Barcelona el van descarregar per primer cop i els Castellers de Sants el van coronar per primera vegada. El 2009, els Xiquets de Tarragona van recuperar el pilar de 6 descarregat, que no feien des del 1998. Els Capgrossos també el van tornar a fer, però els borinots no el van revalidar. La Joves de Valls el va tornar a completar, des del 2005 que no ho feia, i la Jove de Tarragona el va coronar quatre anys després del darrer.

La dècada actual es va encetar amb la pèrdua del pilar dels Castellers de Barcelona i els darrers carregats dels Castellers de Lleida. La Colla Joves i els Xiquets de Tarragona tampoc no van reeditar l’èxit de l’any anterior. El 2011, els Capgrossos es van quedar sense pilar, però el van sumar carregat els Castellers de Sabadell i el van tornar a coronar els de Barcelona. Els 2012 va suposar el retorn de l’espadat a casa dels Capgrossos, el primer dels Castellers de Terrassa i el primer descarregat dels Castellers de Sabadell. A més, va tornar el pilar gros dels Nens del Vendrell. El 2013, el pilar va ser cosa de 12 colles. S’hi van afegir els Castellers de la Vila de Gràcia i dues colles que ja l’havien coronat: els Castellers de Sants i els Marrecs de Salt. El 2014 va sumar els de Sant Pere i Sant Pau i el van recuperar els Xiquets –des del 2009 que no el feien–. Per contra, el van perdre els Castellers de Terrassa i els Marrecs de Salt. En total se’n van assolir 91, l’any anterior van ser 57 amb el mateix nombre de colles.

El 2015 va ser l’any del pilar de 6 per excel·lència. Setze colles el van coronar durant el 2015, dotze de les quals el van completar. A més, set colles van fer el de 7 amb folre i sis el de 8 amb folre i manilles. Més colles que mai i nou rècord en una temporada: 77 finalitzats i 10 més carregats. La temporada passada va ser també la el retorn dels pilars de 6 dels Bordegassos (carregat) i els Sagals (descarregat). També el van assolir els Castellers de Sant Cugat (el primer descarregat), i els Xicots, que també el van aconseguir finalitzar. L’any passat, però, el van deixar tan sols coronat els Castellers de Sants i la Joves de Valls, que venien de coronar el de 8 amb folre i manilles el 2014. Tampoc no el van poder completar els de Sant Pere i Sant Pau.