La diada de Fires de Vilafranca –celebrada ahir i amb una colla fent castells de 9, una altra de 8 i una tercera de 6– va ser àgil i ràpida: 1 hora i 8 minuts des de l’inici fins l’execució del pilar de 7 amb folre dels verds. La darrera diada de Santa Eulàlia a Barcelona –amb una colla fent un castell de 8 i cinc fent-ne de 7– es va saldar en 35 minuts. La de Sant Joan del 2016 a Tarragona –amb dues colles fent castells de 9 i dues de 7– no va arribar a l’hora de durada. La de Completes a Valls –que des del 2011 es fa sense rondes– mai no supera una hora de durada. Les actuacions a l’antiga –és a dir, amb les colles fent castells a l’hora– guanyen pes tímidament i suposen una fórmula interessant per a les exhibicions que tenen la condició de durada limitada i, gairebé, regulada.
L’hora i 8 minuts d’ahir de Vilafranca és similar a la durada de l’any passat (1 hora i 10 minuts). En aquest marge no estan inclosos els pilars de 4 de regal, que les colles fan més per consum intern (fer pujar canalla que no ho ha fet als castells) que no pas per mostrar a l’afició. Tot i que la fórmula a l’antiga implica que les colles participants poden fer castells alhora, en la major part d’actuacions realitzades sota aquest sistema, els castells conjunts són esporàdics. Llevat de les actuacions de Barcelona o la primera ronda de Completes, no passa gairebé mai. Ahir mateix, la màxima coincidència que es va produir va ser mentre es descarregava un castell i es començava a muntar un altre.
Per als espectadors, les diades a l’antiga són, indubtablement, més àgils que les convencionals. Els 10 o 15 minuts que hi pot haver entre castell i castell resulten una espera excessiva, que acaben condemnant la majoria d’exhibicions. Les esperes a les actuacions a l’antiga corresponen només al temps que necessita cada colla per descansar després del castell anterior i el procés necessari per muntar el nou. Aquestes diades gairebé mai no arriben a 75 minuts, si bé és cert que els castells més complexos que s’hi fan són els bàsics de 9 i no hi ha gamma extra, que requereix una inversió d’organització i muntatge major.
Amb tot, hi ha veus que reclamen que aquest sistema no es limiti a les poques diades que es fa servir actualment. Enguany, els Minyons de l’Arboç celebraran la seva diada del 15 aniversari de la refundació, el 8 d’octubre, amb set colles que actuaran a l’antiga. Una de les colles més partidàries d’apostar per les diades a l’antiga són els Castellers de Vilafranca. Als verds creixen les reflexions i debat intern sobre la conveniència de les diades a l’antiga i veurien bé que la primera ronda de Sant Fèlix fos compartida o semicompartida; és a dir, amb dues colles actuant alhora i les altres dues just a continuació. L’any passat, la primera ronda de Sant Fèlix va ser relativament àgil (45 minuts), tot i haver-hi quatre construccions amb manilles. El nou sistema d’accés a plaça, la puntualitat i la implantació de la fira del coordinador de plaça van donar bons resultats, però a l’hora de la veritat, la durada total de l’actuació va ser de quatre hores. Tot i els bons ulls amb els quals els verds veurien una primera ronda de Sant Fèlix conjunta, aquest sistema no l’han implantat a la diada de Tots Sants, que organitzen ells i on –a diferència de la Festa Major– recorren al suport de les altres colles en els seus peus.
I és que aquest és el principal handicap de les colles per acceptar el sistema d’actuacions a l’antiga: les limitacions que implica el suport a les pinyes. Si bé és cert que en aquestes diades hi ha fórmules per a que les colles es puguin ajudar mútuament (per no coincidir dos castells a l’hora en la majoria d’ocasions), la velocitat i ritme superior acaba condicionant part de la predisposició de molts castellers d’anar a altres pinyes.
Les diades a l’antiga es coneixen com a tal perquè és el sistema que va utilitzar el món casteller fins als anys 30 del segle XX. Va ser a partir de la Festa Major de 1932 –quan es va recuperar el 4de8– quan les colles van començar a actuar sense coincidir, en el sistema que ha perdurat fins l’actualitat.
SANTI TERRAZA
Foto 1: 4de6 de la Jove de Vilafranca, ahir a la diada de Fires, mentre els verds comencen a muntar el 3de9f (Foto: Maria Rosa Ferré)
Foto 2: Dos 3de9f conjunts dels Castellers de la Vila de Gràcia i dels Castellers de Sants a la diada de colles locals de la Mercè de 2014
Foto 3: Castells conjunts a la plaça del Blat el 1916
Articles relacionts:
Els castells a l’antiga i la durada
Començar més d’hora i acabar aviat
Hi ha públic per a tantes actuacions?
Castells per a les colles o per al públic?
Cara i creu en l’organització de diades
